UNA CATEDRA FULLANA contra la IGNORANCIA ACOMPLEXADA
LLENGUA VALENCIANA
El President Camps faria be en sacsar-se la molície servil que nos va muntar Zaplana en la seua obsoleta i domesticada AVL (=Academia antivalenciana de la Llengua barceloní) i , per llealtat al Poble Valencia faria be en restaurar i dotar una CATEDRA de la LLENGUA VALENCIANA en alguna de les universitats de la CV , vigilant, severíssimament, el pedigrí “authentic” dels seus professors: lliure de “traidors i venuts”.
I , per a ser fidels a una centenaria tradicio ya creada, dita CATEDRA deuria rescatar el nom del nostre gran filolec valencia, Pare Lluis FULLANA , restaurant aixina i recuperant lo que va existir fa ara quasi un sigle.
Front a les gresques dogmatiques i illetrades de l\’enginyer Pompeu Fabra per a fabricar-se la seua neolengua catalaní, el Pare Fullana va colaborar , de manera molt eficaç i cientifica, a marcar les diferencies entre la LLENGUA VALENCIANA i el nou idiolecte fabrino.
Fullana, filolec molt versat en les Llengües Romaniques va publicar en 1915 la seua “Gramatica Elemental de la Llengua Valenciana” i , al poc, seguint les directrius marcades per LO Rat Penat va dissenyar el seu "Proyecte de Normes Ortográfiques" per a la Llengua Valenciana. I es va fer gestions per a la creacio d\’una “Catedra de Llengua Valenciana” en la Universitat de Valencia. L\’Ajuntament de Valencia va fer la peticio davant del ministre d\’Instrucció Pública i es va concedir la seua creacio gracies a l\’escrit de notificacio del 19 de desembre de 1915 del rector de la Universitat al director-degà del “Centre de Cultura Valenciana” (actual RACV):
"Tinc l\’honor de posar a disposició del Centre que V.E. tan mereixcuda i dignament dirigix, l\’aula núm. 7 d\’esta Universitat, a fi que, realisant els desijos exposats per mig de V.E. en la instancia presentada el dia 20 de novembre ultim en este Rectorat, exercisca el R.P. Fullana la Catedra de Llengua Valenciana, a l\’hora que tinga a be senyalar el degà de la Facultat de Filosofia i Lletres".
El 27 de gener de 1918 es va celebrar en l\’aula 7 de la Universitat de Valencia l\’acte d\’inauguració de la Catedra de l ´Idioma Valencia i el Pare Fullana va impartir la seua lliço inaugural davant d\’un nodrit auditori de catedratics i alumnes a on marcava les diferencies fonetiques, morfologiques i sintactiques en el neocatalaní, “diferencies que existixen des del mateix sigle XIII”. ( Encara que, en realitat, caldria recordar que en eixes dates lo que es parlava en els comtats de la Marca Hispànica eren DIALECTES del PROVENÇAL).
En 1921 el Pare Fullana publica el seu “Vocabulari Ortografic: Valencia-Castella”(Editorial Edeta.València,1921), que va dedicar al rector de la Universitat Literaria de Valencia i en el que afirmava : “La ciutat de Valencia, ab tot lo seu Realme (=regne), vos deu etern agraiment per haver acollit, ab tot lo vostre entusiame de verdader valencià, l´intent i els desijos que lo Centre de Cultura Valenciana va tindre en la creació d´una Cátedra de Llengua Valenciana en l´Universitat Literaria”… Una Universitat Literaria de Valencia, en uns intelectuals i un rector , a anys llum en rigor i llealtat historica en el Poble Valencia , de l\’actualment existent.
El 26 de novembre de 1926 per Real Decret s\’amplia a 42 els sillons de la Real Academia de la Llengua, per a donar cabuda a les llengües vernacules. A la Llengua Valenciana li va correspondre una plaça i per votacio de l\’Academia es va anomenar al Pare Fullana.
En 1927 en compliment del dit Real Decret de 26 de novembre de 1926, el Pare Fullana es anomenat Academic de Numero de la Real Academia Espanyola de la Llengua ocupant el silló de la Llengua Valenciana de la R.A.E.
El 11 de novembre de 1927 Fullana prenia possessio de la Catedra de Llengua Valenciana en el discurs: “Evolució del verb en la Llengua Valenciana”. El discurs estava dividit en dos parts: 1. “Diferencia del valencia respecte a atres romanços, entre ells el catala”; 2.“Orígens del valencia i la seua proteccio per la Real Academia”. El discurs de resposta i acollida ho va realisar el tambe valencia i academic Jose Alemany Bolufer, destacant els merits sobrats del Pare Fullana: “…Perque no hi ha cap ,entre els valencians, qui com ell s\’haja dedicat a l\’estudi de la Llengua Valenciana, publicant obres i donant cursos i conferencies en la Universitat Literaria de Valencia per a divulgar el coneixement científic d\’aquella”.
