CONGRESS INTERNACIONAL“DONES I LITERATURA:ANY ISABEL de VILLENA”

“SORRY,PROFESSOR ALBERT ARCHER, BUT ….YOU ARE WRONG!”

FORGERS of the VALENCIAN LANGUAGE : FENT el RIDICUL …

El divendres passat , 9 , assistíem a les ponencies de clausura del Congrés “Dones i Literatura” en motiu de l\’Any Isabel de Villena  de la Institució Alfóns el Magnanim. Les dos últimes esperades intervencions , com a colofo   d\’or de les jornades , serien les dels professors Antoni Ferrando (UV) i el britànic Albert Archer , del London King´s College (U.K.).

El primer, per  atres compromisos , va donar plantó a l\’audiencia . El segon va complir la seua comesa  en la seua disertació sobre “Dos biblioteques femenines espanyoles a Bohemia”  , destacant la importància  de les dos biblioteques  en castella  , creades per ma femenina  en l\’Europa dels  sigles XVI i  XVII  per dos importants dones en llaços familiars en la noblea espanyola .

Conclosa la intervencio , va arribar el temps de les preguntes del public als ponents i yo vaig alçar la ma per a demanar el micro i fer dos comentaris. Vaig felicitar al Professor Archer per la seua ponencia  i li vaig preguntar de si no pensava que , precisament,  “la importancia d\’eixes dos biblioteques de llibres en  castella i en Bohemia no anava associada a la importancia del Sigle d\’Or de la llengua espanyola en el sigle XVII  en  Europa , ocorregut despres del Sigle i mig d\’Or Literari de la Llengua Valenciana, primogenita de totes les llengües romances d\’Europa” . La sola mencio de la definició LLENGUA VALENCIANA en l\’Aula Magna va provocar un “terratrémol” grau 7 -escala  Richter- entre les mesnades  catalanistes de l´auditori , fort irritades per la meua definició lingüística …

 La segona pregunta va ser  si “seria tan amable de corregir una greu “missprint” o , millor, a “real mistake” en la pàgina 74 del seu llibre-antologia del misoginisme  en Espanya (“La qüestió odiosa” . IAM.2011), regalat als congressistes i llegit per mi en especial  interes per a poder comentar-se\’l en la clausura. El greu error del llibre era el barbarisme lingüístic en el capítol dedicat a  Sant Vicent Ferrer a on diu:

“Els sermons conservats de Sant Vicent Ferrer en CATALÀ i en espanyol » … i “Els sermons en CATALÀ es conserven en els tres manuscrits ….” (p, 74)  .

Com podia usar ell el terme “català” quan en tots els seus escrits El nostre sant patró, Sant Vicent Ferrer, diu parlar sempre “en la seua materna llengua valenciana”  i en un període quan, com diu Martín de Riquer , o Badía i Margarit , o el Pare de la Lingüística Comparada i filòlec alema Fredric Díez, quan, repetisc, llavors  els dialectes catalans eren simples dialectes no standarisats del Provençal”. 

 I per a testimoni i comprovació  de lo que s\’ha dit  li anava a regalar, per a la seua universitat, un llibre documentadísim , publicat tambe per la Diputacio de Valencia, “Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana”, en més de 1200 testimonis sobre ella i  del que yo era autora …

El “terratremol” va aconseguir, en eixe moment,  el grau 12 de l\’escala  Richter … La mesnada del  tenebrisme.CAT  va estar a punt del colapse . Professor Archer included….

Mrs language INQUISITION.CAT  keeps its grip everywhere…. even at the London King´s College !.   On  its docile professors.CAT …..

Nothing to do with linguistic  science.

www.teresafreedom.com

===

Atres articuls relacionats :

http://www.youtube.com/watch?v=T9bBNHFdtzY

http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=26

 ¿TIMO-CIENTIFISME PANCA?¿O CÁTEDRAS JUAN-PALOMO…?

