“LLIBRE DEL FEYTS”. SIMPOSIUM A.V.LL.

“LLIBRE DEL FEYTS”. SIMPOSIUM A.V.LL.
(o Cronica de Jaume I d´Aragó i de Valencia):

-“Delirium-tremens”  catalaní-

\"llibre-dels-feyts-1.abierto.low.JPG\"
S\’ha celebrat en Valencia un simposium “d´especialistes” catalanistes  (AVL+IEC) per a discutir si el “Llibre del Feyts”   (o Cronica de Jaume I d´Aragó i de Valencia)   va utilisar  en la seua redaccio “variants catalanes,`orientals u occidentals´ ” (sic) ….
Aixína , per a començar,  cal preguntar-se : ¿en mans de quins farsants estem?  ¿Quina classe de  trabucaires de la historia i de la llengua  manen sobre el nostre passat ? …. Es  pura barbarie-historico-lingüística   la falsa tesis de parlar de  “variants catalanes” per a referir-se a  un  segle XIII  quan :
a)  del catalaní,  NO EXISTIA  ni el nom ,
b) quan territorialment només podíem parlar de Marca Hispànica  per a referir-nos a l\’actual Catalunya,  tan sols existent com a comtats francos. 
c) quan totes les variants  , parlades en eixe territori , eren denominades  “dialectes del PROVENÇAL”.
Vaja  teatret de  DESBARATS historics .

¿ Com  poden parlar de unes inexistents  “variants catalanes” quan el mateix Martin de Riquer , redactor  catala de la     “Historia de la Literatura Catalana”.(1964)  diu clarament en la seua pàgina 21 –Tom I :“La literatura trobadoresca (segles XII i XIII)  , en el seu prop sentit ,  Es l´escrita en llengua  PROVENÇAL” ..“Els primers poetes catalans de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una  Llengua romanica  ho feren en PROVENÇAL ..” (p. 21) . I lo mateix servix per a TOTS  els seus atres escrits d\’eixos sigles , incloent les croniques .
En tot cas podríem parlar de “variants PROVENÇALS” , o de PROVENÇALISMES , insertats en la Cronica del rei Jaume I   pero, en CAP CAS,    podem parlar de “variants catalanes” , ni orientals,  ni occidentals: perque NO EXISTIEN.
Per un atra  banda estem parlant de diferents versions del “Llibre del  Feyts”, producte de  “copies manuscrites” posteriors  en les que els manipuladors copistes  han introduït, “voluntaria” o “involuntariament” ,  el seu interessat “toc” lingüístic personal : la copia de Poblet (1343) , la del copista  Joan de Balbastre (1380  -de la biblioteca universitaria de Barcelona) , les de la Biblioteca Nacional i la del Palau Reial ( mig sigle XV) i la de l\’Escorial de finals del sigle XV.
Coneixent  l\’espirit bandoleril del nazionalcatalanisme , des del seu mes remots orígens, i coneixent  el seu delirant afany  de lladronici i falsificacio  d\’arxius…… , es PUR DESBARAT deixar la valoracio  lingüística de tan valencia  llibre  en mans de  la catalanería  regnant ( els Jordi BruguerA, els Hauff, els Antoni Ferrando, ….)   o de les"prestacions académiques”  d\’una   presidenta-AVLL ,   Ascensión Figueres , torejada  en les seues evidents limitacions….
¿Què mos passa als valencians? ¿Com podem consentir tan insoportables vileses? Com podem deixar la nostra milenaria cultura en mans de tants fabricants de fum?\"Llibre-dels-Feyts.party.low.JPG\"
Cal recordar que el Llibre dels Feyts  o Crònica de Jaume I  representa el desenrotllament de la literatura historica del sigle XIII en LLENGUA VALENCIANA   en que s\’arrepleguen  acontenyments del passat, o es fa la glossa dels acontenyments contemporals. Entre  les mes  grans croniques del sigle XIII cal mencionar  este  “Llibre dels Feyts” que es  la cronica autobiografica del rei Jaume I, escrita en la seua madurea, on relata els fets relatius a la conquista  del Regne de  Valencia i de Mallorca.
L\’objectiu de la cronica  es donar a coneixer els seus “feyts” (obres bones) al llarg de tota la seua vida en mencio dels seus avantpassats i de la seua trista infancia, en especial record del seu  doner  pare, mort en la batalla de Muret, i del seu tutor Simón de Montfort, de les seues lluites  en els nobles aragonesos i de la seua formacio com a cavaller. Un llibre culte ple de la religiositat i espiritualitat que va impregnar tota la vida i escrits de Jaume I, els “ feyts del qual”, obres bones, eren totes fetes per l\’honor i la gracia de Deu.
D\’atra banda , la solemne barbaritat  espetada en el simposium pel catala Jordi Bruguera de que “Per molts estudis , mai coneixerem la llengua de Jaume I”  reflectix tambe greus forats negres o  falsaries intencions d\’estos ACOMPLEXATS catalans  puix que, havent naixcut Jaume I en  Montpeller i havent-se educat en Monzón , esta  mes que clar  que  el PROVENÇAL,( llengua dominant en la zona  i llengua de cultura )  era la  parla   utilisada pel nostre Rei Conquistador i proclamar  aixo, seria afonar   les frustrades ambicions de tota esta comparsa  de catalanistes figurants , incapaços de reconeixer  que lo  que ells  van parlar en la Marca Hispanica  van ser sempre DIALECTES del PROVENÇAL,  tal i conforme ho va afirmar  clarament , a més de Martín de Riquer,   el Pare de la Romanística  i de la Lingüística Comparada  el filolec  alema  Frederic Díez i el seu alumne  Meyer Lübke .
Una llengua  provençal  dels bards del Midi francés , filla naixcuda  del trencament del  llatí i en absoluta sintonia  en esta atra “parla romanç valenciana ”  utilisada  per mossarabs, muladís i musulmans  del  Regne Moro de Valencia  quan va ser reconquistat per   Jaume I i  la llengua ordenada   pel rei   pera  que el Poble Valencia  entenguera  els seus FURS : “Els jutges en romanç diguen els sentencies que donaren, e donen aquelles sentencies scrites als parts que els demanen”.
Pel  mateix  “Llibre  dels Feyts”, sabem que Jaume I, en la seua llengua vehicular ,  va mantindre conversacions  directament en el poble i els notables de Penyscola que,  no sols eren coneixedors de l\’àrab sino que tambe sabien  parlar una parla romanç semblant al romanç PROVENÇAL del rei  Jaume I .
Hussein Mones, catedratic d´Estudis Hispanics de l\’Andalus  en la Universitat d\’El Cairo, diu en el seu llibre “Andalusia,  Algarbia and al Sharky”, que quan va arribar Jaume I a Valencia,  hi havia en el Regne de Valencia , 120.000 musulmans, 65.000   cristians i 2.000 jueus, parlants  del nostre “romanç valencia”.
Pels documents del mateix Jaume I  sí que podem coneixer  la  llengua del rei  pero reconeixer  que estem parlant del PROVENÇAL seria una derrota  per a eixe inexistent catalaní   que ara  organisa  simposiums  parlant d\’inventades  “variants” geografiques  en  el seu delirium-tremens de convertir-se  en el melic-reparte-vitoles   de la romanística-del-nunca – jamás.
I els politiko-akademiks de l\’AVLL soportant les seues flatulencies.

