“GARCIA-MOYA: cientifisme artesá de la LLENGUA VALENCIANA”
DOS JOYES PER AL CIENTIFISME INTERNACIONAL:
DHIVAM
( “Diccionari Historic de l\’Idioma Valenciá Modern”(tomo I) i APENDIX (tomo II) de Ricart Garcia Moya )
![\"DHIVAM.2.jpg\"](\"http://www.teresafreedom.com/images/articles/lenguavalenciana/DHIVAM.2.jpg\")
Fa ara uns tres anys l\’obsoleta , huitcentista, desfasada e inútil AVL (Academia antiValenciana de la Llengua panolla) publicava un alficos de “Diccionari Ortografic i de Pronunciació del Valencià” (AVL.2006) , eliminant de la portada l\’expressió “Llengua Valenciana” . El llibrot era una mala imitació d\’idiotismes lèxics, barcelonismes bombardos, barbarismes lingüístics , galicismes alienígenes i arcaismes obsolets , apadrinats, tots, pel privadíssim Institut d´Estudis Catalans, padre-padrone de tan descorfollat producte.
Per descontat que tan alienígena obra no justificava , per a res, eixa onerosa soldada de 12 milions/any de les antigues pessetes (+ pilla-pillas afegits ) que cada u dels seus policoakadémics s´enbojaca pera fabricar …… ¿idiotismes lingüistics? ¿barcelonismes bombardos? ¿o simplement fum? . El obsolet diccionari es una real afronta i el dineral que va costar es un atre desbarat mes de l\’habitual escalada de balafiament-lingüístic que estem patint els valencians.
Front a tota esta llau de fem lingüístic , front a tant d\’entreguisme fluíx i covart cap als acomplexats veïns del nord , acaba d\’eixir eixa 2a part de l\’obra mestra del LÈXIC VALENCIÀ MODERN : el DHIVAM = Diccionari Historic de l\’Idioma Valencià Modern (tom I,) i l\’Apendix – DHIVAM (tom II) de l\’ilustre investigador regnícola Ricart Garcia Moya : ), dos autentiques joyes per al CIENTIFISME internacional .
I veent la dimensió i categoría de l´obra a qualsevol li entren ganes de fer-li un monument gegantí a este artesá de la LLENGUA VALENCIANA, el catedràtic Ricart García Moya, que, en infinita paciencia i un merit tan increïble com titanic , ha realisat la codificació lexica de l\’IDIOMA VALENCIÀ MODERN , contextualisat en millers i millers d\’eixemples literaris al llarg i ample d\’eixos dos tomos “fets pera valencians que, amparats en fortalea de documentació y treball, seguixen la Batalla de Valencia contra …
– cleptómans lléxics que mos amaitinen paraules pera engabiarles en diccionaris catalans ;
– o contra terroristes llingüistics que fan cámbis morfológics , sintáctics o semántics pera afonarmos com a poble singularisat del castellá i del catalá
– contra mordifuigs arbelloners que, ahon la documentació diu “valencians”, ells transcriuen “levantinos “ o “cataláns”.
– contra buderons manifesers de la Universitat , Instituts, Escoles, Generalitata, Sidicats baldraguers, etc… que transcriuen “levante” o “pais valencià” d´ahon la documentació diu Reyne o Regne de Valencia ..
– contra fardachos cegallipes que, ahon la documentació diu que está escrit en
llengua o idima valenciá , ells veuen catalá; per eixemple el taperot de la COPE-F.J. Losantos-, asobint asbrama que la documentació del Archiu de la Corona de Aragó está en castellá i catalá, cuan yo mateix vaig escorcollar y tráure a llum escrits de la Chancillería Real ahon es llix que estaven “ en LLENGUA VALENCIANA” ..
– contra caldosos intelectuals de cudolar , que calechant com els titos y fingint conei-
ximent cult del idioma asolten safanories catalaneres deprengudes escoltant a la cachillá cucá en colegues y TVV (Canal 9, Punt 2..)
– contra la rabena de politics sanguangos que, en cales de mosatros , catalanisen
valencians ..
– En fi, contra els ahuleos babélics (per alló de la “Confusio linguarum” ) . N´hia una grapallá y fan més mal que pedregá en fraular, esguitanmos rahonamentes de cartó y pallorfa ampomats de la filla o fill , mestres catalaners; o del chiquet escagarrusat per inmersors (algú d´estos carcamals aplega a fer sonits com el Renoc d´Aixátiva, Raimon , raere un curset de “normalitzat” aixeringat per mandons con Herrero, de l´Academia d´Ascensió) .
El botiquí llingüistic d´esta chomskyana vellea oferix curatot del IEC pera totes les enfermetats del idioma valenciá . El sambori babelic d´estos farols estamordits esclata en colaboracions de llibrets y articuls ahon asolten cagarraes catalaneres dignes d el Petoné del Ter .
En prosa endenyá de barbarismes escriuen , per eixemple, el femení “dues”, l´andaluso y catalá “belleza” .., l´adbérvit “avui” y tota la retafila de chanques morfologiques dels tiracordes del IEC: ramader, amb, jo, tipus, diada, a més a més, tarda, etc..etc..
¡La Maredeu y Sent Rorro mos ampare dels camastrons babelics!.
Aixina que .., torne a diro, oferixc el DHIVAM als valencians que encara bosen als catalaners que mos boneguen . Y ningú columbre en els meues aldeyes punches independentistes .., ni ensómits de grandees chovinistes .
Asoles , ¡ay! , som acovilats valencians sanc d´horchata , bufarres, cagarrites y aislats , enguiscats entre mosatros y tan alicaiguts que mos furten dasta el gentilici .
El Idioma Valencia, gracies a uns y atres está en perill d´extinció, ¡ está pernoliat, mort y soterrat!.”.
( tret del Prólec del APENDIX . “DICCIONARI HISTORIC del IDIOMA VALENCI´MODERN.” Edició a cónter del autor Ricart Garcia Moya. Elig , Reyne de Valencia. 2009. ISBN 978-84-612-7057-6 )
—
El DHIVAM (tomos I i II) es una ferramenta lingüística de primer orde , imprescindible per al CIENTIFISME INTERNACIONAL ; l\’obra d\’un artesá exquisit que immortalisa la llabor callada d\’un professional regnícola de gran calibre : un “free lance”, rabiosament independent, que els valencians indolents NO ES MEREIXEN.
(Librerias Paris-Valencia)
========= RESPOSTA a COMENTARIS :