NAZI_ONALISMO CATALÁN:COMO FUNCIONA la GRAN MULTINACIONAL DE LA MENTIRA

====

“CRONOLOGÍA HISTÓRICA de la LLENGUA VALENCIANA” .Mª Teresa Puerto Ferre i colab. (Diputació de Valencia.2007)

 

La recent publicació per la Diputació de València del meu segon llibre “Cronologia Historica de la Llengua Valenciana” conté suficient arsenal lingüístic per a, ademés de rectificar totes les habituals inexactituds lingüístiques,  convencer-li que, lo que realment ha existit , ha segut la històrica LLENGUA VALENCIANA  front a un neocatalá del segle XX , fabricat per l\’enginyer químic Pompeu Fabra, que utilisa  el “dialecte barceloní” com a substrat  lingüístic  per ser el mes parlat de tot el mosaic de dialectes catalans procedents del PROVENÇAL.

 

Caldrà recordar als  creadors  d\’este  neocatalá del segle XX -perque confessen ignorar-ho – que lo primer que  necessita una LLENGUA  per a acreditar-se com a tal es posseir un Segle d\’Or Literari  durant el qual un idioma consolida  el seu estandard , queda estucturada en gramatiques i diccionaris, queden avalades les etimologies genuïnes del seu lèxic, traduïx  una Bíblia i un Kempis  del llatí  i,  sobretot, queda  avalada per l\’autoritat d\’uns abundants Autors Clàssics que la utilisen. 

 

Per als romanistes rigorosos es un fet inqüestionable  l\’existència d\’una historica LLENGUA VALENCIANA  degudament documentada per centenars d\’autors que en el proleg i epíleg  de les seues obres manifesten: “Estic escribint en la meua llengua materna valenciana  i que mai varen usar l\’expressio  “català” . El catala  va ser una  parla  derivada , al llarg dels segles i fins a 1906,   en  un  mosaïc de  dialectes no estandarisats  procedents del PROVENÇAL  .

 

Per tant  cal recordar alguns altres  fets indiscutibles que deuen ser rotundament afirmats :

1.      Es un fet inqüestionable que la nostra històrica Llengua Valenciana ha  existit sempre com a llengua romanç en testimonis escrits des del segle X.

 

2.      Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana va ser la  primera llengua neollatina que va tindre un Segle d\’Or Literari ( segles XV i part del XVI) durant el qual escriptors famosos com Joanot Martorell , Jordi de Sant Jordi, Jaume March, Ausias March, Jaime Roig, Roiç de Corella , sor Isabel de Villena i centenars mes …, afirmen clarament en les seues obres : “Estic escrivint en la meua llengua materna valenciana”.

 

3.      Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana va conseguir  la seua cima més alta i la seua plena independencia en els camps lexic, fonetic, morfosintactic i semantic durant el seu Segle d\’Or Valencia, XV i XVI, anterior al Segle d\’Or Castella..

 

4.      Es un fet inqüestionable que la nostra històrica Llengua Valenciana va ser una llengua completament estructurada  en  excelents  edicions  de gramatiques valencianes (Andreae Sempere .Alcoi ,1546 ) i diccionaris (“Líber Elegantiarum”.València 1472)    des de llavors i fins  ara.

 

5.      Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana va tindre la primera Bíblia traduïda del llatí a una llengua neollatina en 1482 pel valencia Frai Bonifaci Ferrer ( actualment en propietat de the Hispanic Society  of New York).

6.      Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana va tindre el primer Kempis traduït del llatí a una llengua neollatina,  en 1482, pel valencià Miquel Pereç .

 

7.   Es un fet inqüestionable que la LLENGUA VALENCIANA esta avalada per l\’autoritat dels seus clàssics

 

Al contrari, cal recordar alguns altres  fets indiscutibles que deuen ser rotundament afirmats  respecte al dialecte barceloní ,(ara nomenat  neo-catalá ) i que les universitats  “onerosament fidelisades”  defenen :

 

1.        Es un invent modern, naixcut del  laboratori  fabrino barceloní   i produït  per l\’enginyer industrial Pompeu Fabra  en 1906. El dialecte barceloni va ser triat com “estandard” entre els diferents dialectes  parlats en  Catalunya per a la seua  conversió en  “llengua catalana”.

