SUPLANTACIO de la LLENGUA VALENCIANA
El proces de destruccio accelerada que ha patit i seguix patint l’historica LLENGUA VALENCIANA des de la doble agressio organisada contra ella: per un costat, la del castellà que impongue el seu domini des del Decret de Nova Planta en 1707 –establint-se oficialment, des d’aquell moment, en tots els ambits de l’Administracio-; i per una atra part, la encara mes greu,agressio del catala (dialecte barceloni), elevat a la categoria de llengua pels laboratoris fabrians de principis del sigle XX, convertit en instrument de ideologisacio doctrinal de les noves generacions valencianes i utilisat com a idiolecte de suplantacio de la nostra molt documentada Llengua Valenciana.
Un dialecte barceloní utilisat com a instrument de domini i de poder per la totpoderosa burguesia politico/editora catalana que, seguint les mes refinades tecniques totalitaries de control mental (escola + professors + llibres + mijos de comunicacio), està conseguint l’entreguisme pacific d’una gran cantitat de jovens valencians domesticats cap a la victoria final: la seua conversio en “catalans de tercera”, previa perdua de la seua autoestima com a poble d’un Regne, documentadament milenari.
Ha segut un proces llarc, ben estudiat, ingeniosament dissenyat, programat a lo llarc de dos sigles, financierament ben dotat, genialmente “marketinisat” i de resultats greument negatiu per a la nostra llengua i, per supost, per a la nostra cultura. La trayectoria de la Llengua Valenciana, a lo llarc dels dos ultims sigles, ha d’estudiarse, per necessitat, en paralel als movimients d’acomplexada superbia i agressio contra Valencia, vinguts des de la comunidad veïna catalana,sobre tot, en la segona mitat del sigle XX i principis del XXI. Entre unes atres coses perque sempre comportaren unes actituts de falta de respecte i intencio destructiva que neguen la convivencia raonable entre comunitats germanes.
A diferencia de la LLENGUA VALENCIANA, que existi com a llengua “normalisada” des del Sigle d’Or de la Llitera-tura Valenciana (sigle XV), en plena autonomia lexica, fonetica, morfosintactica i semantica,perfectament estructu- rada en gramatiques i diccionaris propis i escrita per centenars d’autors, el catala actual fon sempre un mosaic de dialectes procedents del provençal, que encara no estaven “standarisats” a principis del sigle XIX. Basat en el substrat llingüistic del dialecte barceloni, (el mes impur pero el mes amplament parlat), es creà en 1906 el catala modern: un producte artificial de laboratori -plagat de galicismes i arcaismes- que, des d’aquell moment, intentà impondre’s, per la força de l’ideologia, a base de l’aniquilacio de la LLengua Valenciana …..
…..(continuará )