CATEDRA de la LENGUA VALENCIANA: Pare LLUIS FULLANA i MIRA .

CATEDRA de la LENGUA VALENCIANA:

 FILOLEC Pare LLUIS FULLANA i MIRA .

RECLAMEM LA RESTAURACIÓ de la CATEDRA de la LLENGUA VALENCIANA en honor del filolec valencia  Pare Lluis Fullana i en dignificacio de la nostra histórica LLENGUA VALENCIANA.

\"\"La LLENGUA VALENCIANA en un Segle i mig d\’Or Literari  es la primogenita de totes les llengües romaniques, naixcudes del trencament del llatí . La seua indiscutible categoria historica  com a Reina del Diasistema Occitano-Romanico  la va fer mereixedora d\’una  càtedra de la LLENGUA VALENCIANA  en la Real Academia Espanyola de la Llengua i d\’una  Catedra de Llengua i Literatura Valencianes  en Valencia per Decret del 21 de novembre de 1936, firmat pel President de la II República  Manuel Azaña  i atorgada al filolec valenciá  Pare Lluís Fullana i Mira (1871-11949)-

FETS HISTORICS :   

1871
Naix en Benimarfull el gran filolec valencià del sigle XX Lluïs Fullana Mira, primer catedratic de la Llengua Valenciana que va impartir docencia en  l’Universitat de Valencia ..

..com  Academic de la Real Academia Española de la Lengua (1928) i per al que el President de la II Republica Espanyola, el socialiste Manuel Azaña, creara, per decret, el 21 de novembre de 1936 la Catedra de Llengua i Lliteratura Valenciana.   …………………….. /          ……………………. /

 \"\"Fullana sera, junt al filolec castellonenc Mossen Josep Maria Guinot i Galán, els dos investigadors de major rigorositat cientifica, i de necessaria referencia per als estudiosos de la Llengua Valenciana del sigle XX i \"\"XXI.

1907
El filolec valenciá, P. Lluïs Fullana Mira es premiat per la societat valencianista Lo Rat Penat per la seua obra “ Característiques catalanes usades en lo Reine de Valencia”, a on ya es fa reso de l’infiltracio lexica dels termens arcaics i de galicismes, importats per la fosca corrent del valencianisme  catalanisant: “ …han sembrat els seus escrits d´un sens fí d´arcaismes, no podent mai acomodar la llengua que´l pòble parlava a la llengua qu´ells escrivíen”.

Davant de les teories acientifiques de l’ingenier Pompeu Fabra, persona carent de base filologica,el filolec romaniste, Pare Fullana, sempre defengue la necessitat d’instaurar la llinia historica marcada per les lleis que determinen l’evolucio llogica de la llengua.

1915
La Diputacio de Valencia, a traves del recentment creat Centre de Cultura Valenciana, li encarrega al P. Lluis Fullana una Gramática de la Lengua Valenciana. Un gran guany que arreplegava l’iniciativa anterior de Lo Rat Penat de reorganisar la Llengua Valenciana, modernisant-la segons els criteris  actualisats. En l’obra, el Pare Fullana, fea una breu historia de la llengua, analisava paraules i girs que havien caigut en desus i estudiava la seua fonetica, ortografia, morfologia i sintaxis.

El 6 de març de 1915 eixia en Valencia el primer numero de la revista “Patria Nova” –Semanari valencianiste- de llinia catalanisant. Alguns escritors valencians, i els redactors i colaboradors de la revista, havien assumit i fet seues les normes fabrines de l’Institut d´Estudis Catalans, i es negaven a separar-se llingüisticament del “infecte standard barceloní”.

1918
Es publica en Valencia la segona edicio de la “Gramática Elemental” del Pare Fullana, molt ben acceptada i utilisada per la gran majoria d’estudiosos de la Llengua Valenciana. Des d’est any (1918) i fins a 1928, el P. Fullana ensenyà llingüistica valenciana des de la Cátedrade la Lengua Valenciana de la Universidad Literaria de Valencia a on fon amplament reconeguda la seua categoria intelectual i filologica i la seua capacitat investigadora.

CRITERIS FILOLOGICS DEL PARE FULLANA:

En l’obra “Criteris Filologics del Pare Fullana en els anys 1918 i 1919” del pare Benjamin Agulló apareixen unes paraules de l’entitat que la va editar:

“Lo Rat Penat vol rendir un setit homenage a la figura importantissima del pare Fullana, puntal basic per a l’estudi de la llengua valenciana, el qual deixà la seua impronta en la seua obra, model que fon seguit i mitat per tots aquells que volien que el valencià tinguera una normativa propia, de la mateixa manera que la concebia el pare Fullana: buscant les regles de la filologia en la major purea de la parla del poble, basanse evidentment en els nostres Classics pero incorporant canvis produits per l’us; o siga que la llengua evoluciona i es el poble qui la configura. Pels seus estudis i dedicacio, fon el primer valencià elegit academic en la R.A.E. De la mateixa manera el Pare Fullana continúa a hores d’ara, sent referent,  i aixo ho descubrireu en llegir esta obra, en analisar i anar desgranant els seues criteris, uns criteris que, despres d’haver passat casi un sigle des de que foren escrits, en la seua majoria subscriuriem”.

