JAUME I, un rei brau e innovador , …. un POBLE VALENCIÀ ¿rendit i agenollat

JAUME I, un rei  brau e innovador ,  …. un POBLE VALENCIÀ  ¿rendit i agenollat?

9 d´Octubre

A diferencia  de la casta política   catalana  i basca , que només celebren  derrotes històriques  i   les han ploricat sempre   en singular profit econòmic , el  real  Poble Valencià  te  a favor les seues   triumfadores gestes historiques i una incomparable historia foral que  mai ha sabut explotar profitosament com  sempre han fet  els atres  espavilats veïns . ¿Què li passa al  Poble Valencià?

  Sovint m\’he preguntat per  quina   raó   si el Titul VIII , Artº 138 de la Constitució Espanyola  diu clarament que :
“1. L\’Estat garantisa la realisació efectiva del principi de solidaritat consagrat en l\’articul 2 de la Constitució, vigilant  l\’establiment d\’un equilibri econòmic, adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol, i atenent en particular a les circumstancies del fet insular.”

¿per quina raó  portem trenta anys  els valencians  sense reclamar el nostres  FURS REALS (com han fet atres) i  en profunds  desequilibris econòmics a favor sempre dels Vascongades , Navarra  i Catalunya  que porten , com dia el meu professor Ubieto “més de dos sigles  enriquint-se e industrialisant-se a base d\’empobrir i desindustrialisar el rest d\’Espanya”?

I si l\’Artº  147 de la Constitució Espanyola diu clarament que:
“2. Els Estatuts d\’autonomia hauran de contindre:
a. La denominació de la Comunitat que millor corresponga a la seua identitat històrica.”

..  ¿per quina raó  el Poble Valencià  no  va reclamar  des del primer moment de la Democracia la seua denominació històrica de Regne de Valéncia que li corresponia? ¿Cap major ignomínia  que eixa humiliant denominació bastarda   (i geogràfica)  de “paìs valencià” en la que l\’esquerra Socialista  nos  insulta  diariament?

I encara sort grossa  de que els valencians tinguerem  a un  brau senador, Manuel Broseta,  d\’Aliança Popular aquell 2 de març de 1982,  batent-se  el coure en defensa de la nostra històrica Llengua Valenciana quan,  al voltant  del dictamen de l \’Estatut Valencià , i enfrontant-se al senador català Joan Benet  que nos volia imposar  el  terme “catalaní” per a la Llengua Valenciana , li  va increpar : “Neguem que la Llengua Valenciana siga català. Neguem  el concepte de “unitat de la llengua”. Neguem i nos   oposem al monolitismo científic…. i es perfectament polític i científicament admissible que una comunitat intente adequar la seua ortografia i la seua fonètica.”  Puix ,com els mallorquíns,   …, cas d´haver-se  rendit, .. també hauríem perdut la nostra histórica denominació!

¿Qué queda de tot allò? ¿qué nos  queda als valencians  d\’aquella  vena batalladora de principis dels ´80? ¿què li queda  a l\’anestesiat  Poble Valencià del seu orgullós  passat regnícola ? ¿com en trenta anys de degradada  democracia  el Poble Valencià s\’ha deixat sometre tan humiliantment   pels seus analfabets polítics fins i Universitat  venuda a  extrems  de  deixar-se  furtar  la seua historia, la seua cultura, la seua Real Senyera i fins a la seua llengua  , suplantada  per un infame i infecte dialecte barceloní?  …

El Regne de Valencia  va tindre en Jaume I un gran  rei  democrata , revolucionari e  innovador,   que va crear  un  grandiós Regne de Valencia “EX  NOVO”,  foral e independent  . Un rei que venia fart  dels comtes catalans i de la noblea  aragonesa  , codiciosos i avars,   als  qui  va prohibir  posar les seues ambicioses  mans  sobre la nostra sobirania.

Per a  tal fi nos  va crear un sistema democratic  de govern atorgant-li al Regne  els FURS  de Valencia que varen subsistir  des de 1238 fins a  1707  (500 anys! ) en les addicions i esmenes que anaven marcant els Corts , en el Curia, designat pel monarca , assessorat per  una assemblea de veïns ,  un Jurat  en Cap, triat  entre el poble que NO  havia de ser “ni noble ni eclesiastic, ni cavaller”  i els “quatre JURATS  i homens bons de Valencia” triats pels ciutadans  i  atorgant  les garanties democratiques  per a que qualsevol persona  : “poguera tindre obert estudi de gramàtica , i de totes les atres arts  i de física i de dret civil i canonic  , en tot lloc i per tota la ciutat".. promulgant  les "consuetudines costums" d\’un Regne independent i sobirà.

Un cos jurídic quasi  perfecte , d\’extraordinaria vitalitat i  que va subsistir durant  500 anys  gracies al seu sentit d\’equitat i anticipació que els va fer perdurables .

Sigles després varen  retornar  els  vents democràtics  i els insaciables   nazionalismes de cienciaficción, basc i català,  -carents  del  gloriós  passat FORAL  que sempre va tindre el Regne de Valencia-  varen  arramblar en les seues inventades  fórmules forals d\’espoli i prebenda que  violaven  els articuls constitucionals  d\’igualtat i solidaritat.  I aixina seguixen en la seua carrera  d\’espoli  e insolidaritat.

Valencia , la gran ignorada, de llavors i d\’ara. I el  Poble Valencià , dormit  , anestesiat , patejat. I sense dignitat. Li l´han furtat. Nos l´han furtat.

Nos fa falta  un atre Jaume I . En la seua bavura .