=====

(autora/fuente : Mª Teresa Puerto Ferre  / "CRONOLOGIA HISTORICA de la LLENGUA VALENCIANA" (Diputación de Valencia.2007)

“LLIBRE DEL FEYTS”. SIMPOSIUM A.V.LL.

“LLIBRE DEL FEYTS”. SIMPOSIUM
(Cronica de Jaume I d´Aragó i de Valencia):

-“Delirium-tremens”  catalaní-

\"llibre-dels-feyts-1.abierto.low.JPG\"
Se ha celebrado en Valencia un simposio de “especialistas” catalanistas  (AVL+IEC) para discutir si el “Llibre del Feyts”   (o Cronica de Jaume I d´Aragó i de Valencia)   utilizó  en su redacción “variantes catalanas , `orientales u occidentales´ ” (sic) ….
Así , para empezar,  cabe preguntarse :¿en manos de qué farsantes estamos? ¿ qué clase de  trabucaires de la historia y de la lengua  mandan sobre nuestro pasado ? …. ¿cómo se puede hablar de  “variantes catalanas” para referirse a  un  siglo XIII … cuando :
a)  del catalaní,  NO EXISTIA  ni el nombre ,
b) cuando territorialmente solo podíamos hablar de Marca Hispánica  para referirnos a la actual Cataluña, que solo eran condados francos .
c)cuando todas las variantes  , habladas en ese territorio , eran denominadas  “dialectos del PROVENZAL”.

Read more… →