 

2.      Que el catala no existia encara com a llengua standarizada en el segle XIX  :  era simplement un mosaic de dialectes provençals .

 

3. Que , d\’acord  en el Pare de tota la Lingüística Romanica Moderna , el filòleg alemá  Friedrich Díez: “el català ha segut sempre una mescla de dialectes provençals”  (“Grammatik Der romanischen Sprachen”.1836).La mateixa opinió va ser matenida pel seu deixeble el filòleg suís Meyer  Lübcke (“Grammaire dones Langues Romanes”.1880) . I la mateixa opinió va ser mantinguda (i es)  per innumerables  romanistes internacionals..

 

3.      Que el català  modern va ser fabricat per un enginyer industrial,  aficionat a la lingüística (Pompeu Fabra ),  i va derivar  en un llenguatge artificial de laboratori, infestat de galicismes , arcaismes i neologismes.

 

4.  Que el catala, comparat  en la Llengua Valenciana,  ha  tingut sempre  un registre cultural  molt pobre i no te un Segle d\’Or Literari  com la Llengua Valenciana  (segles XV i XVI) .

5. Que eixa es la raó  del  permanent  espoli del patrimoni lingüístic-

Literari valenciá i mallorquí  pel  nacionalisme catala  i la seua dominant  ret  editora , unit a un procés d\’extermini, per absorció, de la historica  Llengua Valenciana  i de la Mallorquina  i  la seua suplantació per l\’artificial dialecte  barceloní.

 

 

Historicament  Valencia i Mallorca sempre  van ser  el Regne de Valencia i Regne de Mallorca , en els seus “Furs” (lleis independents dotades pel  rei Jaume I)  i en una brillant tradició literària i cultural, mentres que Catalunya   va ser tan sols  una colecció de comtats feudals dependents  dels reixos francs i aragonenses .

 

Per a la nostra sorpresa, lo que  sempre  va ser una llengua històrica  (la LLENGUA VALENCIANA)  ha segut  ara degradada a la categoria  de “dialectes del barceloni” (o neo-catalaní) . I lo que  sempre va ser  un “dialecte del provençal” ( el barceloní)  ha segut  elevat a  la categoria de “neolengua catalana”, gracies a la magia  i artilugis crematístics  del nacionalisme editor català……

 

Pareix  que el Big Brother orwelliano  ha tornat a  naixer. En Catalunya, clar, i en la seua cohort de fabuladors de la cienciaficción pompeufabrina. Pero hi ha filolecs rigorosos,  que preferim la Lingüística Moderna rigorosa i la Gramàtica Historica   per a enfrontar-nos en  el sortilegi entabanador del Gran Germà.

 

Mª Teresa Puerto Ferre ..Catedràtica del Llengua Anglesa.Filòloga Anglo-romànica.

Membre del Colectiu Fullana UPV.

www.teresafreedom.com

 

000000000

 

L\’ilustre gramàtic  espanyol   Ramón Menédez Pidal , en la seua "Gramàtica Històrica”  (Madrid ,1977) sempre va reconéixer la independència i categoria històrica de la Llengua Valenciana,  en  la seua  trajectòria  evolutiva,   respalada  per  els  tres elements  indispensables  que fonamenten  una llengua:

 

1.  les seues etimologies genuïnes.

 

2. la seua trajectòria d\’acort en  els principis i lleis d\’evolució de la llengua  

 

3. l\’autoritat indiscutible d\’uns  Clàssics  que l´han desenrollat  i consagrat al llarc d\’un  Segle  d\’Or Literari.

