“MISUNDERSTANDING “.. (JOCS FLORALS LO RAT PENAT)
El terme “misunderstanding” que usem els anglofils per a expressar la mala interpretacio de qualsevol situacio o opinio llançada a l\’aire, es la parauleta que millor definiria la mala interpretacio que va fer Paco Cerdá de la CXXVII edicio dels “Jocs Florals” de Lo Rat Penat en el Principal, dimarts passat(LVemv.14.12.10).
El seu articul va ser “total misunderstanding” de lo que , en realitat, fon un acte precios d\’afirmacio del valencianisme “blaver” de Lo Rat Penat :
a) concert “Homenage al Mestre Salvador Giner” de partitura valenciana ;
b) exaltacio en llengua valenciana de la ilustre i supervalencianista “Regina” d\’enguany Mª Fernanda d´Ocón ;
c) lectura de la “Flor Natural”, realisada en llengua valenciana pel poeta Anfós Ramón;
d) proclamacio netament valencianista per l\’ilustre Andrés Amorós; i,
e) cant emocionat del nostre Himne Regional .
I, de tot este acte supervalencianiste, el Sr Cerdá tan sols es va entretindre en unes dolgudes paraules de critica del president Enric Esteve per un grafitti ,de dubtosa procedencia, que li acusava de “catalaniste” per la conferencia del filocatalaniste Aberlardo Saragossa, (el del “valencià kulte”) . Als agitadors del “secessionisme cuatribarrat” els encanten estos grafittis per a continuar aventant la divisio entre el valencianisme.
Actualment “l´unic totalitarisme” que estem patint els defensors de la genuïna llengua valenciana es la imposicio despotica des de Catalunya, per terra , mar i aire del seu “infame i infecte kult estandard” , fracassat i socialment desprestigiat.
Les persones en una certa solidesa filologica treballada (i viajada), que estem al dia de les ultimes corrents de la Lingüística Moderna, varem poder constatar en l\’ultim 26 Congres Internacional de Lingüistica Romanica la declarada `obsoletez´ i decrepitut en que es troba l\’actual “Filologia Catalana” en la nostra Universitat per la falta de “updating” (=actualisacio) de les seues decadents teories: pocs ilustres de la Romanistica Internacional les compartixen, per molt que les disfrassen de “cientifisme kulte” ..
Ilustres romanistes internacionals com el catedratic alema Dr Wulf Oesterreicher, clausurador del passat 26 Congres, coneixen de sobra la categoria i existencia indiscutible de la nostra “blavera” llengua valenciana i la nostra problematica d\’intent d\’extermini, per absorcio, del “dialecte barceloni”(=neocatala actual). Aixina va quedar patent en la conferencia (“El Segle d\’Or de la Llengua Valenciana: Els nostres Classics”) que vaig tindre el gust d\’impartir, recentment, en l\’Institut für Romanische Philologie Ludwig-Maximilians-Universität München.
I eixa mateixa problematica es ben coneguda per la Romanística Internacional, que no es tan cega ni tan panoli com per a poder acceptar l\’acientifisme que un artificial “dialecte barceloni” (convertit, politicament, en “llengua estandard neocatalana”), vinga a suplantar la nostra historica llengua valenciana , que mai ha segut “secessionista” perque:
Ha complit sempre les 3 normes essencials que coronen el seu pedigri de llengua:
a) te etimologies genuïnes ,
b) la seua trajectoria s´ajusta als principis d\’evolucio de la Gramatica Historica
c) Esta recolzada per l\’autoritat d\’uns Classics i d\’un Segle i mig d\’Or Literari .
Normes que no te eixe “ pudent i corromput dialecte barceloni” (Alcover dixit), que el blaver Lo Rat mai acceptará. Seria un suïcidi . Una claudicacio miserable.