“LLIBRE DEL FEYTS”. SIMPOSIUM A.V.LL.
(o Cronica de Jaume I d´Aragó i de Valencia):
-“Delirium-tremens” catalaní-
S\’ha celebrat en Valencia un simposium “d´especialistes” catalanistes (AVL+IEC) per a discutir si el “Llibre del Feyts” (o Cronica de Jaume I d´Aragó i de Valencia) va utilisar en la seua redaccio “variants catalanes,`orientals u occidentals´ ” (sic) ….
Aixína , per a començar, cal preguntar-se : ¿en mans de quins farsants estem? ¿Quina classe de trabucaires de la historia i de la llengua manen sobre el nostre passat ? …. Es pura barbarie-historico-lingüística la falsa tesis de parlar de “variants catalanes” per a referir-se a un segle XIII quan :
a) del catalaní, NO EXISTIA ni el nom ,
b) quan territorialment només podíem parlar de Marca Hispànica per a referir-nos a l\’actual Catalunya, tan sols existent com a comtats francos.
c) quan totes les variants , parlades en eixe territori , eren denominades “dialectes del PROVENÇAL”.
Vaja teatret de DESBARATS historics .
¿ Com poden parlar de unes inexistents “variants catalanes” quan el mateix Martin de Riquer , redactor catala de la “Historia de la Literatura Catalana”.(1964) diu clarament en la seua pàgina 21 –Tom I :“La literatura trobadoresca (segles XII i XIII) , en el seu prop sentit , Es l´escrita en llengua PROVENÇAL” ..“Els primers poetes catalans de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una Llengua romanica ho feren en PROVENÇAL ..” (p. 21) . I lo mateix servix per a TOTS els seus atres escrits d\’eixos sigles , incloent les croniques .
En tot cas podríem parlar de “variants PROVENÇALS” , o de PROVENÇALISMES , insertats en la Cronica del rei Jaume I pero, en CAP CAS, podem parlar de “variants catalanes” , ni orientals, ni occidentals: perque NO EXISTIEN.
Per un atra banda estem parlant de diferents versions del “Llibre del Feyts”, producte de “copies manuscrites” posteriors en les que els manipuladors copistes han introduït, “voluntaria” o “involuntariament” , el seu interessat “toc” lingüístic personal : la copia de Poblet (1343) , la del copista Joan de Balbastre (1380 -de la biblioteca universitaria de Barcelona) , les de la Biblioteca Nacional i la del Palau Reial ( mig sigle XV) i la de l\’Escorial de finals del sigle XV.
Coneixent l\’espirit bandoleril del nazionalcatalanisme , des del seu mes remots orígens, i coneixent el seu delirant afany de lladronici i falsificacio d\’arxius…… , es PUR DESBARAT deixar la valoracio lingüística de tan valencia llibre en mans de la catalanería regnant ( els Jordi BruguerA, els Hauff, els Antoni Ferrando, ….) o de les"prestacions académiques” d\’una presidenta-AVLL , Ascensión Figueres , torejada en les seues evidents limitacions….
¿Què mos passa als valencians? ¿Com podem consentir tan insoportables vileses? Com podem deixar la nostra milenaria cultura en mans de tants fabricants de fum?
Cal recordar que el Llibre dels Feyts o Crònica de Jaume I representa el desenrotllament de la literatura historica del sigle XIII en LLENGUA VALENCIANA en que s\’arrepleguen acontenyments del passat, o es fa la glossa dels acontenyments contemporals. Entre les mes grans croniques del sigle XIII cal mencionar este “Llibre dels Feyts” que es la cronica autobiografica del rei Jaume I, escrita en la seua madurea, on relata els fets relatius a la conquista del Regne de Valencia i de Mallorca.
L\’objectiu de la cronica es donar a coneixer els seus “feyts” (obres bones) al llarg de tota la seua vida en mencio dels seus avantpassats i de la seua trista infancia, en especial record del seu doner pare, mort en la batalla de Muret, i del seu tutor Simón de Montfort, de les seues lluites en els nobles aragonesos i de la seua formacio com a cavaller. Un llibre culte ple de la religiositat i espiritualitat que va impregnar tota la vida i escrits de Jaume I, els “ feyts del qual”, obres bones, eren totes fetes per l\’honor i la gracia de Deu.
D\’atra banda , la solemne barbaritat espetada en el simposium pel catala Jordi Bruguera de que “Per molts estudis , mai coneixerem la llengua de Jaume I” reflectix tambe greus forats negres o falsaries intencions d\’estos ACOMPLEXATS catalans puix que, havent naixcut Jaume I en Montpeller i havent-se educat en Monzón , esta mes que clar que el PROVENÇAL,( llengua dominant en la zona i llengua de cultura ) era la parla utilisada pel nostre Rei Conquistador i proclamar aixo, seria afonar les frustrades ambicions de tota esta comparsa de catalanistes figurants , incapaços de reconeixer que lo que ells van parlar en la Marca Hispanica van ser sempre DIALECTES del PROVENÇAL, tal i conforme ho va afirmar clarament , a més de Martín de Riquer, el Pare de la Romanística i de la Lingüística Comparada el filolec alema Frederic Díez i el seu alumne Meyer Lübke .
Una llengua provençal dels bards del Midi francés , filla naixcuda del trencament del llatí i en absoluta sintonia en esta atra “parla romanç valenciana ” utilisada per mossarabs, muladís i musulmans del Regne Moro de Valencia quan va ser reconquistat per Jaume I i la llengua ordenada pel rei pera que el Poble Valencia entenguera els seus FURS : “Els jutges en romanç diguen els sentencies que donaren, e donen aquelles sentencies scrites als parts que els demanen”.
Pel mateix “Llibre dels Feyts”, sabem que Jaume I, en la seua llengua vehicular , va mantindre conversacions directament en el poble i els notables de Penyscola que, no sols eren coneixedors de l\’àrab sino que tambe sabien parlar una parla romanç semblant al romanç PROVENÇAL del rei Jaume I .
Hussein Mones, catedratic d´Estudis Hispanics de l\’Andalus en la Universitat d\’El Cairo, diu en el seu llibre “Andalusia, Algarbia and al Sharky”, que quan va arribar Jaume I a Valencia, hi havia en el Regne de Valencia , 120.000 musulmans, 65.000 cristians i 2.000 jueus, parlants del nostre “romanç valencia”.
Pels documents del mateix Jaume I sí que podem coneixer la llengua del rei pero reconeixer que estem parlant del PROVENÇAL seria una derrota per a eixe inexistent catalaní que ara organisa simposiums parlant d\’inventades “variants” geografiques en el seu delirium-tremens de convertir-se en el melic-reparte-vitoles de la romanística-del-nunca – jamás.
I els politiko-akademiks de l\’AVLL soportant les seues flatulencies.
=====