FABRA, BAUSSET, PITARCH i retro_LINGÜISTICA NOUCENTISTA

Uncategorized

FABRA, BAUSSET, PITARCH i retro_LINGÜISTICA NOUCENTISTA

(publicat en LEVANTEemv  -31.7.2012)

(VERSIO en ESPANYOL a continuació) .

http://www.teresafreedom.com//images/articles/retrolinguistica/Vicent Pitarch.jpghttp://www.teresafreedom.com//images/articles/retrolinguistica/Fabra.jpgResulta patetic que , ya en plena Era d’Internet i en ple boom de  la Lingüística Moderna, chomskiana i rompedora d’obsoletes CORSETS DOGMATICS noucentistes-, apareguen lloes i proclames botafumeires d’acartonats  “filolegs” en defensa dels paladins de la  retro-Lingüística Noucentista Fabrina, caducada, obsoleta i borrada del mapa per antiquada i decadent.

Em referisc als pintorescs arguments del filolec catalá Vicent Pitarch en el llibre «Pompeu Fabra. L´autoritat admirada pel valencianisme», una obreta  en la que Pitarch vol senyalar la influencia de Fabra  sobre alguns valencianistes dels anys trenta. Pero Pitarch realisa  un “mix” selectiu de dubtosa credibilitat  perque utilisa la descripcio d’uns fets anecdotics i puntuals per a elevar-los a la categoria de “lloa botafumeira” en la figura del químic catala (sense formacio lingüística) Pompeu Fabra.

http://www.teresafreedom.com//images/articles/retrolinguistica/els cinquantanou venutslow.JPGNo obstant, Pitarch, en el seu afany laudatori, s’arma un chicotet embolic perque confon  el terme ”autoritat”  en el de “autoritarisme” que es el degut per a  la figura del químic catala Fabra  en les seues vingudes per Valencia. La  “autoritas” en Lingüística del quimic Fabra, excepte per al nacionalcatalanisme,  ha estat sempre totalment qüestionada: baste recordar aquelles conegudes paraules burlesques del filolec de la Universitat de Salamanca i catedratic Miguel d’Unamuno quan li descrivia dient:  “Pompeu Fabra? .. un mal aprenent de filolec que ha fabricat una llengua bombarda, infestada de galicismes, arcaismes i neologismes”.

Fabra no era lingüista ni, en els albors del segle XX, estava al dia de la  creacio i avanços de la Lingüística Comparada, iniciada ya molt abans  pel Pare de la Romanística , el filolec alema Friedrich Christian Diez que descrivia tots els DIALECTES CATALANS com “dialectes del Provençal” ("Grammaire des Langues Romanes".1831.), una de les cinc variants en que es va trencar el llatí en el Midi Francés( Llemosí, Alvernés,Gascó, Provençal i Llenguedocià)…  .

(Pare Fullana)                                                                   (Mossen Alcover)

 

Els majors exits de Fabra van ser, en realitat, els exits lingüístics dels dos grans investigadors i filolecs  del moment: Lluis Fullana (Valencia) i Mossen Alcover (Mallorca) de les investigacions dels quals es va aprofitar Fabra .El cientifisme de l’obra lingüística de Mossen Alcover en lo referent a l’estudi i codificació de les parles populars de Balears (quasi 1 milio d’unitats lexicografiques per a la confeccio del seu Diccionari Dialectologic) i el cientifisme de l’obra lingüística del valencia Lluis Fullana respecte a la codificació racional de la Llengua Valenciana moderna (més de 50.000 fiches d’investigació filologica “desaparegudes misteriosament”..) , poc tenien que vore en el improvisat i escassament científic treball del químic Pompeu Fabra qui , en una ostentació d’arrogant despotisme, va imposar a Fullana i a Alcover el seu desquincallat projecte barceloní(=neocatalá) , apadrinat pel fundador del FEIXISME ESPANYOL , el jerarca nacionalista Prat de la Riba.

La jugada va ser perfecta: invitem els dos millors filolecs existents: Fullana i Alcover per a l’elaboració del “DICCIONARI dels Llengües, VALENCIANA- CATALANA – BALEAR” (patrocinat per les diòcesis de Valencia, Catalunya i Balears) , ens apropiem del seu material i, després, els expulsem. I eixe projecte ho va editar el químic Fabra en 1913 en el nom el “Diccionari de la Llengo catalana”…..

