DIADA CATALANA:“NI NACIÓ, NI PRINCIPAT, NI ESTAT PROPI”…. 11-S
Les illes barataries de la logia feudal NAZIonalcatalana continuen parint els seus habituals idiotismes historics. Per al proxim 11-S , celebració de la derrota/Diada Catalana, els “nobel” de la cienciaficción catalanesca s\’han inventat un eslogan: “Som una nació ,i volem un estat propi” a lo que cal respondre\’ls : “ni nació, ni principat, ni estat propi”. Tot pur-fistro-historic …
Qui no te pedigrí historic per a justificar un passat glorios lloga historiadors “ d´escudella i ganyote” que reinventen la image d\’una Catalunya falsa, que celebra “una Diada” feudalesca, producte d\’una derrota. Inclos el seu millor historiador, Jaume Vicens i Vives, nos nega que Catalunya fora, mai, una “nació ” quan afirmava alla pels anys ´30 : “En mes de tres mil documents inèdits que portem recollits no hem trobat ni un de sol que ens parles d´emoció col.lectiva catalanesca , que ens revel.lés un estat de consciencia NACIONAL ,.. i ho sentim com a cataláns ” (”La Publicitat”.Barcelona 1936).
Pero cal afegir un poc més: si analisem aixo de “principat”continuem trobant un atre barbarisme històric .
Per a que sorgisca el terme “principat”, Catalunya ha d\’esperar fins al regnat de Pedro el Ceremonios qui , en 1350, va promulgar una Pragmatica sobre ..”el nou sistema cronologic ..aplicable a tots els llocs del Principat de Catalunya ..” (“Hª d\’Espanya “ de Menéndez Pidal .Tom XIV.Prolec) . A partir de llavors es quan sorgix el títul pero NO el príncep. El resultat per als comtes de Barcelona es un “rei” (per la seua unió en Aragó) SENSE regne, i un “principat” sense príncep. Una anomalia jurídica sense entitat efectiva, un títul de paper, perque mai eixe “principat” ha estat mes que en els papers i en els tractats de historiaficcio dels pseudohistoriadors catalans .
Eixe fistro de “principat”, sense príncep, que apareix per primera vegada en el sigle XIV , (quan ya el Regne de Valencia era una realitat jurídica) , queda en evidencia en els moments greus de la historia del poble catala:
En el regnat de Joan II (1462) les dissensions existents entre el rei i la Diputació de Barcelona , fan que esta declare als seus comtes, enemics . Esclata la guerra entre abdós i Catalunya busca un nou sobira que li ajude en la seua lluita , i …. ¿que li oferix a canvi? ¿ un “principat”? .Noooooo : li oferix el seu comtat de Barcelona . I lo que li oferix al rei franc Lluís IX (que li dona carabasses) s\’l\’accepta un atre francés :Renato d\’Anjou, i el nou Comte de Barcelona envia el seu fill, en reforços, a ajudar als catalans . Pero es mor pronte i , despres de negociacions , ressorgix la pau entre Joan II i els seus subdits catalans…
Un atre moment greu de la historia de Catalunya ocorre durant el reinat de Felip IV . La política del Comte-duc d\’Olivares , partidari de la unificacio administrativa per a tots els territoris peninsulars , choca en els costums polítiques medievals que regixen en Catalunya. Catalunya es rebela i esclata la guerra. Com en temps de Joan II, els catalans no podien lluitar sols , busquen el soport de França i acaben proclamant a Lluís XII … ¿príncep de Catalunya ? Noooooooo: simplement Comte de BARCELONA .
Dos lliçons son clares:
1.Aquell que historicament mai va acreditar el seu pedigrí jurídic , no pot ara, per chantage de vots , aspirar a ser lo que mai ha segut : ni nació , ni principat.
2. Catalunya mai va poder viure a soles : sempre va ser dependent dels seus veïns. I molt mes ara quan els productes seus fabricats (el 80%) es venen en el rest d\’Espanya. “La seua independencia seria un mal negoci” (Pascual Maragall , dixit) .
Els idiotismes historics son productes-fistro dels necis que els fabriquen .
http:
Click en : Almansa y els valencianets panolis
======