 

La Llengua Valenciana  té eixos 3 elements indispensables junt a atres, també,  d\’essencial calibre:

 

1.posseïx  des del segle XV d\’una koiné o substrat lingüístic en plena autonomia fonètica, lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica  ;

 

2.posseïx  gramàtiques  que la estructuren  com a llengua ("Gramàtica d\’Andreu Sempere. Alcoi.1546)                            

 

3.  posseïx   diccionaris ("Líber Elegantiarum"  .."el mes antic llexic d´una llengua romanç"  del valencià Joan Esteve . 1472) ;

                       

4.posseïx  una Bíblia traduïda del llatí ("Bíblia de Frai  Bonifaci Ferrer" . 1478) ;

 

 5. posseïx un "Kempis", traduït del llatí per Miquel Perez (1482) ; i …, sobretot, 

 

6.  posseïx  el primer Segle d\’Or Literari d\’una llengua neollatina europea   durant el cual centenars d´autors van proclamar en el prolèc o en el colofó de les seues obres el seu:” estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana" .

 

Tot al contrari , L’INFAME I INFECTE DIALECTE BARCELONÍ, aixína definit per el gran gurú de l’investigació catalana Pare Batllori, no té tot l’arsenal lingüístic abans mencionat ya que no alcança el seu estàndard lingüístic fins a 1906, quan el químic Pompeu Fabra ho fabrica en el seu laboratori esperantic “creant una llengua bombarda infestada de galicismes” (Unamuno dixit).

Són infinits els testimonis que denuncien tan clamoroses carències. Un dels més sonats és el que mos dona el mateix organitzador d’eixe I Congrés de la Llengua Catalana, el capellà mallorquí Antoni Alcover quan diu allò de: ”Quin dret ni categoria literària té (el dialecte) barceloní , davant del català, balear i valencià? Donar al barceloní tal dret i categoria no és tal vegada crear un centralisme lingüístic? “… anticipant-se aixína a l’aberrant colonialisme catalanista que, només per ignorant militància, s’intenta expandir pel nostre històric Regne de Valencia .

Tan clamoroses carències i tan paupèrrim background del dialecte barceloní s’han volgut suplir per mig de  l’espolio i robatori permanent del patrimoni literari genuïnament valencià.

I és que… sense nosatres, sense lo nostre, sense lo valencià, ells, els secessionistes catalanís, no són res. L’erudit català Ramón Miquel i Planes, gran estudiós d’els nostres clàssics valencians, confessava en honestitat en 1905 : ” Vist el cas (de la llengua) des de Catalunya, no hi ha dubte que, quan més extremen els valencians  les pretensions d’autonomia de la seua varietat idiomàtica, enfront del català, major necessitat hi ha per la nostra part de reivindicar la unitat lingüística de les gents que poblen la franja llevantina de la península amb les Illes Balears …”; “ privar a Catalunya i a la seua literatura de l’aportació que representa la producció de les lletres valencianes de aquella època“..” seria deixar la nostra literària truncada en el centre del seu creixement i ufana; més encara: seria arrancar de la literatura catalana la poesia quasi per complet, perquè en cap un altre moment abans de la Renaixença, ha arribat a adquirir l’esplendor amb què se’ns mostra gràcies als Ausias March, als Roiç de Corella, als Jaume Roig, als Gaçull, als Fenollar i a altres cent més” .. (Pròleg del Cansoner Satíric València dels segles XV i XVI”.1905).

CONGRESS INTERNACIONAL“DONES I LITERATURA:ANY ISABEL de VILLENA”

“SORRY,PROFESSOR ALBERT ARCHER, BUT… YOU ARE WRONG!”

FORGERS of the VALENCIAN LANGUAGE: HACER EL RIDÍCULO

El pasado viernes 9 asistíamos a las ponencias de clausura del Congrés “Dones i Literatura” con motivo del Any Isabel de Villena  de la Institución Alfóns el Magnanim. Las dos últimas esperadas intervenciones , como broche de oro de las jornadas , iban a ser las de los profesores Antoni Ferrando (UV) y el británico Albert Archer , del London King´s College.

El primero, por compromisos varios, dio plantón a la audiencia . El segundo cumplió su cometido con  una intervención sobre “Dos biblioteques femenines espanyoles a Bohemia”  , destacando la importancia  de las  dos bibliotecas  en español  , creadas por mano femenina  en la Europa de los  siglos XVI y  XVII  por dos importantes mujeres unidas por lazos familiares a la nobleza española .
                                                                                                                                          …… /

Read more… →