COMUNITATS HISTÒRIQUES…. O HISTÈRIQUES?
La repetida cantinela de “comunitat històrica” corejada per les tres autonomies privilegiades: catalana, basca i gallega , sempre ha segut un reclam d\’engatussament, llançat als nassos de tots els atres historics Regnes d\’Espanya,.Objectiu? : crear complexos en els atres i, al mateix temps, generar grans privilegis per a si mateixos…
Pero d\’a on naix esta cacicada exlusivista de voler ser més i millor qu´els atres?. Perque naix de l\’EGOISME infinit i de l\’ambició sense limits d\’uns cacics que varen tirar una accelerada carrereta alla pel 1932 i, aprofitant-se del caos i debilitat republicans, varen arramblar en una denominació que,en realitat, NO te ni la mes mínima validea històrica . Es pur barbarisme històric:una regió nomes pot ser lo que, històricament, ha segut sempre; i NO es, lo que s´ha volgut inventar d´ella …
El veterà intelectual Americo Castro , en el seu llibre postum: “El nom i el quí dels espanyols”(Taurus,1999) ens dóna una definició redona d\’estos `magicians de la cienciaficción´:”El nacionalisme separatista te els seus orígens en els rics del lloc, es a dir, en els senyors feudals encara pervivients, en un ramalada de caciquisme” . Es a dir, que ha segut una oligarquia provinciana la que ha perpetuat un sistema de “castes” afavorit per les idees antañones, les creencies religioses , patriòtiques, localistes i terruñeres. Ha segut “l´ ignorància perpetuada la que ha cultivat els tòpics del victimisme, l\’autocompassió i l\’aldeanisme engrandit com a sobiranisme i racisme” .. En resum, es la volta del feudalisme medieval, en l\’ajuda del terror com a soport vehicular “d´els neo_senyors feudals” .
La denominació de “històrica” per a l\’autonomia catalana es “modelníssssima!” : data del 9 de setembre de 1932 quan les Corts Republicanes d\’Azaña varen ratificar l\’Estatut Catalá per 114 vots contra 24. Des del 12 d\’abril de 1931 el caudillet cacic de l\’esquerra separatista catalana, el coronel militar Francesc Maciá (un valencià, naixcut en Crevillente) s\’havia anticipat a Madrid en la proclamació de la II República (bastarda) Espanyola quan va dir allò de : “En nom del Poble de Catalunya, proclame l´Estat Catalá” ..
Això de “l´estat catalá” no va ser acceptat en Madrid i, després de “negociacions” entreguistes, l\’expressió va ser substituïda, posteriorment, per “Generalitat Catalana”; Al poc, va quedar convenut un procediment de relacions constitucionals equitatiu pera les dos parts. La Constitució Republicana estipularia, més tart, els Estatuts locals que passarien a regir la vida regional .
A pesar de tot, l´Estatut Catalá va provocar una oposició considerable en el rest d\’Espanya pels aparences de separatisme sospitós que hi ha hagut, sempre, darrere de tota inciativa dels cacics feudals catalans.
(to be continued …..)