ACA.ARCHIU de la CORONA de ARAGÓ : la CATALUNYA DEPREDADORA

A.C.A .    ARCHIU de la CORONA de ARAGÓ : la CATALUNYA DEPREDADORA

Per a qué volen els archius.

La genetica espoliadora del  nazi_onalisme català,  En qüestió d\’arxius,  es tan vella i tan  obsessiva  com  el seu històric complex  d\’inferioritat,  fruit  de la seua condició vassalla de  comtes feudals, front als històrics   Regnes d\’Aragó, de València i de Mallorca.

Ya ho va profetisar  el genial  escriptor britànic George Orwell  en la seua   novela "Nineteen Eighty-four" ("1984"): "qui controla el passat, controla el presente i qui controla el present,  controla  El futur"…  En els arxius històrics  es conserva  el nostre passat, la nostra cultura, la nostra identitat històrica .  Apoderar-se d\’ells per a eliminar, falsificar   i espoliar  documents incòmodes, a fi de  "dissenyar"   tesis delirants que, després,  publicitaran al seu caprich,  es barbarie històrica.

Deixar el nostre patrimoni cultural i historic    en mans  exclusives  d\’uns depredadors de la historia com son els nazi-onalismes  basc  I català,  seria traicionar el nostre passat i els nostres orígens  i suposaria, per part del   nazionalisme català,  un abus intolerable  respecte a la propietat comuna dels archius. M\’estic  referint ara al A.C.A . (Archiu de  la Corona d\’Aragó), situat en  Barcelona, creat quan la Corona d\’Aragó ya no existia  i contenidor de  tota la documentació  històrica d´els  segles XIII al XVIII . L\’A.C.A., inclus despres  de la unio d´els  Regnes  de Castella i Aragó en els Reixos Catolics,  va continuar funcionant com  arxiu  contenint actualment  documents valiosíssims  que ens pertanyen   a tots els  espanyols , com a amos  del Patrimoni de l\’Estat.

Pero  la tenaç perseverança  del catalanisme depredador , ha volgut  , des de sempre ,   inventar el seu  passat  a base de  controlar, manipular o exterminar les fonts  historiques  contingudes  en  els archius. Qui millor nos  descriu    este cumul de desficacis  es el  Catedratic  Antonio Ubieto  Arteta (archiver del A.C.A. i un dels quatre millors medievalistes del mon) en  el volum d´archius de la seua  Historia d\’Aragó ( Zaragoza. Anubar,1982). .

Conta el professor Ubieto   com el delirium-tremens  del nazi-onalisme    català  va cristalisar en un moviment "historicista"   que,  fent  histeria en compte d\’historia  , va manipular i va falsejar lo que va voler  els archius per a canviar la historia de Catalunya. A finals del segle XVIII els catalans dels cercles barcelonins  de Xavier de Garna van canviar, en secret,  la denominació de l\’Archiu del Rei i li van posar el nom d\’Archiu de la Corona d\’Aragó quan la Corona d\’Aragó ya no existia  i  en la pretensió de lo que han fet : apoderar-se de la documentació de l\’Archiu del Regne de Valencia dels segles  XIII i XIV”.

Aixína   la casta feudal  catalana, autoadjudicant-se la seu  de la Corona d\’Aragó , s\’arrogaven un autobombo  del que mancaven  per la seua inferior categoria de comtats respecte als Regnes d\’Aragó de Valencia i de Mallorca.

De manera reiterada s\’ha demanat la devolució dels fons espoliats i aixína , en 1419, el rei Alfons el Magnanim va demanar la seua  restitucio al Regne de Valencia  , pero no es va fer perque els catalans es van negar.

En 1542 el rei Carlos I d\’Espanya  en les Corts de Monzón va manar : “que tots els registres i actes que son de la ciutat i Reyne de Valencia  , els quals  estan  en els archius de Saragossa i Barcelona , siguen restituïts i  posats en l\’Archiu del Palau Reial de Valencia” : pero tampoc es va fer.

En 1571 Felip II va donar de nou l\’orde  de devolució i el 28 de gener de 1571 els aragonesos  van acatar  el mandat  real  i li´ls van abonar els gastos del transport. Pero els catalans, una atra vegada més,  es van negar.

En 1809  les  tropes  napoleoniques   van saquejar l\’Archiu de Simancas i es van portar a França els  fons del Regne d e Valencia . En 1852 França va donar orde de tornar-los  pero els manuscrits valencians se\’ls van quedar en Barcelona. Una atra accio delictiva del catalanisme espoliador. En 1863, el director de l\’Archiu del Regne de Valencia  denunciava que : “els catalans devien complir les tan infructuoses o  ineficaçes com repetides ordenes dels monarques en este assumpte”  I el  silenci va ser la resposta.

En 1993, en  humiliant  indignitat,  l\’ex-President SOCIALISTA  Joan Lerma  va anar a inaugurar en Barcelona  la nova seu del  A.C.A  (Archiu d e la Corona d\’Aragó, ) símbol emblematic  de l\’habitual fraudulent lladronici  historic-patrimonial dels catalans contra els valencians.

