¿COMUNITATS HISTÓRIQUES o… HISTÉRIQUES? (capitul II)

¿COMUNITATS HISTÓRIQUES O … HISTÉRIQUES? (capitul  II)

(III) GALÍCIA 

I Galicia qué? . Ací el tema va ser encara mes pintoresc . El partit mes important de Galicia en els primers dies de la II República Espanyola era l\’ORGA  (Organisació Regional Gallega Autònoma) que estava dirigit pel nefast  Casares Quiroga (perpetrador, junt a Azaña, del clima de provocació guerracivilista anterior a l\’esclat de la guerra incivil) . Este individu va ser el redactor de l\’Estatut Regional Gallec del cual el projecte  es va votar en desembre de 1932 .

L\’ambient popular no era, en absolut, propici i les Corts  Constituents  Espanyoles  el varen marginar fins que “va morir” a l\’inici de la guerra incivil. L\’Estatut Gallec va ser , pertant, un atre fiasco de la histeria mimetica  nazi_onalista.

(IV) VALENCIA

I Valencia qué? . L\’històric Regne de Valencia  es va quedar sense Estatut durant la II Republica. I, en tres pams de nassos i de manera indecent, va quedar embargat  el seu nom (Regne) ,  la seua Real Senyera, i  la seua Llengua Valenciana , baix  el quimeric proyecte capitalista-burgés de la dretONA catalana  per a DESTRUIR-LO i EXTERMINAR-LO : s\’havia dissenyat la Grand Catalunya  i , la subsidiaria creació , dels “paissos catalans”  en la que l\’historic Regne de Valencia  es convertia en un apendix del centralisme barceloni …

L\’estupidea del proyecte va arribar fins al `delirium tremens´  d\’ANULAR  la nostra identitat històrica  i els nostres símbols històrics que varen ser ningunejats  fins a la seua substitució  per barbarismes  historics elaborats pels satrapes catalans . I, en este proyecte d\’extermini  juridicohistòric , l\’esquerra traïdora va tindre un gran paper  colaboracionista  que s\’ha  prolongat fins a hui :es va entregar,rendida,  als seus amos catalans.

Quan, ya ficats en democracia,  va arribar a les Corts  la tramitació del nostre   Estatut Valencià de 1981, se\’ns va negar fins al pa i la sal. Un llibre recentment publicat ;”Política i polítics valencians:del tardofranquismo a l\’Estatut d\’Autonomia” (Gules.2002) de B. Sanz  i J.M.Felip  denuncia , clarament, que, durant la Transició , va ser el PSOE, en la persona d\’Alfonso Guerra,  qui va impedir que la Comunitat Valenciana adquirira el rang de “comunitat historica”, com li l´havien donat a Catalunya, Vascongades i Galícia , les quals, sense mereixer-ho, ya  ho havien conseguit .

A la mort de Franco, i en aquells  inventats fums-histèrics , els satrapes del neofeudalisme  nazi_onalista  varen fabricar , durant la Transició Espanyola , els seus falsos  “nacionalismes historics”, carents  de fonament i raïlamenta.

Tot va ser tot un invent ambicios i romantic , montat pels rics del  lloc  per a unflar el seu ambicios i histeric ego , renovat en 1978 . Bascos i catalans varen  fer carrereta , pressurosos, per a donar el primer mos  i arrossegar tota sort de privilegis i prebendes aprofitant, com de costum, la debilitat del  moment i exigint el seu “autonomisme asimètric” . o siga, el d\’embut: lo ample per a mi, lo estret  per als atres .

I d\’aquells inventats fums  ha eixit  tot el colpisme anticonstitucional  dels nous estatuts , dissenyats pels avariciosos satrapes del separatisme historic qu´hem “gojat” i …seguirem “gojatnt” si no son  frenats. I gojarem , també, del   nazi-onalisme histeric, que  MAI va ser històric.