`LLIBRE de REPARTIMENT´: LLENGUA y REPOBLACIÓ (II)

`LLIBRE DE REPARTIMENT ´: llengua i repoblacio del Regne de Valencia”  ( i  II.)

El rei Jaume I donà una serie d’estatuts especials per als musulmans que volgueren quedarse en les diferents poblacions valencianes. En 1277 el rei Pere III repoblava Serra en musulmans i, poc despres, autorisava a viure en la moreria de Valencia a tot aque musulma que volguera anar alli i en 1279 convidava a tots els sarraïns de la frontera de  Castella que es traslladaren a poblar Vilarreal. Les revoltes dels mudeixars de Valencia  contra Jaume I foren freqüents pero facilment someses.

Es molt difícil  fixar el numero de pobladors musulmans que quedaren en el Regne de VValencia despres de la conquista. S’ha partit d’una senya que pareix correcta dins d’un context historic inapropiat i se fixa al voltant de centmil persones. S’ha acceptat, sense qüestionar-ho, que l’eix vital dels valencians cristians fon la practica de la seua religio cristiana a lo llarc d’alguns sigles, sense pensar que la permisivitat i acceptacio de la religio “oficial musulmana” per la majoria dels vençuts ha segut -i es- norma comu des de sempre.

 

El rei Jaume I havia promes en les Corts de Monço donar dos jovades de terra i una casa a cada peo que intervinguera a la conquista de Valencia i el doble als cavallers. Clar que tot estava condicionat a que la conquista fora efectiva. L’exit fon molt gran, pero a l’hora de materialisar el repartiment resultà que el rei havia repartit mes terres de les que havia conquistat, per lo que decidi donar terres nomes als que s’“avehinaren” (quedar-se a  viure) en Valencia.

El 7 de juliol de 1237 els notaris del rei Jaume I començaren a escriure en el llibre primer del “Repartiment” el nom de la persona que assistia al siti de Valencia, i el numero de cases i jovades de terra que se’ls oferia. Una volta conquistada la ciutat, se dugueren a terme les donacions i els notaris del rei estengueren els documents corresponents, molts dels quals es conserven. I, en quant el titul de propietat s’extenia, els escrivans del rei  cancelaven la promesa escrita en unes senyals.

En 1848 l’archiver catala Prosper de Bofarull, que controlava l’Archiu de la Corona d’Arago (creat pels catalans quan la Corona d´Aragó ya no existia) , feu una edicio falsejada del “Libre de Repartiment del regne de Valencia” en una publicacio tendenciosa i totalment incorrecta, entrant en els llimits de la falsificacio historica,puix lliggue nomes, i exclusivament, els assentaments que l’interessaren, deixant els que li paregueren difícils o anaven contra les seues espurees intencions. En essencia l’edicio de Bofarull està absolutament manipulada ya que no tingue en conte la totalitat del text, ni la tecnica notarial del sigle XIII, ni l’actual.

L’edicio de Bofarull es un eixemple classic de manipulacio historica perque nomes contenia els noms de les persones que reberen la promesa de rei Jaume abans de la conquista, pero que no es quedaren en Valencia, puix se’n tornaren a les seues terres d’orige. Llogicament l’intencio perversa d’esta edicio manipulada del catala Bofarull era justificar la conquista de Valencia per noms catalans i impondre aixina les falses tesis de que foren els catalans, vinguts a Valencia, els que nos dugueren els seus dialectes provençals i nos impongueren la seua llengua. Fet este ultim totalment fals.

En l’any 1972 el professor Ubieto feu un estudi contrastat dels noms apareguts en “el Libre de Repartiment” en els noms de les persones que consten en els “Libres de Avehinaments” (sigle XIV i successius) a on estan els documents d’aveïnament dels que volien prendre el veïnage en lo Regne despres de la conquista, obtenint-se els següents percentages que ya hem mencionat en la primera part d´este articul i ara repetim:

Entre 1387- 1396: 1’2 % de la poblacio eren noms catalans
Entre 1401-1450: 4’23 % de la poblacio eren noms catalans
Entre 1450-1475: 2’5 % de la poblacio eren noms catalans

L’edicio correcta dels tres volums del “Libre de Repartiment del regne de Valencia” (Cabanes i Ferrer) la feu el Departament del catedratic d’Historia de l’Universitat de Valencia, Don Antonio Ubieto Arteta (u dels tres millors medievalistes del mon)  i canvien per complet la visio oferida per Bofarull i molts dels seus seguidors. Resulta sorprenent que, ad estes altures del sigle XXI, haja encara en ambients universitaris valencians i catalans, docents aficcionats a la cienciaficcio bofarullesca .

(*) (Extracte del capitul IV del meu llibre:”Cronologia Histórica de la Llengua Valenciana”.Diputación de Valenciana .2007;bibliografia:A.Ubieto Arteta y A.Cabanes) =

===== PART ( I ) del CAPITUL  I ARTICULS RELACIONATS :

 `LLIBRE de REPARTIMENT´: LLENGUA y REPOBLACIÓ

1.-Artículo de Amparo Cabanes sobre los repobladores del Reino

2.-Repartiment i Antropinimia, Revista de Filologia valenciana

1.-La mentira de la repoblación catalana. Agustín Galbis

2.- La mala fama catalana, por Agustí Galbis 

3.-Todos los artículos de Agustí Galbis