El passat dia 11 de juny els alumnes valencians de Selectivitat del present curs assistíen a l\’examen de "Valencià :Llengua i Literatura II” ( observen vostés la insultant perífrasis imposada per la Universitat catalenciana de VLC per a evitar la denominació històrica de : “Llengua i Literatura Valenciana” ..) .El text incloïa un ben “triat” passage de l\’escritor catalenciano Jesús Tusón .
El paragraf , pura basureta escrita en el “infame e infecte dialecte barceloní”, infestat de galicismes i arcaismes obsolets (doncs, aquesta, vehicle, veure, sovint, el que, amb, ..) era un batistot envejós contra el poder i triumfo de l\’anglés com a llengua “uniformizadora” mundial, i el seu títol :”Val mes dedicar les hores de catalá a l´estudi de l´anglés”.., venia al cas d´ eixa nova assignatura (Educació per a la Ciudadanía) que la Conselleria d´Educació vol impartir en la llengua de Shakespeare i que el professorat comisariat vol, evidentment, que siga en la seua ( el barceloní, clar ) .
El tal Jesús Tusón , un catalenciano convertit al dogma fabrino que eixercix els seus “fidelissats reals” en la Universitat de Barcelona, es, per les dades conegudes , un atre més d\’eixos centenars d\’onerosos “conversos” que clama contra la possible extinció del “catalaní” com una d\’eixes sis mil llengües en perill de desaparició i que d\’ací a no res es voran reduïdes a la mitat.
Clar que, per la seua ràbia continguda contra l\’anglés – per el seu indiscutible poder internacional com a llengua vehicular de progrés i comunicació- s\’endevina també eixa horrible frustració que arrosseguen tots estos conversos del fabrisme i profesorcetes del catalaní front a l´espectacular fracas que esta tenint entre la gent jove tot este proces de kolonización i konversión al timo-dogma invasor, a pesar del malbaratament de milers de milions que porta invertits en l\’intent tot este sanedrí de proselitistes revinguts.
I es que .. no es donen conte de que , com solia dir el novelista Alvaro Cuqueiro, “la llengua, per a amar-la, ha de saber a pa tendre” per a ser assaborida i deglutida . Eixe ha de ser el sabor deliciós de la triumfadora llengua anglesa quan , sense imposició i per simpatia voluntaria , els jovens l\’amen i l\’aprenen sense ressentiments. Tan distint i tan distant del fabricat panocho barceloní fabrino que tan sols sap a pa dur, a rosegó no comestible que no hi ha qui ho engulga. Son dades publicades en les mateixes revistes del regim imperialista catalaní que: “el catalá està reculant entre la gent jove catalana ”, i són un fet indiscutible . Una evidencia que deslliga fúries i ressentiments, com els de Jesus Tusón en el seu encartonat text de Selectivitat .
I no parlem ya de l\’apoteosic fracas d\’imposició catalaní entre la gent jove valenciana als que tota esta casta de politiquets analfabets i docents comissariats pretenen convertir en els “ panolis útils” del seu tocomocho lingüístic , els “panolis” del seu incomestible rosegó .
M\’agraden les paraules del líder Declan Ganley , el líder irlandés de la Plataforma Liberty pel NO triunfant contra la Constitució Europea :” És tremenda l\’arrogància d\’alguns líders polítics , la presumpció que tenen de qu´ells saben millor que ningú lo qu´es bo per als atres. ¿Qu´es creuen estos analfabets , que a Irlanda no sabem llegir? .. Es inacceptable ignorar a la gent. “
¿Qu´es creuen tots estos poliquillos ignorants, docents comissariats i universitats fidelizades, que la joventut valenciana no sap lo qu´es bo per a d´ella, a pesar dels textos revinguts d´esta Selectivitat mendruga? .
