POMPEU FABRA / AVL , DOS ANACRONISMES LINGÜÍSTICS.
TEMPS de REBELS.
En els temps moderns de la Lingüística Chomskiana (Harvard-USA) enemiga acerrima de corsés totalitaris, i tan proxima al poble, unic amo-forjador de la seua propia llengua, ( “que els polítics no fiquen els seus nassos en la llengua”, “la llengua no depen ni dels lingüistes ni dels polítics, sino de la gent que la usa”, -Noam Chomsky ,LP.28.10.1998) , en estos temps de la Lingüística Generativista Moderna sería impensable aquella jugada bruta (1913) perpetrada contra el filolec mallorquí Mossen Alcover pel químic-mal-aprenent-de-lingüista Pompeu Fabra que li va valdre la dimissió d\’Alcover com a President de la Secció Filològica de L´Institut d´Estudis Catalans i va portar, com a conseqüencia, l\’aberrant suplantació de la historica LLENGUA VALENCIANA (i de la Mallorquina) pel “infame i infecte dialecte barceloní” . La mateixa jugada bruta que Fabra va perpetrar després contra els científics treballs del nostre filolec valencià, Luis Fullana i Mira, codificador de la Llengua Valenciana moderna.

Filolec mallorquí Mossen A. Alcover
Quimic Pompeu Fabra