UNA VISITA A L’ARQUEBISBE OSORO

UNA VISITA A L\’ARQUEBISBE OSORO

“PARLARÉ  la LLENGUA del POBLE…” (Monsenyor Osoro)

L\’arribada d\’un nou arquebisbe a la seua nova Seu Episcopal desperta sempre  expectacio entre  la seua feligresia . L\’expectacio de la vinguda de Monsenyor Osoro era molt major en Valencia donada la carrega historica  que suposa , en este cas, regentar  la Seu Episcopal del Cap i Casal del Regne  : una  seu  de gran  esplendor  i pedigrí historic….

I, a pesar dels coneguts problemes habituals en qualsevol Seu Episcopal,  la pregunta que ens feem tots  els valencians “senyeros” era sempre la mateixa: ¿estara el nou prelat a l\’altura de les nostres expectatives   respecte a la Llengua Valenciana? ¿Tindra Monsenyor Osoro  la fina agudea d\’entendre que la Llengua Valenciana  es la pell sensible que recobrix l\’ÀNIMA SOCIAL del Poble Valencia  i que el seu menyspreu o suplantacio per eixe  idiolecte alienígena  (el barceloní)  en la liturgia eclesial  podria danyar greument  el nostre sofridor  coret  i, per descontat,  les nostres iglesies? S\’inclinara per la genuïna “parla del poble”-normativa RACV-  o fara us polític del molt artificial invent pseudolingüístic de  la molt-polítiquera-AVL?  ….

El Colectiu  Lluís Fullana de Professors i Doctors de les Universitats Valencianes   va  voler donar-li la benvinguda a l´Arquebisbe  i, per eixe motiu va solicitar audiencia. Va ser el passat 2 de juny quan Monsenyor Osoro va tindre la gentilea de rebre-mos. He de confessar que, al llarg de l\’entrevista  vaig descobrir   en  el nostre nou Arquebisbe   a una persona  molt  proxima, amable, receptiva, extremadament atenta  a totes les nostres indicacions i preocupacions, i, per la seua part, molt SENSIBILISADA  en el tema lingüístic que tot el mon tenia  por de tractar  (donat que era una primera visita de cortesia) pero que va ser ell mateix qui ho va traure a la conversació.

I les seues paraules varen ser ben claretes : “Parlaré la llengua del poble” .

Ell sabia  que la representació universitaria i  científica  que allí estava  tan sols pretenia  sensibilisar-li e informar-li dels molts excessos  que esta patint la Universitat  Valenciana i valencianista  pel  domini totalitari que el catalanisme antidemocratic ha fet de la nostra cultura  i de la nostra historica Llengua Valenciana . Els documents que li entregavem   ( els meus dos llibres “Llengua Valenciana , una llengua suplantada”, “Cronologia Historica de  la Llengua Valenciana”, “Cristianisme Valencia: dels orígens al segle XIII”  de Leopoldo Peñarrocha i una selecció de fullets informatius sobre el tema)  eren l\’aportació testimonial a les nostres paraules.

I com a  evidencia clara   del poder manipulador catala , que s\’atrevix a  censurar fins al mateix Papa Joan Pau II,   li varem entregar  còpia  de l\’articul  “Joan Pau II, un Papa valencianista”  que vaig publicar en prensa a proposit  dels 25 anys del Pontificat de Joan Pau II  i que s\’inclou en esta web.

Tambe se li va comentar que la majoria dels defensors de la falsa catalanitat de la Llengua Valenciana es un sector polític d\’esquerres , ateu i marxista,  que  no sol correspondre\’s de ser feligresos catolics, sino  mes be el contrari, atacant a l\’Iglésia  Catolica sempre que poden i buscant la seua divisió . La majoria dels catolics senten la Llengua Valenciana com seua pròpia i la catalana com a invasora i suplantadora. Per això,  li solicitàvem  que  fora sensible a les necessitats linguístiques de la majoria del poble CATOLIC VALENCIANOPARLANT que vol la LLENGUA VALENCIANA en la liturgia. MAI un atra. 

Les seues paraules varen ser contundents. ““Parlaré la llengua del poble” .

L´Arquebisbe esta i estará en el SEU poble . Una promesa de llealtat