OPINIÓ de Simó Santonja sobre Cronología Historica de la Lengua Valenciana

OPINIÓ de Simó Santonja sobre Cronología Historica

(en "VALENCIA HUI").

 
\"\"El 22 de setembre d’enguany, Valéncia hui, publicava una entrevista de P.C. feta a Teresa Puerto, ‘coordinadora del proyecte i coautora d’un dels millors llibres en llengua valenciana dels últims temps. Dir que és una obra mestra no és ni molt manco exagerat. Té exactament 696 cites lliteràries, 513 pàgines luxosament enquadernades. Són més de 30 anys de documentació que fructifiquen ara en un llibre excepcional’. P.C. es referix al llibre que té per títul, l’encapçalament d’est espai, que mostra ben a les clares el ‘stamp’ (sagell) inconfundible de la Catedràtica Teresa Puerto. Cal llegir-lo intensivament de pe a pa, posant particular atenció a les flexions i reflexions, i cites sociollingüístiques dels dos últims segles, XIX i XX perque descobrixen la situació de genocidi cultural que ha patit i patirà el poble valencià si no reacciona a temps. I no pensen vostés que la paraula ‘genocidi’ per la seua significació de guerra cruenta és una exageració. Recorden com en estos espais li dediquí un bon sac d’incongruències, preses d’internet i a càrrec de l’Institut Ramon Llull, que ademés de furtar-nos la llengua, nos furta la cultura, i fins el territori.

Vivim uns temps en el qual algunes persones s’òmplin la boca de la paraula democràcia, sense saber que cosa és la democràcia. Perque a les clares furtar les senyes d’identitat d’un poble, el qui siga, és anexionisme pur i dur, antidemocràcia. La Fira del Llibre de Frankfurt, per eixemple, ha servit per a llevar-li la caraceta a l’AVL. Alguns fa temps venim denunciant que això del ‘mateix sistema llingüístic i la convergència’ no passa de ser una tapadora, de la realitat del punt d’eixida de tal AVL: una sola llengua, el català; i una convergència cap el català; aixina de clar, encara que disfrassen certes formes gramaticals ‘poc formals’, que no són les ‘formals’ catalanes. Alguns Acadèmics de l’AVL s’han passejat per la Fira, i els valencians ‘a la lluna de Valéncia’, sense saber quina ha segut la seua intervenció de soport a la llengua catalana o defensa de la llengua valenciana. ¡Només els assistents ho saben!, encara que cap imaginar-ho.
Puix be este llibre de Puerto i culla que recomane, té onze capítuls: dels ibers a les harges; les harges; el romanç valencià; la llengua valenciana i la reconquista; l’assentament de la llengua valenciana; l’esplendor, Sigle d’Or; crepúscul Sigle d’Or i inici de la castellanisació; la decadència; les repercussions de la Batalla d’Almansa en la llengua valenciana; la Renaixença; i la suplantació i resistència. Naturalment estem vivint i patint l’últim capítul…i lo que nos queda per viure i per patir, de cap i peus si no li posem remei cap el dialecte Barcelona, que no català, en caiguda oberta. Brinde al seu pensament dos frases dignes de meditació, pero també de resposta:
Comte-Duc d’Olivares: ‘en els valencians faré lo que yo vullga, en els aragonesos lo que podré, en els catalans lo que ells vullguen’. ¿És que a hores d’ara seran els catalans qui facen en els valencians lo que ells vullguen? ¡fòra la democràcia dirigida d’En Josep-Lluís!
J.J. Rousseau: ‘el poble que guarda la seua història i sa llengua té la clau de la seua llibertat’. ¿És que a hores d’ara els valencians perdrem la clau de la nostra llibertat, per no guardar, ni defendre la nostra història de poble independent i la nostra llengua valenciana?
Puix torne a repetir, primer mediten, flexionen i reflexionen; i després responguen. ¿Sí o no a la llibertat? ¿Algú vol o desija ser esclau?  
Vicent Simó Santonja decà de la RACV  @
=============== Resposta de TERESA :
OPINIÓ
“Moltes gracies, Decà”  ("publicat en "VALENCIA HUI 12/11.2007)
===================
per Mª Teresa Puerto Ferre.
L´enrolladora personalitat del nostre recient estrenat Decà , Don José L. Simó Santonja, -font inagotable  d´intelligencia ben administrada , humor ingeniós  i verbo fácil – inunda a diario este periódico de ese bálsamo cultural del que tan necesitados estamos los valencianos : para saber de nuestra lengua, para saber de nuestra literatura, para saber  del nostre  Regne …

Años y años de  intencionada  ocultación de lo genuinamente valenciano y  de perversa manipulación teledirigida  desde desde  nuestros centros educativos y universidades han desembocado en el  apagón cultural   que padecemos y contra el que,  esa catarata incesante de artículos del señor Simó Santonja, son  nuestro mejor antídoto .

Mi  profundo  agradecimiento llega hoy   y es doble. Uno, por esa labor diaria de culturización  del  muy traicionado y agredido “poble valencià” ; y dos, por su amable reconocimiento  manifestado  el pasado  viernes  9   a ese denso trabajo de recopilación y creación que ha desembocado en esa cuidada edición para bibliófilos de mi  segundo libro:”Cronología Histórica de la Llengua Valenciana” , un auténtico filón  de documentación patrocinado y gestado gracias a la  amable generosidad  del anterior President de la Diputación de Valencia  don Fernando Giner .

No siempre tiene uno en la vida esa oportunidad de oro que te permite hacer llegar a tus alumnos aquellas cientos y miles  de fotocopias repartidas clandestinamente, convertidas en dos preciosos libros que fueron exclusivamente pensados y diseñados por mi para ellos : para  neutralizar  de forma documentada e indiscutible  ese veneno  mental que está intoxicando  las débiles mentes de nuestros adolescentes. Y todo gracias a  políticos irresponsables e ignorantes que han puesto, en la  almoneda del baratillo, el riquísimo patrimonio milenario de nuestra lengua valenciana y del nostre Regne .

Y mi profundo agradecimiento a mi querido amigo e investigador Ricardo García Moya , por  esas trescientas dieciocho  citas históricas y sesenta y dos documentos de su acervo investigador , indebidamente apropiadas para mi  segundo libro por  Joan I. Culla   que me las ofreció como originales suyós -sin serlo-  para venir a colaborar  en  este mi 2º proyecto que,  como bien dice  el señor Simó Santonja,  lleva el sello inconfundible de quien lo ha hecho. 
 Mil gracias Ricardo por tu involuntaria  pero muy estimada colaboración  y mil gracias Decano por tu valioso  reconocimiento notarial .