LLENGUA VALENCIANA vs DIALECTE BARCELONÍ (=neoCATALÍ).

LLENGUA VALENCIANA vs DIALECTE BARCELONÍ (=neoCATALÁ ).

DOCUMENTS i CITES HISTORIQUES en :

“LENGUA VALENCIANA, una LENGUA SUPLANTADA”.(2006)
“CRONOLOGIA HISTORICA DE LA LENGUA VALENCIANA”.

La inqüestionable existencia de la historica Llengua Valenciana  ve avalada per la cuidada recopilacio de documents periodístics  del llibre “LLENGUA VALENCIANA, UNA LLENGUA SUPLANTADA (Diputació de Valencia.2006)  i de documents i cites historiques en: “CRONOLOGIA HISTORICA DE LA LLENGUA VALENCIANA”(Diputació de Valencia.2007)  de l’autora i filòloga Mª Teresa Puerto Ferre, en un llarc recorregut de testimonis que van des de les inscripcions  iberes  del segle IV fins a la batalla dels dos ultims segles per a la seua supervivencia com a llengua i contra la seua suplantacio  pel fabrino dialecte barceloni (=neo-catalán) .

L’edicio especial  dels dits  llibres respon a l’objectiu d’aclarir  alguns fets essencials en defensa de la nostra historica Llengua Valenciana  (parlada en el Regne de Valencia durant segles ) i desmontar, aixina,  la insidiosa campanya desenrollada contra ella   a nivell mundial pel creixent nacionalisme catala.

Esta  insidiosa campanya  ha segut  perfectament dissenyada per a suplantar a la nostra historica  LLENGUA VALENCIANA per l’artificial DIALECTE BARCELONÍ ( ara nomenat  neoCATALA). La  poderosa industria editora catalana  i els seus poderosos mijos financers (facilitats pel govern nacionalista catala)  s’han encarregat, a nivell mundial,  del seu marketing i de la seua molt efectiva campanya.

El llibre  “CRONOLOGIA HISTÒRICA DE LA LLENGUA VALENCIANA” es una antologia excelent de documents historics  i testimonis literaris  de la nostra vetusta Llengua Valenciana  ( els seus vestigis escrits es remonten al segle X ) , i que demostren  l’autenticitat de la seua inqüestionable existencia . La definicio:  “Estic escribint en la meua llengua materna valenciana” es constantment usada pels nostres literats en el prolec i epílec  de les seues obres. Mai van usar l’expressió  “catala” , que va continuar sent, al llarc dels segles i fins a 1906,    una mescla DE  DIALECTES NO STANDARISATS PROCEDENTS DEL PROVENÇAL .

Caldra recordar als  creadors  d’este  neocatalá del segle XX -perque confessen ignorar-ho – que lo primer que  necessita una LLENGUA  per a acreditar-se com a tal es posseir un Segle d’Or Literari  durant el qual un idioma consolida  el seu estandard , queda estucturada en gramatiques i diccionaris, queden avalades les etimologies genuïnes del seu lèxic, traduïx  una Bíblia i un Kempis  del llatí  i,  sobretot, queda  avalada per l’autoritat d’uns abundants Autors Clàssics que la utilisen. 

Per als romanistes rigorosos es un fet inqüestionable  l’existencia d’una historica LLENGUA VALENCIANA  degudament documentada per centenars d’autors que en el prolec i epílec  de les seues obres manifesten: “Estic escribint en la meua llengua materna valenciana  i que mai varen usar l’expressio  “català” . El catala  va ser una  parla  derivada , al llarg dels segles i fins a 1906,   en  un  mosaïc de  dialectes no estandarisats  procedents del PROVENÇAL  .

Per tant  cal recordar alguns atres  fets indiscutibles que deuen ser rotundament afirmats :
1. Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana ha  existit sempre com a llengua romanç en testimonis escrits des del segle X.

2. Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana va ser la  primera llengua neollatina que va tindre un Segle d’Or Literari ( segles XV i part del XVI) durant el qual escriptors famosos com Joanot Martorell , Jordi de Sant Jordi, Jaume March, Ausias March, Jaime Roig, Roiç de Corella , sor Isabel de Villena i centenars mes …, afirmen clarament en les seues obres : “Estic escrivint en la meua llengua materna valenciana”.

3. Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana va conseguir  la seua cima més alta i la seua plena independencia en els camps lexic, fonetic, morfosintactic i semantic durant el seu Segle d’Or Valencia, XV i XVI, anterior al Segle d’Or Castella..

4. Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana va ser una llengua completament estructurada  en  excelents  edicions  de gramatiques valencianes (Andreae Sempere .Alcoi ,1546 ) i diccionaris (“Líber Elegantiarum”.Valencia 1472)    des de llavors i fins  ara.

5. Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana va tindre la primera Bíblia traduïda del llatí a una llengua neollatina en 1482 pel valencia Frai Bonifaci Ferrer ( actualment en propietat de the Hispanic Society  of New York).

6. Es un fet inqüestionable que la nostra historica Llengua Valenciana va tindre el primer Kempis traduït del llatí a una llengua neollatina,  en 1482, pel valencia Miquel Pereç .

7.   Es un fet inqüestionable que la LLENGUA VALENCIANA esta avalada per l’autoritat dels seus Clàssics Literaris.

Al contrari, cal recordar alguns atres  fets indiscutibles que deuen ser rotundament afirmats  respecte al dialecte barceloní ,(ara nomenat  neo-catalá ) i que les universitats  “onerosament fidelisades”  defenen :

1. Es un invent modern, naixcut del  laboratori  fabrino-barceloní   i produït  per l’enginyer  quimic Pompeu Fabra  en 1906. El dialecte barceloni va ser triat com “estandard” entre els diferents dialectes  parlats en  Catalunya per a la seua  conversió en  “llengua catalana”.

2. Que el catala no existia encara com a llengua standarisada en el segle XIX  :  era simplement un mosaïc de DIALECTES PROVENÇALS .

3. Que , d’acord  en el Pare de tota la Lingüística Romanica Moderna , el filolec alemá  Friedrich Díez: “el català ha segut sempre una mescla de dialectes provençals”  (“Grammatik Der romanischen Sprachen”.1836).La mateixa opinió va ser matenida pel seu alumne el filolec suís Meyer  Lübke (“Grammaire des Langues Romanes”.1880) . I la mateixa opinió va ser mantinguda (i es)  per innumerables  romanistes internacionals..

3. Que el catala  modern va ser fabricat per un enginyer  quimic,  aficionat a la lingüística (Pompeu Fabra ),  i va derivar  en un llenguage artificial de laboratori, infestat de galicismes , arcaismes i neologismes.

4. Que el catala, comparat  en la Llengua Valenciana,  ha  tingut sempre  un registre cultural  molt pobre i no te un Segle d’Or Literari  com la Llengua Valenciana  (segles XV i XVI) .

5. Que eixa es la rao  del  permanent  espoli del patrimoni lingüístic-
literari valencia i mallorquí  pel  nacionalisme catala  i la seua dominant  ret  editora , unit a un proces d’extermini, per absorcio, de la historica  Llengua Valenciana  i de la Mallorquina  i  la seua suplantacio per l’artificial dialecte  barceloní.

Historicament  Valencia i Mallorca sempre  van ser  el Regne de Valencia i Regne de Mallorca , en els seus “Furs” (lleis independents dotades pel  rei Jaume I)  i en una brillant tradició literaria i cultural, mentres que Catalunya   va ser tan sols  una colecció de comtats feudals dependents  dels reixos francs i aragonensos .

Per a la nostra sorpresa, lo que  sempre  va ser una llengua historica  (la LLENGUA VALENCIANA)  ha segut  ara degradada a la categoria  de “dialecte del barceloni” (o neo-catalaní) . I lo que  sempre va ser  un “dialecte del provençal” ( el catala-barceloní)  ha segut  elevat a  la categoria de “neolengua catalana”, gracies a la magia  i artilugis crematístics  del nacionalisme editor catala……

Pareix  que el Big Brother orwellia   ha tornat a  naixer. en Catalunya, clar, i en la seua cohort de fabuladors de la cienciaficcio pompeufabrina. Pero hi ha filolecs rigorosos,  que preferim la Lingüística Moderna rigorosa i la Gramàtica Historica   per a enfrontar-nos en  el sortilegi  embaucador del “Gran Germà” 
 

Mª Teresa Puerto Ferre, B.A.,M. Anglo-Roman Phil.
Catedrática de Lengua Inglesa
Filóloga Anglo-Románica
Miembro-docente del Aula de Cultura de la Real Academia de Cultura Valenciana
ex- Coordinadora de Didáctica Especifica de la Lengua Inglésa.S.F.P.
Universidad de Valencia (Valencia –SPAIN)