“GARCIA-MOYA, CIENTIFISMO ARTESANO de la LENGUA VALENCIANA”

LENGUA VALENCIANA.

“GARCIA-MOYA: CIENTIFISMO ARTESANO de la LENGUA VALENCIANA”

DOS JOYAS PARA EL CIENTIFISMO INTERNACIONAL:  DHIVAM  (“Diccionari Historic del Idioma Valencià Modern” (tomo I ) y  APENDIX (tomo II)   de Ricart Garcia Moya.

\"DHIVAM.1low.JPG\"

Hace ahora unos tres años  la obsoleta , decimonónica, desfasada  e  inútil  AVL (Academia  antiValenciana  de la Lengua panocha) publicaba   una  bazofia de “Diccionari Ortografic i de Pronunciació del Valencià” (AVL.2006) en cuya portada, por cierto,  ni siquiera usaba la expresión “Lengua Valenciana” . El libraco era  un remedo cutre   de idiotismos léxicos, barcelonismos bombardos, barbarismos lingüísticos , galicismos  alienígenas  y arcaísmos anticuados  ,  apadrinados,  todos, por  el privadísimo  Institut d´Estudis Cataláns, padre-padrone de tan  degradado producto.
Por supuesto que tan  acientífica  obra no justifica , para nada, esa onerosa soldada  de 12 millones/año de las antiguas pesetas (+ pilla-pillas extras y añadidos )  que cada uno de sus policoakadémicos  recibe por  fabricar …… ¿ entuertos? ¿barcelonismos cutres?  ¿o simplemente humo?  . El diccionario es una real afrenta contra los valencianos y el dineral que había costado es otro disparate más  de la habitual escalada de despilfarro-lingüístico  que estamos padeciendo .
Frente  a toda esta  avalancha de basura lingüística , frente a tanto entreguismo cobarde  y cansino hacia los acomplejados vecinos del norte ,  acaba de salir esa 2ª parte de  la obra maestra  del LÉXICO VALENCIANO MODERNO : el DHIVAM  = Diccionari Historic del Idioma Valencià Modern (tomo I,) y el Apendix – DHIVAM  (tomo II)  del ilustre investigador  regnícola Ricart Garcia  Moya : ), dos auténticas joyas para el CIENTIFISMO internacional . 

Y a una  le entran ganas de hacerle un monumento gigantesco a este ARTESANO de la LENGUA VALENCIANA, el catedrático Ricart García Moya, que, con infinita paciencia y un mérito tan increíble   como titánico , ha realizado la codificación  léxica del  IDIOMA VALENCIANO MODERNO  , contextualizado  en miles y  miles  de ejemplos literarios   a lo largo y profundo de esos dos tomos : “fets pera valencians  que, amparats  en fortalea de  documentació y treball, seguixen la Batalla de Valencia CONTRA …
– cleptómans lléxics  que mos amaitinen paraules pera engabiarles en diccionaris catalans ;
– o contra terroristes llingüistics que fan cámbis  morfológics , sintáctics o semántics   pera afonarmos com a poble singularisat del castellá i del catalá 
– contra mordifuigs arbelloners que, ahon la documentació diu “valencians”, ells transcriuen “levantinos “ o “cataláns”.
– contra buderons manifesers de la Universitat , Instituts, Escoles, Generalitat, Sidicats baldraguers, etc… que transcriuen “levante” o “pais valencià” d´ahon la documentació diu Reyne o Regne de Valencia
– contra fardachos cegallipes que, ahon la documentació diu que está escrit en
llengua o idioma valenciá , ells veuen catalá; per eixemple el taperot de la COPE-F.J. Losantos-, asobint  asbrama que la documentació del Archiu de la Corona de Aragó  está en castellá y catalá, cuan yo mateix vaig escorcollar y tráure a llum escrits de la Chancillería Real ahon es llix que estaven “ en LLENGUA VALENCIANA” ..
– contra caldosos intelectuals de cudolar , que calechant com els titos y  fingint conei-
ximent cult del idioma asolten safanories catalaneres deprengudes escoltant a la cachillá cucá  en colegues y  TVV (Canal 9, Punt 2..)
– contra la rabena de politics sanguangos  que, en cales de mosatros , catalanisen
valencians ..
– En fi, contra els ahuleos babélics (per alló de la “Confusio linguarum” ) . N´hia una grapallá y fan més mal que pedregá en fraular, esguitanmos  rahonamentes de cartó y pallorfa ampomats de la filla o fill , mestres catalaners; o del chiquet escagarrusat per inmersors (algú d´estos  carcamals aplega a fer sonits com el Renoc d´Aixátiva, Raimon , raere un curset  de “normalitzat”  aixeringat  per mandons con Herrero, de l´Academia d´Ascensió)  .
El botiquí llingüistic d´esta chomskyana vellea oferix curatot del IEC pera totes les enfermetats del idioma valenciá . El sambori babelic d´estos farols estamordits esclata en colaboracions de llibrets y articuls ahon asolten cagarraes  catalaneres dignes d el Petoné del Ter .
En prosa endenyá de barbarismes  escriuen , per eixemple, el femení “dues”, l´andaluso y catalá “bellesa” .., l´adbérvit  “avui” y tota la retafila de chanques morfologiques dels tiracordes  del IEC: ramader, amb, jo, tipus, diada, a més a més, tarda, etc..etc..
¡La Maredeu y Sent Rorro mos ampare dels camastrons babelics!.
Aixina que .., torne a diro, oferixc el DHIVAM als valencians que encara bosen als catalaners  que mos boneguen . Y ningú columbre en els meues aldeyes  punches independentistes .., ni ensómits de grandees chovinistes .
Asoles , ¡ay! , som acovilats valencians sanc d´horchata , bufarres, cagarrites y aislats , enguiscats  entre mosatros y tan alicaiguts que mos furten dasta el gentilici .
El Idioma Valencia, gracies a uns y atres está en perill d´extinció, ¡ está pernoliat, mort y soterrat!.”.
( sacado  del Prólec del APENDIX . “DICCIONARI HISTORIC del IDIOMA VALENCI´MODERN.” Edició a cónter del autor Ricart Garcia Moya. Elig , Reyne de Valencia. 2009. ISBN 978-84-612-7057-6 )
       —
El DHIVAM (I y II)  es, evidentemente,  una herramienta  lingüística  de primer orden ,  imprescindible  para el CIENTIFISMO  INTERNACIONAL ; la  obra de un ARTESANO  exquisito  que inmortaliza  la labor callada de un profesional  regnícola  de gran calibre : un “free lance”, rabiosamente independiente, que los valencianos indolentes  NO SE MERECEN.
( Librerias Paris-Valencia )