ABELARD SARAGOSSA i el “KULTISSIM” DIALECTE BARCELONÍ
El passat 6 de setembre es va celebrar en la Universitat de Valencia el 26 Congres Internacional de Lingüística i Filologia romaniques. Un acontenyment que va reunir en Valencia lo mes notable de la Romanística europea. La moderna i avançada Romanística Anglosaxona – USA, U.K.- va ser la gran absent.
Dins de les programades “jornades” extra o trobades paraleles al congres, sobre temes diversos, el divendres 10 de setembre varem tindre les organisades per l\’AVL : “La societat valenciana hui: llengua, cultura i literatura” (Academia Valenciana de la Llengua)” i, en elles, es va oferir la ponencia d\’Abelard Saragossa (UV) :"El model de valencia culte". En la mateixa llínea va ser impartida la seua conferencia del passat 2 de desembre en Lo Rat Penat sobre l\’obra de l\’autor de Vila-real Josep Nebot, presentant a Nebot com “qui va pretendre unificar el valencia culte i el popular”… i “es va enfrontar als extrems a fi d\’arribar a una `entesa´ social i procurar que guanyara la societat valenciana” ….
El professor Saragossa va intentar justificar en la seua charrada de setembre l\’actual imposicio glotofagica del “standard barceloní” (neocatalán del segle XX), en escoles i universitats valencianes, presentant-ho com el model non-plus-ultra de llengua “culta valenciana” ( en realitat, catalenciana) .
Evidentment, el res convincent professor va pretendre donar com a cosa “normalitzada” la suplantació de la nostra historica LLENGUA VALENCIANA per l\’obsolet dialecte pompeufabrino, disfrassat de standard “culte”, que cal acceptar irremissiblement en instituts i Universitat, on s\’imposa actualment. Cras error. Ara busquen un Nebot de “gran amalgamador” entre “secessionistes” i “pompeufabrinos”…. Nou disfrass de lo mateix. I abocat al fracas.
Qualsevol valencia mijanament culte, interessat pel tema, mai podra acceptar que “una llengua bombarda , infestada d\’arcaismes, galicismes i neologismes” (Unamuno dixit), -i rebujada inclús en Catalunya- , … o com dia el lingüista mallorquí Mossen Alcover: : «un dialecte barceloní, dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no te per a on agafarlo… un desbarat ferest no sols des del punt de vista lingüístic, sino des del punt de vista polític» impose el seu engrut lingüístic, artificial i arcaic, i vinga a suplantar a la nostra historica LLENGUA VALENCIANA : l\’unica cosa que hem tingut fins ara.
Perque …. , darrere de tot aço, sospitem, no esta el model proposat per Nebot (d\’escassa preparació filologica) sino, de nou , esta la imposicio, per absorcio, de la fracassada i bombarda “normativa fabrina-IEC” com eixemplar “kult”.
I la millor prova d\’eixe anhelat intent d\’extermini de la LLENGUA VALENCIANA al dictat dels interessos catalans cap a la seua monetarista “unitat de la llengua”, es l\’apoteosic fracas de la política lingüística de la Conselleria Valenciana d´Educacio a pesar de la seua multimilionaria inversió docent: les sifres canten.
L\’us social del neocatala bombardo ha reculat , inclus en Catalunya, l´onze per cent des del 2003, descendint del 46% en 2003 al 35% en 2010. I Les sifres entre els jovens de la Comunitat Valenciana (per molt que s´empenye Font de Mora) son inclús molt mes espectaculars pel menyspreu dels nostres chavals a tan intratragable panocho.
La rao d\’eixe retroces esta en el “efecte boomerang” que s´esten actualment entre els jovens valencians, que ho tenen ben clar : “no em dones la meua llengua materna valenciana i m\’imposes un idiolecte fabrino alienígena i bastard , pues t´el torne als teus nassos” .. i aixo ha derivat en l\’increment de l\’espanyol i de l\’angles entre els chavals, que han deixat d\’usar la llengua valenciana.
Ací en Valencia nomes volem la nostra històrica LLENGUA VALENCIANA , ampliament codificada i modernisada pels nostres ilustres filolecs Pare Fullana, Pare Guinot, Pare Costa , Pare Alminyana, Peñarroja , García-Moya , i una infinitat mes.
Per a “kultissims” invents alienigenes, ya tenim al químic Pompeu Fabra i als seus lleals seguidors, actualment catalogats en les antípodes de la Lingüística Moderna . I cosechadors del seu monumental FRACÀS.