“CRONOLOGIA HISTORICA de la LLENGUA VALENCIANA”.Mª Teresa Puerto i colaboradors

“CRONOLOGIA HISTORICA de la LLENGUA  VALENCIANA” Mª Teresa Puerto Ferre i colaboradors R.Garcia-Moya/ Joan Ignaci Culla.

Testimonis bibliografics. (continuació; pág.10))

Sigle XIV. L’assentament  de la Llengua Valenciana.

Encara que les calamitats assolen la major part del sigle XIV europeu, derivades de la pesta,les fams, les guerres, la sequía, les inundacions, i la crisis economica, politica, religiosa imoral, resulta sorprenent l’espectacular desenroll del Regne de Valencia que determina la   consolidacio de la seua llengua i lliteratura.

La primera mitat del sigle XIV s’ompli en Valencia dels acontenyiments derivats dels problemes interns de la Corona d’Arago. Els breus regnats de Pere I el Gran i d’Alfons I el Lliberal, els constants problemes successoris, les reivindicacions permanents de l’aristocracia cada volta que pujava al tro un nou monarca, les conquistes mediterranees, les invasions sarraïnes,marcaran el desenroll d’una societat valenciana, segura de si mateixa que camina imparable cap al seu Sigle d’Or de llengua i lliteratura.

La donacio del Privilegi de l’Unio el dia 28 de decembre de 1288 pel rei Alfons I es causa dels conflictes que afecten al Regne a lo llarc de la primera mitat del sigle. La noblea aragonesa, entre uns atres privilegis, consegui que el Regne de Valencia es regira pels furs d’Arago, lo que obligà posteriorment a realisar una enquesta entre les diferents ciutats i viles valencianes per a vore quins furs volien seguir. I, a excepcio de les quatre baronies que eren propietat de senyors aragonesos (entre elles les d’Arenos i Xerica) totes acataren
els Furs de Valencia.

LLENGUA I LLITERATURA.
El sigle XIV, com ya s’ha dit, fon un sigle marcat en tota Europa per guerres i calamitats socials, pero que resultà extraordinariament positiu per al Regne de Valencia que inicià, des de 1350,la seua epoca de major  floriment economic, lliterari i cultural i es prolongà a lo llarc del XV.

En un sigle de calamitats i epidemies exterminadores la predicacio moral i la prosa religiosa en llengua valenciana se veu plena per la gran .figura predicadora de Sant Vicent Ferrer, l’obra refinada i cosmopolita del franciscà Francesc Eiximenis i la didactica-religiosa de l´esceptic Antoni Canals.

Despres d’una llarga epoca de penuria cultural favorida per les guerres, els homens de la cultura senten la viva necessitat de tornar a la llectura i a la creacio lliteraria. Les croniques historiques,les narracions de milacres, la difusio de maximes i proverbis, els tractats migevals de moral practica, les traduccions dels classics, cobren forma en la Valencia del sigle XIV.

(Descripció d´Autors click en :  “CRONOLOGIA HISTORICA de la LLENGUA VALENCIANA”.Mª Teresa Puerto y colab.   )

 TESTIMONIS BIBLIOGRAFICS:

1325-1409 .
Francesc Eiximenis : “Regiment de la cosa pública” :"Si paradis es en la terra, que el Regne de Valencia es e verdaderament clara speriencia nos ensenya que aquesta es una de les pus ensenyades terres del mon" ..

… “que aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus dursbe lo pus mals sonants vocables dels altres, he ha pres los millors, etc..” (alabança 32 sobre la llengua)

"Scala Dei" : …" novament traduit de Lemosi en nostra lengua vulgar valenciana  …" 

1390
Frai Joan Monzo, i la seua obra en llengua Valenciana “Varii tractatus Idiomate Valentino”  (segons Ximeno, les seues atres obres  estan en llati)

1394
Plegmatica del molt alt senyor rey Don Ioan… Valencia, 1568, 2 hoj., en 4º. AMV Bib. “Serrano Morales”. B.C.B. Legado Bonsoms:

"Plegmatica (sic) del molt alt senyor don Johan, primer de aquest nom Rey de Arago de inmortal y gloriosa memoria, olim en crida Real e general edicte, per manament dels Magnifi chs Justicia e Jurats que tunc eren de la present ciutat de Valencia publicada, traduida de Llati en vulgar Valenciá per los Reverents mestres de la Seu de Valencia en lany MCCCXCiiij "

1395. Antoni Canals (Regne de Valencia, 1352-1419), escritor, gramatic, fi losof, teolec i frare de l’Orde de Predicadors; traduix el Valeri Maxim. (Prolec-dedicatoria, fol. 4 del codex Bib. U, Llit. Valencia):

“…tret del llati en nostra vulgada lenga materna Valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l’agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus….”

Fonts bibliografiques:
1. “Recopilación Histórica sobre la Denominación  Llengua Valenciana” de Salvador Faus i Sabater “
2.   “El Crit d e la Llengua” de Josep Alminyana  ,
3. Selección de Catálogo de Facsímiles sobre la Lengua Valenciana  editados por la Librería Paris-Valencia.
4. “Lengua Valenciana una Lengua Suplantada” de Mª Teresa Puerto Ferre
5.   “Historias del Idioma Valenciano” de Ricart Garcia Moya