MISTERI D´ELIG en LLENGUA VALENCIANA. S.XIII
ALBORS SIGLE d´OR de la LITERATURA VALENCIANA (s. XV-XVI)
Hui, 15 d´agost, en la gran “Festa de la Mare de Deu d´Agost” , es el millor moment de parlar del TEATRE en LLENGUA VALENCIANA i de la seua grandiosa obra representativa del “Misteri d´Elig” en els albors del seu indiscutible SIGLE d´OR de la LLENGUA VALENCIANA.
El periodo historic compres entre la proclamacio del primer rei de la dinastia dels Trastamara (Ferrando I) com a sobira de la Corona d’Arago, succeïda en 1412, i el final de la Guerra de les Germanies (1521) se li coneix com a “temps aureus de la llengua i la lliteratura valencianes”.
La Llengua Valenciana, de tots conegut, te l’honor de ser la primera llengua neollatina, naixcuda del trencament del llati, que te un Sigle d’Or Lliterari, molt abans que les demes germanes europees que tardaran mes temps en consolidar-se i en tindre tot un grup d’ilustres autors com els valencians, que sempre confessen escriure “en LLENGUA VALENCIANA" per ser la llengua de prestigi del moment.
Inclus autors d’orige catala, com el franciscà de Girona, Francesc Eiximenis, reconeix la prevalencia de la llengua valenciana que ell confessa deprendre i utilisar enels seus escrits, marcant la diferencia respecte als demes dialectes catalans procedents del PROVENÇAL.
El desenroll financer alcançat pel Regne de Valencia en este moment, dona lloc a l’expansio urbana i el creiximent demografic que fara possible el sorgiment d’un gran numero d’escritors: la poesia arriba al cim del seu major esplendor i la narrativa comença nous camins. La Valencia del sigle XV reunix un grup extraordinari de personages lliteraris representatius dels diversos estrats de l’aristocracia valenciana.
Pero hui, en la “Festa de la Mare de deu d´Agost” , nos centrarem en el TEATRE en LLENGUA VALENCIANA ien la seaua grandiosa obra representativa del “Misteri d´Elig”
Lo mateix que ocorria en tota Europa, el teatre valencià del sigle XV es desenrollà, fonamentalment, en el camp religios. La Seu de Valencia era un important centre dramatic i s’han conservat moltes peces teatrals que demostren la seua evolucio des de les cerimonies populars i folkloriques fins a “els misteris” de tramoya molt elaborada.
Com eixemple d’este tipo de teatre folkloric i popular, naixcut d’un rito pagà, hi ha que destacar la “santantonada” tradicional de les comarques del nort de Castello. No obstant, el calendari religios marcava la pauta de moltes de les representacions teatrals com la de “la Colometa” de Pentecostes, un “tropo” de tema pasqual representat en Gandia o la celebracio processional en “la festa de l´Angel Custodi”.
Singular rellevancia per l`importancia que cobraren en este moment son els “misteris”, representats dins dels temples valencians, normalment de tema Pasqual, marià o hagiogra. dels quals es conserven documents en els archius eclesiastics com els de “La representaciode la Nit de Nadal” o els “misteris de l´Asuncio de la Verge” en gran escenogra. dels personages.
El mes conegut de tots, sense dubte, es el “Misteri d´Elig” el origens del qual daten del sigle XIII i que encara es representa en la festa del 15 d’agost. Personifica el nostre teatre primitiu lliric polifonic de la Valencia del sigle XV, està totalment cantat i se’l considera l’antecedent de l’opera italiana. Conta la tradicio de la vinguda milagrosa de l’image de la Mare de Deu a la plaja d´Elig. Es un drama sacro-lliric redactat integrament en LLENGUA VALENCIANA , sense provençalismes ni dialectalismes. El seu genuï primitivisme està en les seues melodies d’interpretacio popular.
La seua supervivencia es deu precisament a la resistencia popular que en el sigle XVI impedi que s’aplicara la norma eclesiastica de prohibir les representacions en l’interior dels temples. Identica popularitat trobaren els “misteris” de les provessons del Corpus, costums iniciades en el sigle XV i que han perdurat a lo llarc del temps. Del Corpus de la capital s’han conservat els texts de tres “misteris”: “Misteri d´Adam i Eva, de Sant Cristofol i del rei Herodes”, de major brevetat i simplificacio que els anteriors.
En esta notable pesa representativa del “Misteri dç Elig” l’activitat teatral del sigle XV estigue a l’altura de l’esplendor lliterari i cultural que vixque el Regne de Valencia en aquell moment i que perduraria fins a l’adveniment de les Germanies.
A partir d’eixe moment mentres el teatre religios pervivia en els seus esquemes tradicionals, el teatre cortesa evolucionà baix l’influencia del teatre italia i castella..
La nostra LLENGUA VALENCIANA del sigle XIII es facilment identificable:
" Oh cos sant glorificat
de la Verge santa i pura,
hui seras tu sepultat
i regnaras en l´altura … //
Apostols e amics de Déu
este cos sagrat pendeu
e portau lo a Josafat
on vol sia sepultat".
==
Fonts bibliografiques e images de l´autora Mª Teresa Puerto Ferre :
" CRONOLOGIA HISTÓRICA de la LLENGUA VALENCIANA" (Diputació de Valencia .2007)
"LENGUA VALENCIANA, una LENGUA SUPLANTADA" (Diputació de Valencia. 2006)
========= ARTICULS RELACIONATS:
1. NEOCATALANÍ = DIALECTE BARCELONI.
29 DEFINICIONES del DIALECTO CATALAN :
NEOCATALANÍ = DIALECTE BARCELONI.
English:
VALENCIAN LANGUAGE vs BARCELONI DIALECT (=neoCATALAN)
LLengua Valenciana:
LLENGUA VALENCIANA vs DIALECTE BARCELONÍ (=neoCATALÁ ).
Español :
LENGUA VALENCIANA vs DIALECTO BARCELONÍ (=neoCATALÁN)
DEFINICI�N DE LENGUA VALENCIANA :
http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=154