LLENGUA VALENCIANA ANTES DE JAIME I

Uncategorized

LLENGUA VALENCIANA ABANS de JAIME I

LLENGUA VALENCIANA ANTES DE JAIME I

La LLENGUA VALENCIANA se conformá sobre la llengua IBERA (substrato), la lengua LLATINA(estrato) i la llengua ARAP (superestrato) +prestams lligüistics d´atres pobles veins. DOMINANT sobre elles estava la LLENGUA LLATINA.

LLENGUA VALENCIANA (pre-substrat ):LLENGUA IBERA.

http://www.teresafreedom.com//images/articles/lenng.val.abansjaume/LV.iberos.plomos1.jpg Per l’arqueolec valencià Domingo Fletcher, basant-se en les investigacions del filolec alema Jürgen Untermann (llengües paleohispaniques) sabem que la llengua ibera forma part del substrat de la LLENGUA VALENCIANA anterior al llati .Les inscripcions iberes dels famosos “ploms ibers” (els de la Bastida en Moixent, o els testimoni del substrat que ha deixat lexic com: tossal, clot, arc, arse, barranc, barraca, bassa, http://www.teresafreedom.com//images/articles/lenng.val.abansjaume/LV.iberos.plomos2.jpgbonyigo, canto, caparra, carrasca, esquerra, sangrantana, socarrar etc…; i molts toponims : Tyrius, Toris, Onda, Ondara, Oropesa, etc..

 

El substrat de la LLENGUA LATINA en la LLENGUA VALENCIANA:

 http://www.teresafreedom.com//images/articles/lenng.val.abansjaume/LV.Roma.inscripciones.jpgSegons Viciana, la llengua valenciana, en mes de tres mil vocables, es pur llati i arreplega en nombroses inscripcions trobades una relacio de veus que demostren la relacio directa en la llengua mare.

Llati, “cel”, valencià “cel”, castellà “cielo”;
Llati “farina”, valencià “farina”, cast. “harina”;
Llati “germana”, val. “germana”, cast. “hermana”;
Llati “regina”, val. “regina”, cast. “reina”;

LLATI VISIGOT VALENCIA

http://www.teresafreedom.com//images/articles/lenng.val.abansjaume/Copia de Arte visigotico1.low.JPGA lo llarc del periodo visigot (s.VI-VIII) florix en Valencia l’Escola Monastica Valenciana famosa pels seu tractats ESCRITS APOLOGETICS,REDACTATS EN LLATI VISIGOT:el poble seguía utilisant el llati vulgar i el llati cult per als escrits apologetics de prestams llingüistics d’orige germanic que encara hui perduren en la LLENGUA VALENCIANA:bramar,roba,brasa,sala, llonja,arpa,orgull,guarnir,estaca,tapa,aspa,i toponims Carlet,Godella,Oliva,Relleu,Tous, etc…

Les SEQUES DE VALENCIA i SAGUNT acunyaren monedes d’or en l’efigie dels reis visigots , lo que testimonia la puixança cultural del Reine Visigot de Valencia. Les inscripcions de dites monedes i les trobades en recialles arqueologiques son part del llimitat patrimoni escrit que nos queda d’eixa epoca .En Google :VALENCIA,REGNE CRISTIA i VISIGOT,ABANS QUE MORO

PARLA ROMANÇ MOSARAP-VALENCIANA PREJAIMINA:

(AFEGIT A LO YA DIT EN EL ARTICUL PARLA ROMANÇ MOZARABE del REINO de VALENCIA ):

http://www.teresafreedom.com//images/articles/lenng.val.abansjaume/1.Donacio Denia.toma de VLC.JPGEl llati cult mantingue la seua uniformitat i quedà arraconat en els circuls nobles i religiosos mentres q.la“parla popular”determinà l’evolucio del llati vulgar visigot cap a la parla romanç valenciana.La publicacio per Simonet del“Glosario de voces ibéricas i latinas usadas entre los mozárabes“(Madrid 1888)demostra l’existencia del “romanç popular neollati”mantingut pel poble corrent en la seua cohabitacio en l’arap en el Regne Moro de Valencia.

Ya en temps del Sit Campejador els cristians del sigle XI eran bilingües. Segons fonts araps com la “Primera Cronica General de España”(R.Menéndez Pidal, II,Madrid. 1955. p. 587 a 588) sabem que el Campejador, despres d’apoderar-se de Valencia:“encargó de la custodia de sus puertas y murallas a peones cristianos de los almoçàves que eran criados en tierras de moros”,ya que “fablavan asssy como ellos et sabien sus maneras et sus costumbres”..

Un atre testimoni molt valios d’este bilingüisme fon arreplegat per l’autor musulma:

 http://www.teresafreedom.com//images/articles/lenng.val.abansjaume/3.Jaume I.Bl.Alagon.Abu Zeid.JPGIbnSida, mort en Denia en 1066, en el prolec de “Kitab al Muyasas” , un diccionari analogic en el que junta paraules referides a una mateixa especie i demana disculpes per les incorreccions que puga fer a l’escriure en arap quan diu: .

"¿Com no he de fer-les –si escric en temps tan lluntans de quan l´arap es parlava en purea – i tenint que conviure familiarment en persones que parlen romanç ?”