A pesar que l\’Articul 1er del dit Real Decret de 26 de novembre de 1926 diu " Es creen dos seccions per a l\’idioma catala, una per al valencia, una per al mallorquí, dos per al gallec i dos per al basc" i a pesar que en el "Articul 3er." Llegim "Es creen en la Real Academia tres seccions, denominades: de la llengua catalana I LES SEUES VARIANTS VALENCIANA I MALLORQUINA; de la llengua gallega; i de la llengua basca……." . Eixa afirmació de “variants del catalaní” NO TÉ VALOR CIENTÍFIC ya que cal recordar el context de politiquería manipuladora en que es va produïr la creacio de les dites seccions:
Era el moment que el NAZIonalisme catala feia muscul i unflava pit perque el filolec alemá Meyer Lübke, despres d\’haver segut “onerosament fidelisat” (money, money, money …) per la burgesia nazionalista catalana per a que els redactara el llibre “ Das Catalanische in den Werken” (1925) , havia elevat a la categoria de “llengua catalana” l\’infame i infecte dialecte barceloní però en l\’afirmació de les seues concordances en el PROVENÇAL per a tot el conjunt idiomatic catala-valencia-balear.
Pero eixa nova classificacio de MEYER-LÜBKE va ser totalment despreciada i rebujada pels filolecs romanistes, i historiadors nacionals i internacionals com Pierre Fouché, Kaufman, J. Adwiger, J. Entwistle,, J.Saroïhand, Menéndez y Pelayo, Menéndez Pidal, Fullana, Ourella de Lema, Lucca de Tena, Ubieto, Cabanes,…”que varen demostrar l\’error de metod de les seues tesis (les de Meyer-lübke) al determinar la posicio del catala sense tindre en compte ni els dialectes espanyols – com per eixemple els d\’Aragó i de Lleó i els dialectes mossarabs…” (p 293. “Manual de Lingüística Romanica “ B.E. . Vidos. Universitat. de Nimega, 1963) .
I , ademes, conve aclarir tambe que esta nova denominacio de Meyer-Lübke per al “dialecte barceloní” va ser INVALIDADA pel reputat gramatista i filolec Menendez Pidal en la seua obra “Gramática Histórica” (Madrid.1977) on va demostrar la falta de rigor de Meyer Lübke al mateix temps que reconeixia la independència idiomàtica de la LLENGUA VALENCIANA :”Es la Llengua Valenciana la primera llengua romanç literaria d\’Europa dels clàssics de la qual no sols van aprendre els catalans, sino inclús els castellans”.
La falta de rigor de Meyer-lübke consistia en que l\’artificial creacio del neo-catalán sobre la base lingüística del dialecte barceloní no estava fonamentada:
1. Ni en etimologies genuïnes, (propies d\’una llengua historica com la valenciana).
2. Ni en els principis i lleis de la Gramática Historica que regixen l\’evolució d\’una llengua(com la Valenciana)
3. Ni en l\’autoritat d ´uns AUTORS CLÀSSICS al no tindre el neocatala Sigle (i mig) d\’Or Literari (s. XV i XVI) , que pertany , EXCLUSIVAMENT, a la Llengua Valenciana . TRES CARACTERÍSTIQUES que, al contrari, SÍ que posseïx la LLENGUA VALENCIANA .
En 1928 , El Govern de la Dictadura de Primo de Rivera va suprimir la Catedra de Llengua Valenciana fent gala , una atra vegada mes de la consigüent politiquería acientífica , veleta canviant al servici de les destarifades ambicions del NAZIonalisme catala.. .
El 23 de novembre de 1936 es publica en la Gazeta de la República , núm. 328 , firmat per Manuel Azaña, el Decret en que s\’aprovava la creacio d\’un Institut de Segona Ensenyança que portaria per nom El Palleter en les instalacions de l\’antic colege La Pureza situat en la Travessia la Borrasca del barri del Grau de Valencia.
En este institut es creava , al mateix temps, una Catedra de Llengua i Literatura Valenciana que se va integrar en el pla d\’estudis que aprovaria , posteriorment, el Ministeri d\’Instruccio Publica i Belles Arts.
En setembre de 1939 es va reunir la Real Academia Espanyola en Sant Sebastia baix la presidencia de Jose Maria Peman per absencia de Menéndez Pidal i va jurar el seu càrrec d\’academic el Pare Fullana.
La suprema IGNORANCIA de molts dels nostres acomplexats polítics valencians els ha embarcat, des de sempre, cap a incomprensibles actituds agenollades davant de lo que sempre ha segut un infame i infecte dialecte : el barceloní . Ya es hora que se sacsen eixa molície illetrada i rescaten una CATEDRA FULLLANA per a la nostra acresolada LLENGUA VALENCIANA .
Els seus indiscutibles CREDENCIALS HISTORICS l\’avalen i sera una CÀTEDRA contra la IGNORÀNCIA.
