SIMO SANTONJA , UN BON VALENCIÀ de CALIBRE INTERNACIONAL.
Uncategorized
SIMO SANTONJA , UN BON VALENCIÁ de CALIBRE INTERNACIONAL.
IN MEMORIAM
Se nos están yendo, poquito a poco, esos grans “Cavallers del Centenar de la Ploma” del siglo XX y XXI , defensores leales, con espada y pluma, no solo de nuestra Real Señera sino también de nuestra histórica LENGUA VALENCIANA y de nuestros FURS. Defensa imbatible hecha , siempre, con señorío , con hidalguía y con abundante socarronería, tan suya y tan genuinamente valenciana . Se nos ha ido una de las grandes personalidades del mundo intelectual valenciano y del notariado internacional : se nos ha ido nuestro admirado Grande del Regne y buen amigo , Vicent Lluís Simó Santonja.
Al margen de su extraordinaria valía profesional y fecunda producción juridica y literaria , el principal cometido que se marcó nuestro estimado Simó Santonja fue la defensa de la LENGUA VALENCIANA frente a los disparates herejes de la desprestigiada AVL , (Academia antiValenciana de la Lengua barcelonina)…..
Con su chistoso humor y genial gracejo solía burllarse de ella y de su primera y fallida Presidenta Asunción Figueres porque , desde su absoluta incapacidad y nula preparacion como “akadémika-AVL”, solía acusarle de “escribir un valenciá amb faltes d´ortografía” …. , cosa de la que el ilustrísimo Simó Santonja estaba muy orgulloso porque, claro está, Vicent-Lluís distinguía muy bien entre su genuinaa LENGUA VALENCIANA y el “infame e infecte DIALECTE BARCELONÍ fabrino” de la fallida Asunción.
Y es que Ascensión …., la pobre-politica-PePera , en su escaso nivel académico y curricular, jamás pudo alcazar a entender que las bastardas “Bases de Castelló del 32” (las suyas) eran el bastardo engrudo importado por el comisario del IEC Manuel Sanchis Guarner para matar , ortográficamente, nuestra incombustible LENGUA VALENCIANA por orden de la Casta Nazionalcatalana.
Muy impresionado por mis dos libros (“Lengua Valenciana, una Lengua Suplantada”. (2006). “Cronología Histórica de la Llengua Valenciana”(2007) me llamaba “una revolucionaria con fundamentos” … y me dedicó un precioso artículo certificando , como notario, el sello inconfundible de mi autoria: “ un llibre que mostra ben a les clares el ‘stamp’ (sagell) inconfundible de la Catedràtica Teresa Puerto. Cal llegir-lo intensivament de pe a pa, posant particular atenció a les flexions i reflexions, i cites sociollingüístiques dels dos últims segles, XIX i XX perque descobrixen la situació de genocidi cultural que ha patit i patirà el poble valencià si no reacciona a temps.”
L´enrolladora personalitat del nostre recient estrenat Decà , Don José L. Simó Santonja, -font inagotable d´intelligencia ben administrada , humor ingeniós i verbo fácil – inunda a diario este periódico de ese bálsamo cultural del que tan necesitados estamos los valencianos : para saber de nuestra lengua, para saber de nuestra literatura, para saber del nostre Regne …
–
Años y años de intencionada ocultación de lo genuinamente valenciano y de perversa manipulación teledirigida desde desde nuestros centros educativos y universidades han desembocado en el apagón cultural que padecemos y contra el que, esa catarata incesante de artículos del señor Simó Santonja, son nuestro mejor antídoto .
–
Mi profundo agradecimiento llega hoy y es doble. Uno, por esa labor diaria de culturización del muy traicionado y agredido “poble valencià” ; y dos, por su amable reconocimiento manifestado el pasado viernes 9 a ese denso trabajo de recopilación y creación que ha desembocado en esa cuidada edición para bibliófilos de mi segundo libro:”Cronología Histórica de la Llengua Valenciana” , un auténtico filón de documentación patrocinado y gestado gracias a la amable generosidad del anterior President de la Diputación de Valencia don Fernando Giner .
—
No siempre tiene uno en la vida esa oportunidad de oro que te permite hacer llegar a tus alumnos aquellas cientos y miles de fotocopias repartidas clandestinamente, convertidas en dos preciosos libros que fueron exclusivamente pensados y diseñados por mi para ellos : para neutralizar de forma documentada e indiscutible ese veneno mental que está intoxicando las débiles mentes de nuestros adolescentes. Y todo gracias a políticos irresponsables e ignorantes que han puesto, en la almoneda del baratillo, el riquísimo patrimonio milenario de nuestra lengua valenciana y del nostre Regne .
—
Y, al mismo tiempo, mi profundo agradecimiento a mi querido amigo e investigador Ricardo García Moya , por esas 318 citas históricas y 62 documentos de su acervo investigador , indebidamente apropiadas para mi segundo libro por Joan I. Culla , que me las ofreció como originales suyós para venir a colaborar en este mi 2º proyecto que, como bien dice el señor Simó Santonja, “ lleva el sello inconfundible de quien lo ha hecho”.
Mil gracias Decano por tu valioso reconocimiento notarial .