====Atres opinions (d´obligat coneiximent) del  Catedràtic Antonio UBIETO  publicades en  "Andalán" (Saragossa.1979):

“Al fil de l\’Estatut Catalan, Catalunya va voler monopolisar l\’A.C.A. …., es  tracta d\’una casta burgesa catalana privilegiada durant el franquisme i que vol augmentar els seus privilegis  i ademés… controlar la historia”..

"L\’A.C.A.   es un archiu estatal, es un archiu supranacional, es a dir que no pot dependre d\’un ens pobleri, tipo Diputació o Conselleria: ha de dependre del Consell d\’Europa o de l\’ONU"..

"Si hem tornat a formules  medievals, els aragonesos apelarem a formules medievals de Belenguer Bardají: nosatros els aragonesos , que som capçalera del regne, decidirem".

El projecte català proposava la formació d\’un  patronat a mitges entre el  Regne d\’Espanya i  la Generalitat Catalana".

“Es facil que el govern d\’UCD  concedisca a Catalunya la potestat sobre l\’ACA , per descomptat, perque els desbarats  que estem vivint son vergonyosos, humiliants  i pintorescos quan el mon tendix a la unitat, aço és d\’un catetisme historic que no li pot cabre a u en el cap…\’ l\’ús i propietat de  l\’ACA no es negociable!!”..

“L\’ACA   centralisava tota la burocracia dels Regnes de la Corona d\’Aragó  i esta localisat en el Palau Tinell:  els documents s\’expedien en Barcelona pero les Corts es reunien en Monzón . Els privilegis del rei eixien en dos exemplars als regnes, pero la matriu es quedava en l\’ACA; , per aixo l\’ACA   es patrimoni de tots els  Regnes de la Corona d\’Aragó i Comtats catalans:
 amos de tota la  documentació dels segles  XIII  al  XVIII”.

“En 1848 L\’archiver català  Prospere de  Bofarull  i Mascaró , director del  ACA , va publicar la colecció de documents  inedits  Coneguda  en el nom de Codoin.  El volum 11 conté el “Llibre del Repartiment del Regne de Valencia”  on consten els noms dels cavallers que van vindre a la conquista del Regne Moro de  Valencia . El manipulador archiver  Bofarull , botant-se tota tecnica notarial , va omitir, en la seua falsejada publicació, els noms dels cavallers aragonesos i navarros que van vindre a la conquista.  I, en canvi,  fa constar només els noms dels MarcaHispanistas (catalans) que van vindre pero no es van quedar en el Regne  de Valencia, sino que es van tornar a la seua terra: els llinages catalans no consten a penes en els “Llivres  dels Avehinaments” del Regne de Valencia dels segles XIII,XIV i XV i successius”…

“I tan greu com estes falsificacions son les “misterioses desaparicions”  de documents vitals de l\’A.C.A. quan els controlava el mencionat falsificador Bofarull . Per eixemple,  el document que arreplega la testamentaria del rei  Jaume I  que es conservava en l\’ACA en el numero 758 de la classificació antiga i que coneixem gracies a Zurita : allí es registraven  els límits territorials d\’Aragó, València i Catalunya  en la distribució de la “potestas règia” i les rendes reals . Desaparegut el document i sense rastre d\’ell,  l\’acomplexat nacionalisme català va començar a inventar-se les inexistents titulacions de `reyes de Cataluña´…”.

"Els `extravíos interesats´ son nombrosos.  I també les `extranyes aparicions de documents falsificats com, per eixemple,  la rara aparició del `Libre dels feyts d´armes de Cataluña´, suposadament atribuït  a un cert Bernat de Boades on s\’inventa la falsa llegenda de les `barres catalanas´en relació a la mort de Guilfredo el Vellós. La falsificació del document va ser descoberta  perque el llenguatge i vocabulari català no corresponia  a l\’Edat Mitja sino al segle XIX perque esta infestat de castellanismes i utilisa un paper de manuscrit que no es va fabricar fins al segle XVII”.

("Andalán" Saragossa.1979) 

Finalment, el professor  Ubieto Arteta va denunciar els barbarisme historics del llibre de cienciaficció presentat per  Bofarull i Broca en l\’Ateneu Català el 15 de desembre de 1869 titulat `la Confederació Catalano-Aragonesa´ : va ser a partir de llavors quan el nacionalcatalanisme , en tot el seu màrqueting,  va desplegar el seu delirium-tremens inventant unes denominacions falses (`confederación catalano-aragonesa..´ o la de  `paissos catalans´.)

Segons  Ubieto,  l\’única cosa realment certa es que no hi ha cap document jurídic pel que els Reis d\’Aragó hagueren tingut ni la més mínima intenció    de canviar l\’únic títol que historicament li correspon  a Catalunya : comtats feudals . En el seu complexos d\’inferioritat front al Regne de València tan sols superats en  mentires archiveres , producte de  la seua genetica depredadora .

(Extractes dels llivres :"LENGUA VALENCIANA, una LLENGUA SUPLANTADA" y "CRONOLOGIA HISTORICA de la LLENGUA vALENCIANA" de Mª Teresa Puerto Ferre- Diputación de valencia. 2006 y 2007)

www.teresafreedom.com