"CURIAL I GÜELFA": UNA NOVELA de MILÁ I FONTANALS
MENTIRES CATALANES.
La primera semana de setembre del 2011 assistíem a les ponencies del congres : “Dones i Literatura” a proposit del l’Any Isabel de Villena de la Institució Alfóns el Magnanim. Entre les varies ponències va haver una per la professora catalana Isabel Grifoll (“Dones al Tirant en la literatura medival”) que establia paralelisme entre les dones de la famosa novela del Segle d’Or de la Literatura VALENCIANA:“Tirant lo Blanc” i les dones de la novela catalana del “Curial i Güelfa” d’autor suposadament “anònim”.
Lo de “anònim” ho he posat entre cometes de manera intencionada i entendran per qué. El delirant afany del nazionalcatalanisme per inventar-se un passat literari i historic (del que sempre va mancar) intentant `epatar´ al brillant Segle d’Or de la Literatura VALENCIANA, va portar diverses ponencies sobre el “Curial e Güelfa”, una novela d’aventures que la fantasia catalana va voler fer passar com una creacio del segle XV pero que, en realitat, no es sinó un atre mes dels innumerables “falsos catalans” alimentats pel `delirium´ nazionaliste catala….
Fa ara mes de 20 anys va ser denunciada la falsa autoria de la dita novela “Curial e Güelfa” per l’historiador i archiver del A.C.A. Jaume Riera Sans . Resulta que segons la ponencia “Els falsos en la literatura catalana fins al segle XV” de l’historiador Riera Sans, secretari de l’Archiu de la Corona d’Aragó , presentada en el Congrés de l’Associació de Llengua i Literatura Catalans (Alacant, setembre 1991), la novela “Curial e Güelfa” no es creació del segle XV, com es creia, sino una obra escrita en el segle XIX, pel seu presunte descobridor Manuel Milá i Fontanals (1818-1884) .
Segons pareix, Milá i Fontanals patia lo que l’historiador Riera Sans denominava “el síndrome d’Erasme”(=el vici de crear un document fals) que va afectar diversos ilustres `renaixentistes cataláns ´ com Jeroni Rosselló, Maria Aguiló, Grabriel Llabrés, etc.. Milá i Fontanals mes que el “descobridor” va ser , en realitat, el falsificador de la famosa novela presuntament `encontrada´ per ell en 1876.
Segons l’historiador Riera Sans, la novela `Curial e Güelfa´ es obra del polígraf Milá i Fontanals qui, portat per l’erudició, el joc i el patriotisme va crear la que seria la primera i única novela historica en català del segle XIX (NO del XV). I les raons de Riera per a fonamentar esta falsificacio de Milá i Fontanals son de caracter: a) lingüístic; b) paleografic;c) literari i d) cultural .
Respecte a les raons lingüístiques (entre atres) esta l’us de la preposicio “amb” –que apareix nomes quan Milá la reivindica i la introduïx per primera vegada-, en conte de “ab” mes comú en l’epoca.
Respecte a les raons paleografiques, literaries i culturals, Riera Sans diu que la novela es un compendi de diversos generes (novela sentimental,de cavalleria, realista, mitologica i fantastica ..)que responen mes a l’estetica del “feuilleton noucentista” que a la novela sentimental. La majoria de les anomalies extemporanies del text s’entenen millor si se situa esta novela en el segle de Milá (XIX). NO en el s. XV.
Els trets del suposat autor “anonim” del “Curial i Güelfa” responen a una persona molt versada en les literatures romances i llatina i en gran erudicio mitologica , trets que coincidixen plenament en els de l’erudit catala Milá i Fontanals . Hi ha tambe elements iconografics i heraldics relacionats en el nom Milá: l’escut de Curial te la figura d’un “milano”(milá en català) i l’heroe de la novela, al casar-se es convertix a Duc de Milano (Milá en catala).
Finalment, el to pancatalanista que respira la novela (ya detectat anteriorment per atres erudits i investigadors) es pur ANACRONISME mes propi del fervorín nacionaliste del segle XIX que del segle XV .
–
Es poden imaginar la cara de sorpresa de l’autora de la ponencia … i la irritació de la brigada catalanista de l’Aula Magna en el Congrés del passat setembre en la Universitat de Valencia quan , finalisada la ponencia, se’m va ocorrer apuntar, en els anteriors detalls, la FALSA AUTORIA del “Curial e Güelfa” i la tramoia patriotera i nacionalista , producte tan tipic i genuí de la fantasia catalana.
L’enfurida audiencia , docilment entrenada en les fantasies i mentires del nazionalcatlanisme, difícilment va poder assimilar tal bombardeig documental de veritats historiques …..
Viuen encantats en la mentira . Lo meu era massa p´al body …
============ ARTICULS RELACIONATS :
Dialecte barceloni(=neocatalaní) 20 definiciones:
http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=26
Llengua valenciana vs. dialecte barceloní
`LLIBRE de REPARTIMENT´: LLENGUA y REPOBLACIÓ
LLIBRE del REPARTIMENTS del REGNE de VALENCIA. (I)
LA PARLA ROMANÇ MOZÁRABE del Reino de VALENCIA
GELABERT, CARLOS DELGADO y LOS FABULADORES del DIALECTE BARCELONI
¿TIMO-CIENTIFISME PANCA?¿O CÁTEDRAS JUAN-PALOMO…?
SENTENCIA del TSJCV: LENGUA VALENCIANA ..¿akadémikamente, “panocho barceloni”?
SENTENCIA BASURA de… ¿JUECES FILÓLOGOS?….¿desde CUANDO?
LA LLENGUA VALENCIANA en MUNICH: LLEAL RECONEIXIMENT BÁVARO.
ALCOVER, FULLANA y el “ROBATORI” POMPEUFABRÍ
AVL, CALPE Y LA CONDICIÓN DE ESCLAVO
AVL secesionista versus RACV historicista
HISTORIA d´UN GENOCIDI CULTURAL: LA LLENGUA VALENCIANA
INTELECTUALS VALENCIANS “TRAIDORS i VENUTS”.