=============
SIMO SANTONJA , UN BON VALENCIA de CALIBRE INTERNACIONAL.
IN MEMORIAM
S’estan anant, poquet a poquet, eixos grans “Cavallers del Centenar de la Ploma” del segle XX i XXI , defensors lleals, en espasa i ploma, no sols de la nostra Real Senyera sino tambe de la nostra historica LLENGUA VALENCIANA i dels nostres FURS. Defensa imbatible feta , sempre, en senyoriu , en noblea i en abundant sorna, tan seua i tan genuïnament valenciana . Se nos n’ha anat una de les grans personalitats del mon intelectual valencia i del notariat internacional : se nos ha anat el nostre admirat Gran del Regne i bon amic , Vicent Lluís Simó Santonja.
Al marge de la seua extraordinaria valia professional i fecunda produccio juridica i literaria , el principal objectiu que es va marcar el nostre estimat Simó Santonja va ser la defensa de la LLENGUA VALENCIANA front als desbarats hereges de la desprestigiada AVL , (Academia antiValenciana de la Llengua barcelonina)….. En el seu divertit humor i genial gracia, solia burlarse d’ella i de la seua primera i fallida presidenta Asunción Figueres perque , des de la seua absoluta incapacitat i baixa preparació com “akadémika-AVL”, solia acusar-li “d´escriure un valencia amb faltes d´ortografía” …. , cosa de la que l’ilustríssim Simó Santonja estava molt orgullos perque, clar està, Vicent-Lluís distingia molt rebé entre la seua genuina LLENGUA VALENCIANA i el “infame i infecte DIALECTE BARCELONÍ fabrino” de la fallida Asunción.
I es que Ascensión …., la pobreta-politica-PePera , en el seu escas nivell academic i curricular, mai va poder arribar a entendre que les bastardes “Bases de Castelló del 32” (les seues) eren el engrut BASTARD importat pel comissari de l’IEC Manuel Sanchis Guarner per a matar, ortograficament, la nostra incombustible LLENGUA VALENCIANA per orde de la feudal Casta Nazionalcatalana.
Molt impressionat pels meus dos llibres (“Llengua Valenciana, una Llengua Suplantada”. (2006). “Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana”(2007) el Degá Simó Santonja em nomenava “una revolucionaria en fonaments” … i em va dedicar un precios articul certificant , com a notari, el segell inconfusible de la meua autoria: “ un llibre que mostra ben a les clares el ‘stamp’ (sagell) inconfundible de la Catedratica Teresa Puerto. Cal llegir-ho intensivament fil per randa, posant particular atenció als flexions i reflexions, i cites sociolingüístiques dels dos últims segles, XIX i XX perque descobrixen la situació de genocidi cultural que ha patit i patirà el poble valencià si no reacciona a temps.”
Este va ser el meu reconegut agraïment al seu articul:
L´enrolladora personalitat del nostre recient estrenat decà , En José L. Simó Santonja, -font inagotable d´intelligencia ben administrada , humor ingenios i verb facil – inunda diariament este periodic d’eixe balsam cultural del que tan necessitats estem els valencians : per a saber de la nostra llengua, per a saber de la nostra literatura, per a saber del nostre Regne …
–
Anys i panys de intencionada ocultació de lo genuïnament valencia i de perversa manipulació teledirigida des d´els nostres centres educatius i universitats han desembocat en el APAGÓ cultural que patim i contra el que, eixa cascada incessant d’articuls del Decà Simó Santonja, son el nostre millor antidot .
–
El meu profund agraïment arriba hui i es doble. U, per eixa labor diaria de culturització del molt traït i agredit Poble Valencia ; i dos, pel seu amable reconeixement manifestat el passat divendres 9 a eixe dens treball meu de recopilacio i creacio que ha desembocat en eixa cuidada edicio per a bibliofils del meu segon llibre:”Cronologia Historica de la Llengua Valenciana” , un autentic filo de documentació patrocinat i gestat gracies a la amable generositat de l’anterior President de la Diputacio de Valencia , en Fernando Giner .
–
No sempre te una en la vida eixa oportunitat d’or que et permet fer arribar als teus alumnes aquelles cents i mils de fotocòpies repartides clandestinament, convertides en dos preciosos llibres que van ser exclusivament pensats i dissenyats per a d´ ells : per a neutralitzar de forma documentada i indiscutible eixe verí mental que esta intoxicant les debils ments dels nostres adolescents. I tot gracies a polítics irresponsables i ignorants que han posat, en el mercatet del desbarat, el riquíssim patrimoni milenari de la nostra LLENGUA VALENCIANA i del nostre Regne .
–
I, al mateix temps, el meu profund agraïment al meu benvolgut amic i investigador Ricardo García Moya , per eixes 318 cites històriques i 62 documents del seu patrimoni investigador , indegudament apropiades per al meu segon llibre per Joan I. Culla que varen ser oferides com a originals seus -sense ser-ho- per a vindre a colaborar en el meu segon projecte que, com bé diu el Decà Simó Santonja, “porta el segell inconfundible de qui ho ha fet”.
Mil gracies Decà pel teu valios reconeixement notarial .