En els temps moderns de la lingüística Chomskiana (Harvard-USA), enemiga acèrrima de corses “akademic”-totalitaris, i tan proxima al poble a qui considera l´unic amo-forjador de la seua propia llengua, ( “que els polítics no fiquen els seus nassos en la llengua”, “el poble es qui la produïx.”.. “l’individu es qui crea el seu propi llenguage”… Noam Chomsky ) , repetisc, en estos temps de la Lingüística Moderna seria impensable aquella jugada bruta (1913) perpetrada contra el filoleg mallorquí Mossen Alcover pel químic-mal-aprenent-de-lingüista Pompeu Fabra. Eixa bruta jugada li va valdre la seua dimissió (la d’Alcover) com a President de la Secció Filologica de L´Institut d´Estudis Catalans i va portar, en conseqüencia, l’aberrant suplantació de la històrica LLENGUA VALENCIANA (i de la MALLORQUINA) pel “infame i infecte dialecte barceloní”
La mateixa jugada bruta que Fabra va perpetrar contra els científics treballs del nostre filoleg valencià, Luis Fullana i Mira, codificador de la Llengua Valenciana .
El cientifisme de l’obra lingüística de Mossen Alcover per a l’estudi i codificació de les parles populars de Balears (quasi 1 milió d’unitats lexicografiques per a la confecció del seu Diccionari Dialectologico) i el cientifisme de l’obra lingüística del valencià Lluis Fullana al respecte de la codificació racional del VALENCIÀ MODERN (més de 50.000 fiches d’investigació filologica desaparegudes misteriosament) …… , poc tenien a vore en l´improvisat i escassament científic treball del químic Pompeu Fabra qui , en un ostentació d’arrogant despotisme va imposar el seu desquincallat projecte barceloní , apadrinat pel fundador del FASCISME ESPANYOL , el nazionaliste Prat de la Riba.
La protesta de l’ilustre filoleg mallorquí Mossen Alcover , (abans de la seua dimissio (1913) com a President de la Secció Filològica de L´Institut d´Estudis Catalans per les seues incompatibilitats en el despota illetrat Pompeu Fabra), queden ben registrades en les seues paraules; “ “quin dret no categoria literaria té el (dialecte) barceloní per damunt del catala , el balear, l’occidental i el valencia? . ABSOLUTAMENT CAP. Donar al barceloní tal categoria no es, al seu torn, crear un CENTRALISME LINGÜÍSTIC , tan pervers com el polític i administratiu que hi ha des de Madrid i contra el qual han clamat i clamen sempre els catalanistes , cargadísims de raó?”
I, per a horror dels valencians del Regne , va ser eixe desquincallat projecte IEC-fabrino (Institut d´Estudis Catalans) , -infectat d’arcaismes, galicismes i barbarismes- , el que es va transvasar per a Valencia, perpetuat i impost posteriorment per mig de les antidemocratiques i ACIENTÍFIQUES “Bases Castellonenques del ´32” …., per les actituts FASCISTES de la nostra mercenaria Universitat-Estudi , i les imposicions TOTALITARIES d’una AVL (=Academia antiValenciana de la Llengua ) en mans de domesticats politikoakademicos .
Cap major desbarat i major estafa perpetrada contra els valencians pel FASCISME LINGÜÍSTIC pompeufabrí ? Cap major engany de SUPLANTACIÓ de la nostra historica LLENGUA VALENCIANA ampliament modernisada i codificada per Fullana des de principis del sigle .XX ?.
Es temps de REBELIÓ TOTAL contra eixa triple antigalla ANACRÒNICA de la antiLingüística Moderna : 1. Rebelió contra l’importat FASCISME-IEC pompeufabrí, 2. Rebelió contra eixe fossil polític de l’AVL , mercenaria sumissa de tan vergonyosos desbarats. 3. Rebelió contra la Universitat-Estudi, obsoleta , desfasada, i divulgadora de tan acientífics preceptes .
4. I REBELIÓ TOTAL contra l’antidemocràtic activisme ZaPaterino pel seu immoral chantage monetari i contra la complicitat PePera i la seua traïdora covardia : “ per a imposar a València una ILEGALITAT ANTICONSTITUCIONAL.
En els temps moderns de la lingüística Chomskiana (Harvard-USA), enemiga acèrrima de corses “akademic”-totalitaris, i tan proxima al poble a qui considera l´unic amo-forjador de la seua propia llengua, ( “que els polítics no fiquen els seus nassos en la llengua”, “el poble es qui la produïx.”.. “l’individu es qui crea el seu propi llenguage”… Noam Chomsky ) , repetisc, en estos temps de la Lingüística Moderna seria impensable aquella jugada bruta (1913) perpetrada contra el filoleg mallorquí Mossen Alcover pel químic-mal-aprenent-de-lingüista Pompeu Fabra. Eixa bruta jugada li va valdre la seua dimissió (la d’Alcover) com a President de la Secció Filologica de L´Institut d´Estudis Catalans i va portar, en conseqüencia, l’aberrant suplantació de la històrica LLENGUA VALENCIANA (i de la MALLORQUINA) pel “infame i infecte dialecte barceloní”