ROBATORI CATALÁ :RAONS de l´ESPOLI al REGNE

  L´erudit catalá Miguel i Planas (1874-1950), declarat  admirador del  patrimoni lliterari valencià,  en el seu prolec al “Cançoner Satiric dels segles XV i XVI” reconeix l´indiscutible  primacia de la  cultura i  LLENGUA VALENCIANA i confessa en un toc d´inocent sinceritat: “Visto el caso (de la lengua) desde Cataluña, no cabe duda de que, cuanto más extremen los valencianos su pretensión de autonomía  de su variedad idiómática  frente al catalán , mayor necesidad hay por nuestra parte de reivindicar la unidad lingüística de las gentes que pueblan la franja levantina de la península con las Islas Baleares”…”privar a Cataluña y a su literatura de la aportación que representa la producción de las letras valencianas de aquella época … sería dejar nuestra historia literaria en el centro de su crecimiento y ufanía ;más aún :sería arrancar de la literatura catala la poesia casi por completo, porque , en ningún otro momento, antes de la Renaixença ha llegado a adquirir el esplendor con que se nos muestra a los Ausias March , a los Roiç de Corella, a los  Jaume Roig , a los Gaçull, a los Fenollar  y otros cien más..” .

Com día  el meu professor D. Antonio Ubieto en els anys ´60 : “el nazi_onalisme catalá  no fa historia , sino histeria  i el seu fantasios malabrisme cultural es el producte d´eixe terrible complexe historic d´inferioritat catalá, naixcut  del fet de qu´els Reis d´Arago mai tingueren la mes minima intencio de cambiar la condicio jurídica de `comtats catalans´  front a la supremacia del Regne d´Aragó, del Regne  de Valencia i del  Regne de Mallorca” …
El constant robatori, expoli i suplantació cultural de la llengua i lliteratura valencianes ocorregut  durant els ultims dos sigles explica, sense cap dubte, aixó qu´el Poble Valencià  sap tan rebé : qu´els acomplexats  nazi_onalistes catalans no son RES sense el patrimoni cultural del Regne de Valencia.
Pero aixó mai justificará la seua avarienta gula.