“GARCIA-MOYA: CIENTIFISMO ARTESANO de la LENGUA VALENCIANA”
DOS JOYAS PARA EL CIENTIFISMO INTERNACIONAL: DHIVAM (“Diccionari Historic del Idioma Valencià Modern” (tomo I ) y APENDIX (tomo II) de Ricart Garcia Moya.
Hace ahora unos tres años la obsoleta , decimonónica, desfasada e inútil AVL (Academia antiValenciana de la Lengua panocha) publicaba una bazofia de “Diccionari Ortografic i de Pronunciació del Valencià” (AVL.2006) en cuya portada, por cierto, ni siquiera usaba la expresión “Lengua Valenciana” . El libraco era un remedo cutre de idiotismos léxicos, barcelonismos bombardos, barbarismos lingüísticos , galicismos alienígenas y arcaísmos anticuados , apadrinados, todos, por el privadísimo Institut d´Estudis Cataláns, padre-padrone de tan degradado producto.
Por supuesto que tan acientífica obra no justifica , para nada, esa onerosa soldada de 12 millones/año de las antiguas pesetas (+ pilla-pillas extras y añadidos ) que cada uno de sus policoakadémicos recibe por fabricar …… ¿ entuertos? ¿barcelonismos cutres? ¿o simplemente humo? . El diccionario es una real afrenta contra los valencianos y el dineral que había costado es otro disparate más de la habitual escalada de despilfarro-lingüístico que estamos padeciendo .
Frente a toda esta avalancha de basura lingüística , frente a tanto entreguismo cobarde y cansino hacia los acomplejados vecinos del norte , acaba de salir esa 2ª parte de la obra maestra del LÉXICO VALENCIANO MODERNO : el DHIVAM = Diccionari Historic del Idioma Valencià Modern (tomo I,) y el Apendix – DHIVAM (tomo II) del ilustre investigador regnícola Ricart Garcia Moya : ), dos auténticas joyas para el CIENTIFISMO internacional .
Y a una le entran ganas de hacerle un monumento gigantesco a este ARTESANO de la LENGUA VALENCIANA, el catedrático Ricart García Moya, que, con infinita paciencia y un mérito tan increíble como titánico , ha realizado la codificación léxica del IDIOMA VALENCIANO MODERNO , contextualizado en miles y miles de ejemplos literarios a lo largo y profundo de esos dos tomos : “fets pera valencians que, amparats en fortalea de documentació y treball, seguixen la Batalla de Valencia CONTRA …
– cleptómans lléxics que mos amaitinen paraules pera engabiarles en diccionaris catalans ;
– o contra terroristes llingüistics que fan cámbis morfológics , sintáctics o semántics pera afonarmos com a poble singularisat del castellá i del catalá
– contra mordifuigs arbelloners que, ahon la documentació diu “valencians”, ells transcriuen “levantinos “ o “cataláns”.
– contra buderons manifesers de la Universitat , Instituts, Escoles, Generalitat, Sidicats baldraguers, etc… que transcriuen “levante” o “pais valencià” d´ahon la documentació diu Reyne o Regne de Valencia
– contra fardachos cegallipes que, ahon la documentació diu que está escrit en llengua o idioma valenciá , ells veuen catalá; per eixemple el taperot de la COPE-F.J. Losantos-, asobint asbrama que la documentació del Archiu de la Corona de Aragó está en castellá y catalá, cuan yo mateix vaig escorcollar y tráure a llum escrits de la Chancillería Real ahon es llix que estaven “ en LLENGUA VALENCIANA” ..
– contra caldosos intelectuals de cudolar , que calechant com els titos y fingint conei- ximent cult del idioma asolten safanories catalaneres deprengudes escoltant a la cachillá cucá en colegues y TVV (Canal 9, Punt 2..)
– contra la rabena de politics sanguangos que, en cales de mosatros , catalanisen valencians ..
– En fi, contra els ahuleos babélics (per alló de la “Confusio linguarum” ) . N´hia una grapallá y fan més mal que pedregá en fraular, esguitanmos rahonamentes de cartó y pallorfa ampomats de la filla o fill , mestres catalaners; o del chiquet escagarrusat per inmersors (algú d´estos carcamals aplega a fer sonits com el Renoc d´Aixátiva, Raimon , raere un curset de “normalitzat” aixeringat per mandons con Herrero, de l´Academia d´Ascensió) .
El botiquí llingüistic d´esta chomskyana vellea oferix curatot del IEC pera totes les enfermetats del idioma valenciá . El sambori babelic d´estos farols estamordits esclata en colaboracions de llibrets y articuls ahon asolten cagarraes catalaneres dignes d el Petoné del Ter .
En prosa endenyá de barbarismes escriuen , per eixemple, el femení “dues”, l´andaluso y catalá “bellesa” .., l´adbérvit “avui” y tota la retafila de chanques morfologiques dels tiracordes del IEC: ramader, amb, jo, tipus, diada, a més a més, tarda, etc..etc..
¡La Maredeu y Sent Rorro mos ampare dels camastrons babelics!.
Aixina que .., torne a diro, oferixc el DHIVAM als valencians que encara bosen als catalaners que mos boneguen . Y ningú columbre en els meues aldeyes punches independentistes .., ni ensómits de grandees chovinistes .
Asoles , ¡ay! , som acovilats valencians sanc d´horchata , bufarres, cagarrites y aislats , enguiscats entre mosatros y tan alicaiguts que mos furten dasta el gentilici .
El Idioma Valencia, gracies a uns y atres está en perill d´extinció, ¡ está pernoliat, mort y soterrat!.”.
( sacado del Prólec del APENDIX . “DICCIONARI HISTORIC del IDIOMA VALENCI´MODERN.” Edició a cónter del autor Ricart Garcia Moya. Elig , Reyne de Valencia. 2009. ISBN 978-84-612-7057-6 ) —
El DHIVAM (I y II) es, evidentemente, una herramienta lingüística de primer orden , imprescindible para el CIENTIFISMO INTERNACIONAL ; la obra de un ARTESANO exquisito que inmortaliza la labor callada de un profesional regnícola de gran calibre : un “free lance”, rabiosamente independiente, que los valencianos indolentes NO SE MERECEN.