LLENGUA VALENCIANA vs DIALECTE BARCELONÍ (=neoCATALÁ ).
DOCUMENTS i CITES HISTORIQUES en :
“LENGUA VALENCIANA, una LENGUA SUPLANTADA”.(2006)
“CRONOLOGIA HISTORICA DE LA LENGUA VALENCIANA”.

La inqüestionable existencia de la historica Llengua Valenciana ve avalada per la cuidada recopilacio de documents periodístics del llibre “LLENGUA VALENCIANA, UNA LLENGUA SUPLANTADA (Diputació de Valencia.2006) i de documents i cites historiques en: “CRONOLOGIA HISTORICA DE LA LLENGUA VALENCIANA”(Diputació de Valencia.2007) de l’autora i filòloga Mª Teresa Puerto Ferre, en un llarc recorregut de testimonis que van des de les inscripcions iberes del segle IV fins a la batalla dels dos ultims segles per a la seua supervivencia com a llengua i contra la seua suplantacio pel fabrino dialecte barceloni (=neo-catalán) .
L’edicio especial dels dits llibres respon a l’objectiu d’aclarir alguns fets essencials en defensa de la nostra historica Llengua Valenciana (parlada en el Regne de Valencia durant segles ) i desmontar, aixina, la insidiosa campanya desenrollada contra ella a nivell mundial pel creixent nacionalisme catala.
Esta insidiosa campanya ha segut perfectament dissenyada per a suplantar a la nostra historica LLENGUA VALENCIANA per l’artificial DIALECTE BARCELONÍ ( ara nomenat neoCATALA). La poderosa industria editora catalana i els seus poderosos mijos financers (facilitats pel govern nacionalista catala) s’han encarregat, a nivell mundial, del seu marketing i de la seua molt efectiva campanya.
El llibre “CRONOLOGIA HISTÒRICA DE LA LLENGUA VALENCIANA” es una antologia excelent de documents historics i testimonis literaris de la nostra vetusta Llengua Valenciana ( els seus vestigis escrits es remonten al segle X ) , i que demostren l’autenticitat de la seua inqüestionable existencia . La definicio: “Estic escribint en la meua llengua materna valenciana” es constantment usada pels nostres literats en el prolec i epílec de les seues obres. Mai van usar l’expressió “catala” , que va continuar sent, al llarc dels segles i fins a 1906, una mescla DE DIALECTES NO STANDARISATS PROCEDENTS DEL PROVENÇAL .
Caldra recordar als creadors d’este neocatalá del segle XX -perque confessen ignorar-ho – que lo primer que necessita una LLENGUA per a acreditar-se com a tal es posseir un Segle d’Or Literari durant el qual un idioma consolida el seu estandard , queda estucturada en gramatiques i diccionaris, queden avalades les etimologies genuïnes del seu lèxic, traduïx una Bíblia i un Kempis del llatí i, sobretot, queda avalada per l’autoritat d’uns abundants Autors Clàssics que la utilisen.
Per als romanistes rigorosos es un fet inqüestionable l’existencia d’una historica LLENGUA VALENCIANA degudament documentada per centenars d’autors que en el prolec i epílec de les seues obres manifesten: “Estic escribint en la meua llengua materna valenciana i que mai varen usar l’expressio “català” . El catala va ser una parla derivada , al llarg dels segles i fins a 1906, en un mosaïc de dialectes no estandarisats procedents del PROVENÇAL .
Per tant cal recordar alguns atres fets indiscutibles que deuen ser rotundament afirmats :
1. Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana ha existit sempre com a llengua romanç en testimonis escrits des del segle X.
2. Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana va ser la primera llengua neollatina que va tindre un Segle d’Or Literari ( segles XV i part del XVI) durant el qual escriptors famosos com Joanot Martorell , Jordi de Sant Jordi, Jaume March, Ausias March, Jaime Roig, Roiç de Corella , sor Isabel de Villena i centenars mes …, afirmen clarament en les seues obres : “Estic escrivint en la meua llengua materna valenciana”.
3. Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana va conseguir la seua cima més alta i la seua plena independencia en els camps lexic, fonetic, morfosintactic i semantic durant el seu Segle d’Or Valencia, XV i XVI, anterior al Segle d’Or Castella..
4. Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana va ser una llengua completament estructurada en excelents edicions de gramatiques valencianes (Andreae Sempere .Alcoi ,1546 ) i diccionaris (“Líber Elegantiarum”.Valencia 1472) des de llavors i fins ara.
5. Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana va tindre la primera Bíblia traduïda del llatí a una llengua neollatina en 1482 pel valencia Frai Bonifaci Ferrer ( actualment en propietat de the Hispanic Society of New York).
6. Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana va tindre el primer Kempis traduït del llatí a una llengua neollatina, en 1482, pel valencia Miquel Pereç .
7. Es un fet inqüestionable que la LLENGUA VALENCIANA esta avalada per l’autoritat dels seus Clàssics Literaris.
Al contrari, cal recordar alguns atres fets indiscutibles que deuen ser rotundament afirmats respecte al dialecte barceloní ,(ara nomenat neo-catalá ) i que les universitats “onerosament fidelisades” defenen :
1. Es un invent modern, naixcut del laboratori fabrino-barceloní i produït per l’enginyer quimic Pompeu Fabra en 1906. El dialecte barceloni va ser triat com “estandard” entre els diferents dialectes parlats en Catalunya per a la seua conversió en “llengua catalana”.
2. Que el catala no existia encara com a llengua standarisada en el segle XIX : era simplement un mosaïc de DIALECTES PROVENÇALS .
3. Que , d’acord en el Pare de tota la Lingüística Romanica Moderna , el filolec alemá Friedrich Díez: “el català ha segut sempre una mescla de dialectes provençals” (“Grammatik Der romanischen Sprachen”.1836).La mateixa opinió va ser matenida pel seu alumne el filolec suís Meyer Lübke (“Grammaire des Langues Romanes”.1880) . I la mateixa opinió va ser mantinguda (i es) per innumerables romanistes internacionals..
3. Que el catala modern va ser fabricat per un enginyer quimic, aficionat a la lingüística (Pompeu Fabra ), i va derivar en un llenguage artificial de laboratori, infestat de galicismes , arcaismes i neologismes.
4. Que el catala, comparat en la Llengua Valenciana, ha tingut sempre un registre cultural molt pobre i no te un Segle d’Or Literari com la Llengua Valenciana (segles XV i XVI) .
5. Que eixa es la rao del permanent espoli del patrimoni lingüístic-
literari valencia i mallorquí pel nacionalisme catala i la seua dominant ret editora , unit a un proces d’extermini, per absorcio, de la historica Llengua Valenciana i de la Mallorquina i la seua suplantacio per l’artificial dialecte barceloní.
Historicament Valencia i Mallorca sempre van ser el Regne de Valencia i Regne de Mallorca , en els seus “Furs” (lleis independents dotades pel rei Jaume I) i en una brillant tradició literaria i cultural, mentres que Catalunya va ser tan sols una colecció de comtats feudals dependents dels reixos francs i aragonensos .
Per a la nostra sorpresa, lo que sempre va ser una llengua historica (la LLENGUA VALENCIANA) ha segut ara degradada a la categoria de “dialecte del barceloni” (o neo-catalaní) . I lo que sempre va ser un “dialecte del provençal” ( el catala-barceloní) ha segut elevat a la categoria de “neolengua catalana”, gracies a la magia i artilugis crematístics del nacionalisme editor catala……
Pareix que el Big Brother orwellia ha tornat a naixer. en Catalunya, clar, i en la seua cohort de fabuladors de la cienciaficcio pompeufabrina. Pero hi ha filolecs rigorosos, que preferim la Lingüística Moderna rigorosa i la Gramàtica Historica per a enfrontar-nos en el sortilegi embaucador del “Gran Germà”
Mª Teresa Puerto Ferre, B.A.,M. Anglo-Roman Phil.
Catedrática de Lengua Inglesa
Filóloga Anglo-Románica
Miembro-docente del Aula de Cultura de la Real Academia de Cultura Valenciana
ex- Coordinadora de Didáctica Especifica de la Lengua Inglésa.S.F.P.
Universidad de Valencia (Valencia –SPAIN)