DIADA CATALANA:“NI NACIÓ, NI PRINCIPAT, NI ESTAT PROPI”…. 11-S

DIADA CATALANA:“NI NACIÓ, NI   PRINCIPAT, NI  ESTAT PROPI”…. 11-S

Les illes barataries  de la logia feudal NAZIonalcatalana  continuen parint els seus habituals  idiotismes historics. Per al proxim 11-S , celebració de la derrota/Diada Catalana, els “nobel”  de la cienciaficción  catalanesca  s\’han inventat un eslogan: “Som una nació ,i volem un estat propi” a lo que cal respondre\’ls  :  “ni nació, ni principat, ni estat propi”. Tot  pur-fistro-historic …

Qui no te pedigrí historic  per a  justificar un passat glorios  lloga   historiadors “ d´escudella i ganyote” que  reinventen  la image d\’una Catalunya falsa, que celebra “una Diada” feudalesca, producte d\’una derrota. Inclos el seu millor historiador, Jaume Vicens i Vives, nos nega que Catalunya fora, mai, una “nació ” quan afirmava alla pels anys ´30  : “En mes de tres mil documents inèdits que portem recollits no hem trobat ni un de sol que ens  parles d´emoció col.lectiva catalanesca , que ens revel.lés un estat de consciencia NACIONAL ,.. i ho sentim com a cataláns ” (”La Publicitat”.Barcelona 1936).
 
Pero cal afegir  un poc més:  si analisem aixo de “principat”continuem trobant un atre barbarisme històric .

Per a que sorgisca el terme  “principat”, Catalunya ha d\’esperar  fins al regnat de Pedro el Ceremonios qui , en 1350,  va promulgar una Pragmatica  sobre ..”el nou sistema cronologic ..aplicable a tots els llocs del Principat de Catalunya ..” (“Hª d\’Espanya “ de Menéndez Pidal .Tom XIV.Prolec) . A partir de llavors es quan sorgix el títul pero NO el príncep. El resultat per als comtes de Barcelona es un “rei” (per la seua unió en Aragó) SENSE regne, i un “principat” sense príncep. Una anomalia jurídica sense entitat efectiva,  un títul de paper, perque mai eixe “principat”  ha estat  mes que en els papers i en els tractats de historiaficcio  dels  pseudohistoriadors catalans .

Eixe fistro de “principat”, sense príncep, que apareix per primera vegada en el sigle XIV ,  (quan ya el Regne de Valencia  era una realitat jurídica) , queda   en evidencia en els moments  greus de la  historia del poble catala:

En el regnat de Joan II (1462) les dissensions existents entre el rei i la Diputació de Barcelona , fan que esta declare als seus comtes, enemics  . Esclata la guerra entre abdós i Catalunya busca un  nou sobira que li ajude en la seua lluita , i …. ¿que li oferix a canvi?  ¿ un “principat”? .Noooooo :  li oferix el seu comtat de Barcelona . I lo que li  oferix al rei franc Lluís IX (que li dona carabasses) s\’l\’accepta un atre francés :Renato d\’Anjou, i  el nou Comte de Barcelona envia el seu fill, en reforços, a ajudar  als catalans . Pero es mor pronte i , despres  de negociacions , ressorgix la pau entre Joan II  i els seus subdits catalans…

Un atre moment greu de la historia de Catalunya ocorre durant el reinat de Felip IV . La política del Comte-duc d\’Olivares , partidari de la unificacio administrativa per a tots els territoris peninsulars , choca en els costums polítiques medievals que regixen en  Catalunya. Catalunya  es rebela  i esclata la guerra. Com en  temps de Joan II, els catalans no podien lluitar sols , busquen el soport de França i acaben proclamant a  Lluís XII … ¿príncep de Catalunya ? Noooooooo: simplement Comte de BARCELONA .

Dos lliçons son clares:
1.Aquell que historicament mai  va acreditar el seu pedigrí jurídic , no pot  ara, per chantage de vots , aspirar a ser lo que mai ha segut : ni nació , ni principat.

  2. Catalunya mai va poder viure a soles  : sempre va ser  dependent dels seus veïns. I  molt mes ara quan  els productes seus fabricats (el 80%)  es venen en el rest  d\’Espanya. “La seua independencia seria un mal negoci” (Pascual Maragall , dixit) .

Els idiotismes  historics son productes-fistro dels necis que els fabriquen .

http://www.vamosacontardiadas.com/

 Click en :      Almansa y els valencianets panolis 

======

(llegir comentaris a este articul en el BLOG deplegat en el  articul  a continuació d´este  -versio espanyola)