Eixa bruta jugada fabrina  li va valdre la dimissió de Mossen Alcover  com a president de la Secció Filologica de l´Institut d´Estudis Catalans . La protesta de l’ilustre filolec mallorquí  Mossen Alcover , abans de la seua dimissio (1913) ( per les seues incompatibilitats en el  dogmatic Pompeu Fabra), van quedar ben registrades en les seues paraules; “quin dret ni categoria literaria té el (dialecte) barceloní per damunt del català , el balear, l’occidental i el valenciá? . ABSOLUTAMENT  CAP. Donar al barceloní tal categoria no es, al mateix temps, crear un CENTRALISME LINGÜÍSTIC , tan pervers com el polític i administratiu que hi ha des de Madrid i contra el qual han clamat i clamen sempre els catalanistes ..?”
 
El nacionalista  Prat de la Riba, fundador del feixisme espanyol i admirador declarat del II Reich , va donar, llavors, el  tret que anunciava l’obertura de la veda contra  lo genuïnament valenciá  i , a partir de llavors,  el nazionalcatalanisme, en Fabra de líder,  es llança qual buitre de rapinya a depredar les glories literaries de  la LLENGUA VALENCIANA per a poder nodrir el “magre”  passat historic-cultural de la seua Catalunya-Grand…..

La condena contundent que fa l’actual Lingüística Moderna (Chomskiana, generativista, pragmàtica, comunicativa)  dels DOGMATISMES ENCORSETATS , predicats per  Fabra  i rebujats pels nostres dos grans filolecs, Alcover i Fullana ,  deixa en evidencia l’OBSOLETEZ del químic posat  a “aprenent de filolec” , fa inverosimil  la seua “autoritas” i desunfla la pretesa pero infundada  admiracio de “molts prohoms valencianistes dels anys trenta ” .Almenys dels genuïnament valencians.

Un atre cas son els  catalencians, aguaita de promocio.CAT

www.teresafreedom.com

 

========== (VERSIÓNESPAÑOLA) :

FABRA, BAUSSET, PITARCH, y la  retro_LINGÜÍSTICA NOUCENTISTA
(publicado en LEVANTEemv 31.7.2012)

http://www.teresafreedom.com//images/articles/retrolinguistica/BAUSSET.Pujol.jpgResulta patético que , ya en plena Era de Internet y en pleno boom de  la Lingüística Moderna -chomskiana y rompedora de obsoletos CORSÉS DOGMÁTICOS decimonónicos-, aparezcan loas y proclamas botafumeiras de acartonados  “filolegs” en defensa de los paladines de la  retro- Lingüística Noucentista Fabrina , caducada, obsoleta y borrada del mapa actual por anticuada y decadente.

Me refiero a los pintorescos argumentos del filólogo catalán Vicent Pitarch en el llibre «Pompeu Fabra. L´autoritat admirada pel valencianisme», una obrita  en la que Pitarch quiere señalar la influencia de Fabra  sobre algunos valencianistas de los años treinta. Pero Pitarch realiza  un “mix” selectivo de dudosa credibilidad y utiliza la descripción de unos hechos anecdóticos y puntuales para elevarlos a la categoría de “loa botafumeira” en la figura del químico catalán (sin formación lingüística) Pompeu Fabra.

http://www.teresafreedom.com//images/articles/retrolinguistica/Vicent Pitarch.jpgSin embargo Pitarch, en su afán botafumeiro, se arma un pequeño lío pues confunde  el término de ”autoritat”  con el de “autoritarisme” que es el más apropiado para  la figura del químico catalán Fabra  en sus venidas por Valencia.

 La  “autoritas” del químico Fabra en Lingüística , salvo para el nacionalcatalanismo,  ha estado siempre totalmente cuestionada: baste recordar aquellas conocidas palabras burlonas del filólogo de la Universidad de Salamanca y Catedrático Miguel de Unamuno cuando le describia diciendo:  “¿Pompeu Fabra? .. un mal aprendiz de filólogo que ha fabricado una lengua bombarda, plagada de galicismos, arcaísmos y neologismos”.

