L\’arribada d\’un nou arquebisbe a la seua nova Seu Episcopal desperta sempre expectacio entre la seua feligresia . L\’expectacio de la vinguda de Monsenyor Osoro era molt major en Valencia donada la carrega historica que suposa , en este cas, regentar la Seu Episcopal del Cap i Casal del Regne : una seu de gran esplendor i pedigrí historic….
I, a pesar dels coneguts problemes habituals en qualsevol Seu Episcopal, la pregunta que ens feem tots els valencians “senyeros” era sempre la mateixa: ¿estara el nou prelat a l\’altura de les nostres expectatives respecte a la Llengua Valenciana? ¿Tindra Monsenyor Osoro la fina agudea d\’entendre que la Llengua Valenciana es la pell sensible que recobrix l\’ÀNIMA SOCIAL del Poble Valencia i que el seu menyspreu o suplantacio per eixe idiolecte alienígena (el barceloní) en la liturgia eclesial podria danyar greument el nostre sofridor coret i, per descontat, les nostres iglesies? S\’inclinara per la genuïna “parla del poble”-normativa RACV- o fara us polític del molt artificial invent pseudolingüístic de la molt-polítiquera-AVL? ….
El Colectiu Lluís Fullana de Professors i Doctors de les Universitats Valencianes va voler donar-li la benvinguda a l´Arquebisbe i, per eixe motiu va solicitar audiencia. Va ser el passat 2 de juny quan Monsenyor Osoro va tindre la gentilea de rebre-mos. He de confessar que, al llarg de l\’entrevista vaig descobrir en el nostre nou Arquebisbe a una persona molt proxima, amable, receptiva, extremadament atenta a totes les nostres indicacions i preocupacions, i, per la seua part, molt SENSIBILISADA en el tema lingüístic que tot el mon tenia por de tractar (donat que era una primera visita de cortesia) pero que va ser ell mateix qui ho va traure a la conversació.
I les seues paraules varen ser ben claretes : “Parlaré la llengua del poble” .
Ell sabia que la representació universitaria i científica que allí estava tan sols pretenia sensibilisar-li e informar-li dels molts excessos que esta patint la Universitat Valenciana i valencianista pel domini totalitari que el catalanisme antidemocratic ha fet de la nostra cultura i de la nostra historica Llengua Valenciana . Els documents que li entregavem ( els meus dos llibres “Llengua Valenciana , una llengua suplantada”, “Cronologia Historica de la Llengua Valenciana”, “Cristianisme Valencia: dels orígens al segle XIII” de Leopoldo Peñarrocha i una selecció de fullets informatius sobre el tema) eren l\’aportació testimonial a les nostres paraules.
I com a evidencia clara del poder manipulador catala , que s\’atrevix a censurar fins al mateix Papa Joan Pau II, li varem entregar còpia de l\’articul “Joan Pau II, un Papa valencianista” que vaig publicar en prensa a proposit dels 25 anys del Pontificat de Joan Pau II i que s\’inclou en esta web.
Tambe se li va comentar que la majoria dels defensors de la falsa catalanitat de la Llengua Valenciana es un sector polític d\’esquerres , ateu i marxista, que no sol correspondre\’s de ser feligresos catolics, sino mes be el contrari, atacant a l\’Iglésia Catolica sempre que poden i buscant la seua divisió . La majoria dels catolics senten la Llengua Valenciana com seua pròpia i la catalana com a invasora i suplantadora. Per això, li solicitàvem que fora sensible a les necessitats linguístiques de la majoria del poble CATOLIC VALENCIANOPARLANT que vol la LLENGUA VALENCIANA en la liturgia. MAI un atra.
Les seues paraules varen ser contundents. ““Parlaré la llengua del poble” .
L´Arquebisbe esta i estará en el SEU poble . Una promesa de llealtat