“CRONOLOGIA HISTORICA de la LLENGUA VALENCIANA” Mª Teresa Puerto Ferre i colabo

JOANOT MARTORELL :  “TIRANT LO BLANCH “

SIGLE XV : LITERATURA  VALENCIANA . Testimonis bibliografics. (continuació; pág.12)
\"http://www.teresafreedom.com/images/articles/literat.val/Tirant.portada.jpg\"El desenroll socioeconomic i cultural que alcança el Regne de Valencia a lo llarc del sigle XV fa que lo mateix que en la poesia, la llengua valenciana conte en una de les noveles mes importants
escrites en Europa durant el Sigle XV: el “Tirant lo Blanch” de Joanot Martorell, puix fon en Valencia a on la narrativa valenciana coronà el cami que ya havia escomençat en el sigle XIII.
Lo mateix que Ausias March, el seu cunyat Joanot Martorell naixque en Gandia en una familia que gojava dels majors privilegis per la seua proximitat a la Corona. El yayo de Joanot Martorell havia eixercit carrecs relacionats en la recaptacio d’imposts i s’havia enriquit  fins al punt d’arribar a ser prestamiste del rei. El pare de Joanot segui la mateixa trayectoria i va obtindre  el carrec de Jurat de la ciutat de Valencia en 1412. En est ambient de poder i  benestar economic naixque cap al 1405 Joanot Martorell.
No obstant, tot el benestar de la familia es va vore sacsat per la mort del rei d’Arago Marti l’Huma, puix en els nous monarques de la dinastia dels Trastamara les coses empijoraren.                                                          …/

\"http://www.teresafreedom.com/images/articles/literat.val/DedicatoriaLa vida del cavaller valencia  Joanot Martorell es tan venturosa i interessant com la del personage del seu llibre “Tirant lo Blanch”, “el millor llibre de cavalleries del mon”, segons el mateix Cervantes.  L’autor diu clarament que l’escriu “en vulgar Llengua Valenciana “ i d’ell diu Cervantes  que: ”es un tesoro de contento y una mina de pasatiempos”… Es salva de la crema de  l’Inquisicio gracies a est elogi de l’autor del “Quijote”.
L’esperit aventurer de Martorell el dugue a dilapidar en deu anys una de les fortunes mes importants de la Valencia del sigle XV, i en les seues aventures i conflictes aplegà inclus a ser considerat com a delinqüent. En els ultims quatre anys de sa vida assentà el cap i escrigue la seua provocadora i picant historia que el consagrà com al gran prosiste del Sigle d’Or valencià, i una de les noveles mes importants escrites en l’Europa del moment:
El “Tirant lo Blach”.
Molts dels conflctes d’honor i d’interessos que es succeïren a lo llarc de sa vida queden reflectits en l’univers ideologic del “Tirant” a on l’autor nos descobrix que l’ideologia caballeresca, supostament igualadora de tots els cavallers, es inservible davant d’un conflicte entre un noble poderos i un cavaller en minvats bens feudals.
A pesar de la seua fama de cavaller andant i solitari no consta la seua participacio en cap d’aventura militar real i, no obstant, si que consten les seues freqüents visites a les corts europees d’Anglaterra, Portugal i Napols, a on deprengue a moure’s exhibint els rituals de la cavalleria. Mori en 1468, fadri i sense descendencia.
Ademes del “Tirant lo Blanch”, deixa un relat inconclus de tipo cavalleresc titulat “Guillem de Varoic” la trama del qual conté la materia que, reelaborada i eixamplada, constituira, despres, els trentanou primers capituls del “Tirant”. Per lo que cap afirmar que la seua gran novela es l’obra de tota una vida feta en materials anteriors a la seua elaboracio definitiva.
El “Tirant” es l’historia d’un cavaller que, pel seu talent i el seu valor, aplega a salvar a l’imperi bizanti de l’invasio turca i a casar-se en la  filla de l’emperador. Es veu en la novela la venjança d’una classe social, la dels cavallers, contra l’historia, precisament en el   moment en que, en el pas de l’Edat Mija al Renaiximent, la cavalleria entra en una crisis social definitiva i de la que nomes escaparà reduïda al paper de ficcio cortesana. Subjau en Martorell el somi de salvar a la cavalleria de la desfeta que li aguardava en el transit de les monarquies feudals a les monarquies centralistes, en la seua administracio i eixercits professionals i regulars i la seua aristocracia cortesana i funcionarial.
Els mecanismes narratius, el seu sentit immediat i vitaliste de la vida quotidiana, el seu humor ludic i la seua ironia sarcastica la convertixen en el primer proyecte de novela hispanica moderna en Llengua Valenciana i justifiquen la fama que tingue en el seu temps per gran part d’Europa i les seues traduccions a diverses llengues.
La novela quedà inacabada i fon Marti Joan de Galba qui  finalisà la quarta i ultima part, sent editada en Valencia en 1490: “… Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en vulgar LENGUA VALENCIANA  per lo magnifich: e virtuos cavaller mossen johanot martorell…” (Biblioteca Univers. de Valencia)
(2ª cita : " Me atreviré a expondre : no solamente de lengua anglesa en portuguesa . Mas encara de portuguesa en VULGAR VALENCIANA : perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar.. " (Dedicatoria i prolec de "Tirant lo Blanch " (Biblioteca Univ. de Valencia )
 www.teresafreedom