Els PAPES BORJA i el BARÇA

Els PAPES BORJA i el BARÇA : …..

…DELIRIUM-tremens CATALANÍ.

L\’espatarrant  triple victoria del Barça (triumf  alié de jugadors africans i espanyols) ha  desbocat les illes barataries del  fanatisme catalaní i ha abocat  al seu comisariat kultural al tipic destarifo historic.

L\’ultima banalitat  publicitada per la coneguda  revista catalana  El Temps la podem llegir en la seua  botafumeira  portada (02/06/2009) : “ Són dies de glòria de la nació catalana: de la Roma dels Borja a la Roma del Barça” . Barbarismes tremens . Ni   “nació catalana” ni “Roma catalanera , ni, per supost, “Papes Borjas  catalanís”.
   /……

Furtant , una atra vegada més,  la gloria  europea  del Regne de Valencia  en la Roma dels Borja , l\’imaginatiu articul  pretén establir un paralelisme  entre la  “grandeur” de la inexistent “Catalunya dels Papes Borja”,  en la Roma del sigle XV, i la “grandeur futbolera”  del  triumfant Barça en la Roma del 2009.

Mal esta que  el comisari  Eliseu  Climent,  cometera la burrada historica  d\’afirmar fa ara dos anys : “Els Papes Borja eren catalans i varen tractar de catalanisar Europa”  en una conferencia a la que assistien membres de  la Casa Real . I  la rellepada audiencia , enlluernada en la  seua Champion League d\’incultura, es va quedar tan callaeta  i tan tranquila davant de tamanya  barbarie historica .

 Els Papes Borja  (Calixt III /1455-1458/ i Alexandre VI /1492-1503)  varen ser , sempre,   VALENCIANS, la seua patria chica –Xàtiva-  i propietats  varen estar  en el Regne de Valencia  i lo que els Papes Bogia varen fer en la seua   Roma  borgiana  va ser : “VALENCIANISAR Roma  i VALENCIANISAR Europa sancera  en la Llengua Valenciana , coronada en la  cima del seu major esplendor!: el seu Sigle d´Or Literari” .

Mes encara, si els valencianíssims   Papes Borja, alçaren el cap  els donaria un atac de risa  en tan  illetrats   besucs  donada la tirria  que  els nostres  borgianos Papes sentien contra  els mal-afamats catalans del sigle XV , període quan la Llengua Valenciana  estenia el seu domini lingüístic  per tota Europa i quan  la paraula “català” s\’havia convertit en un insult comú  ,resultat de  la mala fama dels catalans .. “ mercenaris  avars, rapaços, bruts, àvids  maleducats  i miseriosos” . Tal com  consta en els documents reals espanyols i en els escrits  literaris italians ….

“ Els catalans, els venedors ambulants, eren encara poc nombrosos en Roma pero eren despreciats  com  estrangers  bruts, àvids i mal educats."  ( “Els Papes Borja Calixt III i Alexandre VI” de Susane Schüller Piroli (Edicions Alfons el Magnànim 1991).

Furtar la  bona fama  dels vehins valencians   , quan s´en carix d´ella   i espoliar el  passat gloriós dels NOSTRES  valencians ilustres,  es la millor prova d\’eixe   etern  COMPLEX d\’INFERIORITAT  i d\’eixa  delirant  voracitat-tremens   del nazionalcatalnisme, disposat sempre  a ser i aparentar lo que mai varen ser,  ni mai varen tindre: ni un Regne com el de València , ni una Llengua com la Valenciana , ni uns VALENCIANS ILUSTRES com els NOSTRES Classics Literaris o  els  NOSTRES   Papes Borja , orgullos, sempre, de ser VALENCIANS culturisadors de Roma.

“Bruts, àvids i mal educats….¡¡  i fantasiosos!!”.  També en el sigle XXI.

DELIRIUM-tremens CATALANÍ :