Fabra no era lingüista ni, en los albores del siglo XX, estaba la día de la  creación y avances de la Lingüística Comparada, iniciada ya mucho antes  por el Padre de la Romanística , el filólogo alemán Friedric-Christian Diez que describia todos los DIALECTOS CATALANES como “dialectos del Provenzal” ("Grammaire des Langues Romanes".1831.), una de las cinco variantes en que se rompió el latín en el Midi Francés( Llemosí, Alvernés,Gascón, Provenzal y Languedociano)…(y II).

Los mayores logros de Fabra fueron, en realidad, los logros lingüísticos de los dos grandes investigadores y filólogos  del momento: Lluis Fullana (Valencia) y Mosen Alcover (Mallorca) de cuyas investigaciones se aprovechó Fabra . El cientifismo de la obra lingüística de Mossen Alcover en lo referente al estudio y codificación de las hablas populares de Baleares (casi 1 millón de unidades lexicográficas para la confección de su Diccionario Dialectológico) y el cientifismo de la obra lingüística del valenciano Lluis Fullana en lo referente a la codificación racional del VALENCIANO MODERNO (más de 50.000 fichas de investigación filológica DESAPARECIDAS “misteriosamente”), poco tenían que ver con improvisado y escasamente científico trabajo del químico Pompeu Fabra quien , en un alarde de arrogante despotismo impuso a Fullana y a Alcover su desquincallado proyecto barceloní(=neocatalán) , apadrinado por el fundador del FASCISMO ESPAÑOL , el jerarca nacionalista Prat de la Riba.

La jugada fue perfecta: invitamos a los dos mejores filólogos existentes: Fullana y Alcover para la elaboración del “DICCIONARIO de las Lenguas, VALENCIANA- CATALANA – BALEAR” (que habían patrocinado las Diócesis de Valencia, Cataluña y Baleares) y nos apropiamos de su material y, luego, les expulsamos. Y ese proyecto lo editó,definitivamente, el químico Fabra en 1913 con el nombre el “Diccionari de la Llengo catalana”…..

Esa sucia jugada fabrina  le valió la dimisión de Mossen Alcover  como Presidente de la Sección Filológica de l´Institut d´Estudis Catalans . Las protesta del ilustre filólogo mallorquín  Mossen Alcover , antes de su dimisión (1913) ( por sus incompatibilidades con el  dogmático Pompeu Fabra), quedaron bien registradas en sus palabras; “¿qué derecho no categoria literaria tiene el (dialecto) barceloní por encima del catalán , el balear, el occidental y el valenciano? . ABSOLUTAMENTE  NINGUNA. Dar al barceloní tal categoría ¿no es, a su vez, crear un CENTRALISMO LINGÜÍSTICO , tan perverso como el político y administrativo que hay desde Madrid y contra el cual han clamado y claman siempre los catalanistas..?” 
 
http://www.teresafreedom.com//images/articles/retrolinguistica/pompeu fabra.amenaza.jpgEl nacionalista  Prat de la Riba, fundador del Fascismo Español y admirador confeso del II Reich , dio entonces el  pistoletazo que anunciaba la apertura de la veda contra  lo genuinamente valenciano  y , a partir de entonces,  el nazionalcatalanismo, con Fabra a la cabeza,  se lanza cual ave de rapiña a depredar las glorias literarias de  la LENGUA VALENCIANA para poder nutrir el “magro”  pasado histórico-cultural de su Catalunya-Grand…..

La condena tajante que hace la actual Lingüística Moderna (Chomskiana, generativista,pragmática, comunicativa)  de los DOGMATISMOS ENCORSETADOS , predicados por  Fabra  y rechazados por nuestros dos grandes filólogos, Alcover y Fullana ,  deja en evidencia la OBSOLETEZ del químico metido a “aprendiz de filólogo” , hace inverosímil su “autoritas” y deshincha la pretendida pero infundada admiración de muchos “prohoms valencianistes dels anys trenta ” .Por lo menos de los genuinamente valencianos.

Caso aparte es el de los  catalencianos, a la espera de promoción.CAT

 

www.teresafreedom.com