.I els testimonis d’Abu Bakr Mamad ibn Ajmad ibn Ruhaim de Bocairent (s. X) , qui, al parlar de les “Harges”, diu utilisar la “llengua cristiana” que es el seu mig d’expressio:

¡Ay mama, meu al habib ,
vay-se no mes tornarad
Gar,qué faré yo,mamá//
(…)lleixarad

(s.X. Bocairent.Valencia) : la traducció de esta harja i de MOLTES ATRES estan en el llibre del CATEDRATIC L.PEÑARROJA “El Mozárabe de Valencia”(Románica Hispanica.Edit.Gredos.1990)

El descobriment de les famoses “Harges” (harges romanç) en les composicions araps  valencianes denominades “muwassah”, es el testimoni que confirma l’existencia d’eixe bilingüisme en la Valencia musulmana d’abans de Jaume I.Les harges son breus composicions poetiques en llengua romanç valenciana que es troben, a manera de tancament, al final de poemes mes llarcs en arap o hebreu coneguts per el nom de “muwassah”.

http://www.teresafreedom.com//images/articles/lenng.val.abansjaume/2.Ibn Sidah.JPGLa “Muwassah”  estava escrita en arap classic o hebreu i la harja en arap vulgar o romanç valenciá ,pero s’han conservat escrites en caracters grafics araps o hebreus (escritura aljamiada),lo q. fea dificil la seua traduccio.S’acompanyaven d’una forta presencia d llenguage arap.Les primeres harges es descobrixen en1948 i el major expert es el catedratic Lleopolt Peñarroja en els  excelents llibres:“Les harges”,“El mozárabe de Valencia” i “Cristianos bajo el Islam” (Gredos. Madrid 1990-1993).

En estos llibres el Catedratic Peñarroja intenta la reconstruccio de la “parla romanç” autoctona valenciana anterior a la conquista del Regne de Valencia. En les seues investigacions Leopoldo  Peñarroja, treballant un vast corpus lexic tret dels texts hispano-araps, ha deduit les normes seguides pels escrivans semitics en la trascripcio de veus romaniques. Dos llibres en quantitat d´eixemples.

AUTORS VALENCIANS  ABANS DE JAIME I
 
 Hi ha numerosos poetes arap-valencians que remataren varies de les seues “MUWASSAH” en unes atres tantes harges en romanç valenciá. D’estos tres AUTORS VALENCIANS han quedat testimonis d’eixes harges escrites en caracteres grafics araps (escritura aljamiada).La llista d’autors valencians de “harges” que nos han deixat els seus inestimables testimonis es numerosa en el Regne Moro de Valencia:

PARLA ROMANÇ MOSARAP-VALENCIANA PRE- JAIMINA . AUTORS:

 ABU ÍSA IBN LUBBUN, mort en 1085, Senyor de Murvedre, magnat valencià i visir que tractà en el Sit Campejador. Autor de harges romanç valencianes.

ABU KAKR MUHAMAD IBN AL.-DANI, el de Denia, escrivi panegirics al rei moro de Badajoz. Autor de harges romanç valencianes.

ABU BAKR MUHAMAD IBN AHMAD IBN RUHAYM, de Bocairent, que fon nomenat almojarif de Sevilla pels almoravits en 1121. (Sigle XII). Autor de harges romanç valencianes.

http://www.teresafreedom.com//images/articles/lenng.val.abansjaume/Cartas Puebla, en romance, Jaume I.low.JPG:[1060]Cartas puebla,documents escrits en ROMANÇ VALENCIÁ .Testimoni documental de carta escrita en 1060 en Denia,dirigida a Na Almudis.

[1227] Sant Pere Pascual :”Biblia Parva”, “el “Gamaliel” y “La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus …” escrits en romanç-valencia (Manuscrito de El escorial y Biblioteca Vaticana)

Biblia Parva, San Pedro Pascual

http://www.teresafreedom.com//images/articles/lenng.val.abansjaume/1233. Vocabulista in arabico.low ARV.JPG[1233] “Vocabulista in Arábico” de R. Marti : vocabulari arap/mossarap valenciá-llatí i llatí-arap/mossarap-valenciá ,ple de mossarabismes valencians.

Siglo XII: "PLanchs de San Esteve" (Catedral de Valencia ) .Relatos en "parla romanç valenciana, entrelazados con textos latinos:

http://www.teresafreedom.com//images/articles/lenng.val.abansjaume/1.135.SXII.Planchs S.Esteve.low.JPG

===

 
 
 
 
 
 
Fuentes: Bibliografia diversa de los historiadores y lingüistas aquí mencionados: Menendez Pidal, , Amado Alonso, Gili Gaya, Steigerr, L. Peñarroja, Simonet, Sánchez Albornoz , Julián Ribera, Stern, Glick, A. Huici , A. Ubieto Arteta, Amparo Cabanes.
 
===
FUENTE PRINCIPAL de los DOCUMENTOS HISTORICOS aqui incluidos :

"CRONOLOGIA HISTORICA de la LLENGUA VALENCIANA" de Maria Teresa Puerto Ferre y col. (Diputacion de Valencia. 2007)

"LENGUA VALENCIANA,UNA LENGUA SUPLANTADA" de Maria Teresa Puerto Ferre (Diputacion de Valencia. 2006)

"LENGUA VALENCIANA ¿O DIALECTE BARCELONI?"( separata Conferencias Lo Rat Penat. .2003-2006)

== ARTICULOS RELACIONADOS EN:

PARLA ROMANÇ MOZARABE del REINO de VALENCIA