1921

El P. Fullana publica el seu “Vocabulari Ortografic: Valenciá-Castellá” (Editorial Edeta.Valencia  1921), que dedicà al Rector de l’Universitat Lliteraria de Valencia i en el que dia:

“La ciutat de Valencia, ab tot lo seu Realme (=Regne), vos deu etern agraiment per haver acolllit, ab tot lo vostre entusiame de verdader valencià, l´intent i els desijos que lo Centre de Cultura Valenciana va tindre en la creació d´una Cátedra de Llengua Valenciana en l´Universitat Literaria” …

Una Universitat Lliteraria de Valencia, en els seus intelectuals i Rector, a anys llum en rigurositat i llealtat historica, de l’actualment existent.

En este “Vocabulari” Fullana arreplegava la cantitat de 45.000 paraules genuinament valencianes.

1922

El P. Fullana publica el seu “ Compedi de la Gramática Valenciana”, ampliant i revisant les seues anteriors gramatiques i recuperant la llinia historico-cienti. ca dels grans gramatics com Ramón Menéndez Pidal.

1926

El Pare Fullana publica “Temes pràctics per a l´ensenyança de la Llengua Valenciana”, en l’objectiu  de recuperar termes i girs dels Classics de la Lliteratura Valenciana.

1927

En compliment del Real Decret de 26 de novembre de 1926, el Pare Fullana es nomenat Academic de Numero de la Real Academia Espanyola de la Llengua ocupant el sillo-cátedra de la Llengua Valenciana de la R.A.E.

En data de 11 de novembre de 1927 Fullana prenia possessio de la catedra en el discurs: “Evolución del verbo en la lengua valenciana”. El discurs estava dividit en dos parts:
 1. “Diferencia del valenciano respecto a otros romances, entre ellos el catalán”; 2. “Orígenes del valenciano y su protección por la Real Academia”.

El discurs de resposta i acollida el realisà el tambe valencià i academic José Alemany Bolufer, destacant els merits sobrats del Pare Fullana: “…porque no hay entre los valencianos de hoy quien como él se haya dedicado al estudio de la lengua valenciana, publicando obras y dando cursos y conferencias en la Universidad Literaria de Valencia para divulgar el conocimiento científico de aquella”.

\"\"

1932
El 21 de Decembre es reunixen en Castello de la Plana un grup d’entitats i publicacions valencianistes que firmaren un “acord transaccional” per a elaborar unes normes ortografiques unificadores que foren simplement una adaptacio de les de l’entitat privada, “Intitut d´Estudis Catalans”, i el seu objectiu era l’anulacio de la Llengua Valenciana per assimilacio al catala.

Es tractava d’unes simples “Bases”. Mai foren “Normes” encara que el catalaniste Sanchis Guarner ho donara per fet: “En una reunión celebrada en Castellón de la Plana el 21 de diciembre de 1932, los representantes de las entidades y publicaciones valencianistas, animados por un plausible espíritu de concordia, aceptaron unas “normas ortográficas” unificadoras que son una adaptación de las del “Institut d´Estudis Catalans” . Estes “Bases de Castello” consagraven, antidemocraticament, el fet unitari de la llengua per mig d’una codificacio basada en l’establida per el I.E.C. No hi hague debat riguros ni participacio ciutadana d’experts en llingüistica.

 Es feu per imposicio DÉSPOTA I ANTIDEMOCRÁTICA.

La trampa per a l’infiltracio en Valencia del “infame i infecte dialecte barceloni” per la burguesia editora catalana estava servida per mig d’un montage trucat al que someteren al Pare Fullana.

1933

El Padre Fullana, unic filolec del grup, davant d’esta maniobra enganyosa, es separà del grup, mantenint “els seus punts de vista cientifics” publicant poc despres (1933) la seua nova “Ortogra. a Valenciana”, fidel a la tradicio filologica valenciana i als criteris cientifics de la seua obra investigadora.

1936
El Govern de la II Republica Espanyola va crear la Catedra de Llengua i Literatura Valencianes per Decret del 21 de novembre de 1936, firmat pel President Manuel Azaña: el Pare Lluís Fullana i Mira (1871-11949) va ser anomenat Academic de la Real Academia de la Llengua Espanyola i va ocupar la dita catedra que “com a homenatge a l’heroe de la Guerra de la Independencia  contra els francesos” es denominaria “El Palleter”. El Decret, per a més inri, va ser firmat per el President  de la II Republica Manuel Azaña en Barcelona…


\"\"La inútil, obsoleta  i catalanista Academia antiValenciana de la Llengua , regalada per Eduardo Zaplana a Jordi Pujol en 1998 quan Aznar (en minoria governant) necessitava els vots nazionalistes, ha segut l\’instrument destructiu  per a la SUPLANTACIÓ  de la historica LLENGUA VALENCIANA pel “infame i infecte dialecte barceloni”, ignorant  totalment els treballs cientifics del filoleC romanista Pare Fullanan i Mira 

Tot fet contra els criteris  lingüistics  dels millors i més prestigiosos filolecs valencians i doblegant-se a l\’ANALFABETISME  consagrat que adorna als nostres ignorants  polítics  i professors catalanistes, doblegats a la normativa IEC  d´un quimic (Pompeu Fabra) analfabet en Lingüística.

RECLAMEM LA RESTAURACIÓ de la CATEDRA de la LLENGUA VALENCIANA en honor del filolec valencia  Pare Lluis Fullana i en dignificacio de la nostra histórica LLENGUA VALENCIANA.

=== Fonts bibliografiques:

"CRONOLOGIA HISTÓRICA de la LLENGUA VALENCIANA" .Capítulo XI , Mª Teresa Puerto Ferre (Diputación de Valencia.2007)
"LENGUA VALENCIANA, una LENGUA SUPLANTADA" Mª Teresa Puerto Ferre (Diputación de Valencia.2006)