Carta als lectors de Cronología Histórica de la Lengua Valenciana

Mª Teresa Puerto Ferre

CATEDRATICA D’ANGLÉS

Als lectors del llibre “Cronologia Historica de la Llengua Valenciana” de Mª Teresa Puerto Ferre, B.A.,M.Phil. i colaboradors D. Joan Ignaci Cuya & D. Ricart García Moya . (Diputació de València . 2007) .

L’edició especial d’este llibre es el resultat d’un Projecte original presentat a la Diputació de Valencia per la Catedratica de Llengua Anglesa i filologa Mª Teresa Puerto Ferre i que ha contat en la colaboració de En Joan Ignaci Culla i En Ricart Garciá Moya . El seu objectiu es aclarir alguns fets essencials en defensa de la nostra historica Llengua Valenciana (parlada en el Regne de Valencia durant segles ) i desmuntar la insidiosa campanya desplegada contra ella a nivell mundial pel creixent nacionalisme català.

Esta insidiosa campanya ha segut perfectament dissenyada per a suplantar a la nostra històrica Llengua Valenciana per l’artificial dialecte barceloní ( ara nomenat català). La poderosa industria editora catalana i els seus poderosos mijos financers (facilitats pel govern nacionalista catala) s’han encarregat, a nivell mundial, del seu marketing i de la seua molt efectiva campanya.

La present edicio es una antologia excelent de documents històrics i testimonis literaris de la nostra vetusta Llengua Valenciana ( els vestigis de la qual, escrits, es remonten al segle X ) , i que demostren l’autenticitat de la seua inqüestionable existencia . La definició “Estic escribint en la meua llengua materna valenciana”es constantment usada pels nostres literats en el proleg i epíleg de les seues obres. Mai varen usar l’expressió “català” , que sempre va ser ,al llarg dels segles i fins a 1906, com un barrejat de dialectes, no standarisats, procedents del Provençal .

Hi ha alguns fets indiscutibles que deuen ser rotundament afirmats i recordats :

  1. Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana ha existit sempre com a llengua romanç en testimonis escrits des del segle X.

2. Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana va ser la primera llengua neollatina que va tindre un Segle d’Or Literari ( segles XV i part del XVI) durant el qual escriptors famosos com Joanot Martorell , Jordi de Sant Jordi, Jaume March, Ausias March, Jaime Roig, Roiç de Corella , Sor Isabel de Villena i centenars mes …, afirmen clarament en les seues obres : “Estic escrivint en la meua llengua materna valenciana”.

3. Es un fet inqüestionable que la nostra històrica Llengua Valenciana va conseguir la seua cima mes alta i la seua plena independencia en els camps lexic, fonetic, morfosintactic i semantic durant el seu Segle d’Or Valencia, XV i XVI .

4. Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana va ser una llengua completament estructurada en excelents edicions de Gramatiques Valencianes (Andreae Sempere .Alcoi ,1546 ) i diccionaris (“Líber Elegantiarum”.València, 1472) des de llavors i fins ara.

5. Es un fet inqüestionable que la nostra històrica Llengua Valenciana va tindre la primera Bíblia traduïda del llatí a una llengua neollatina en 1482 pel valencia Frai Bonifaci Ferrer ( actualment en propietat de the Hispanic Society of America in New York).

6. Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana va tindre el primer Kempis traduït del llatí a una llengua neollatina, en 1482, pel valencia Miquel Pereç .

Tot al contrari, es un fet inqüestionable que el dialecte barceloní ,ara nomenat neo-catalán :

  1. Es un invent modern, naixcut del laboratori fabrino barceloní i produït per l’enginyer industrial Pompeu Fabra en 1906. El dialecte barceloni va ser triat com “estandard” entre els diferents dialectes parlats en Catalunya per a la seua conversió en llengua catalana.
  2. Que el catala no existia encara com a llengua standarizada en el segle XIX : era simplement un mosaic de dialectes provençals .

3. Que , d’acort en el Pare de tota la Lingüística Romanica Moderna , el filòleg alemà Friedrich Díez: “el català ha sigut sempre un barrejat de dialectes provençals” (“Grammatik der Romanischen Sprachen”.1836).La mateixa opinio va ser matinguda pel seu alumne el filòleg suïs Meyer Lübcke (“Grammaire des Langues Romanes”.1880) . I la mateixa opinio va ser mantinguda (i es) per innumerables romanistes internacionals..

4. Que el catala modern va ser fabricat per un enginyer industrial, aficionat a la lingüística (Pompeu Fabra ), i va derivar en un llenguage artificial de laboratori, infestat de galicismes i arcaismes .

5. Que el catala, comparat en la Llengua Valenciana, ha tingut sempre un registre cultural molt pobre i no té un Segle d’Or Literari com el valencià (segles XV i XVI) .

6. Que eixa es la rao del permanent espoli del patrimoni lingüisticoliterari valencia pel nacionalisme catala i la seua dominant ret editora , unit a un procés d’extermini, per absorció, de la nostra històrica Llengua Valenciana i la seua suplantacio per l’artificial dialecte barceloní.

Historicament Valencia sempre va ser el Regne de València , en els seus “Furs” (lleis independents dotades pel rei En Jaume I) i en una brillant tradicio literaria i cultural, mentres que Catalunya va ser tan sols una colecció de comtats feudals dependents dels reis francs i aragonensos .

Per a la nostra sorpresa, lo que sempre va ser una llengua historica (el valencia) ha segut ara degradada a la categoria de “dialecte del barceloni” (o neo-catalán) . I lo que sempre va ser un “dialecte del provençal” ( el barceloní) ha segut elevat a la categoria de “llengua catalana”, gracies a la magia i artimanyes crematístiques del nacionalisme editor catala …..

El nacionalisme catala i el seu poderos exercit editor han segut el motor de tan camaleonica metamorfosis . No obstant, s’amaga tambe darrere d’aixo, una sospitosa i evident intencio : el seu objectiu de colonisar , mental i socialment, a l’adoctrinada joventut valenciana, al mateix temps que convertir el seu dialecte barceloni en una prospera maquinaria de fer diners. Dins de la mes genuïna tradicio leninista , els jovens valencians son ya definits com “els panolis útils”(tontos útiles) de tan pròsper negoci nacionalcatalanista.

Pareix que el Big Brother orwelliano ha tornat a naixer en Espanya.

El present llibre es l’antídot ideal contra eixe fictici nacionalisme catala i la seua insana ambicio d’apoderar-se de lo que mai va ser part del seu patrimoni: la nostra històrica Llengua Valenciana.

Mª Teresa Puerto Ferre , B.A.,M. angloAnglo-Roman Phil.

Catedràtica de Llengua Anglesa

Member of: Colectiu Lluís Fullana de Professors d´Universitat i Doctors Valencianistes

Universitat Politecnica de València (València –SPAIN)