9 d´OCTUBRE : JAUME I i ROMANÇ VALENCIÀ.

9 d´OCTUBRE : JAUME I  i  ROMANÇ VALENCIÀ.

\"http://www.teresafreedom.com//images/articles/jaumei/JAUMELa Filologia ha generalisat el terme “mossarap” per a nomenar als dialectes romanics d’Al-Andalus i unes atres zones com el Regne moro de Valencia a on araps i cristians conviviren des de la seua invasio en el 711 fins a la conquista dels vells regnes cristians.

En la Valencia  islamica multicultural, el bilingüisme arap-romanic fon una realitat: mossaraps, judeus i musulmans utilisaren indistintament els dialectes araps i els romanços vulgars naixcuts del trencament del llati.

El testimoni de F. J. Simo es decisiu: “Los mozárabes nunca llegaron a olvidar , ni en el uso vulgar ni en el literario el idioma latino e hispano-latino recibido de sus ascendientes, su idioma religioso y nacional”…

Nuestros mozárabes, dando gallardas muestras de su capacidad, su ingenio y aplicación y acomodándose a las difíciles circunstancias de su largo cautiverio, cultivaron ambas lenguas y literaturas, sobresaliendo así en árabe como en la hispana-latina, pero sin olvidar por eso la suya propia. De lo cual dan dan fe las notas y escolios arábigos que se encuentran en muchos códices latinos de procedencia mozárabe, probando que hasta los cristianos arabizados entendían y manejaban los textos escritos en lengua latina”.

"Encara que l’arap se difongue rapidament entre els muwassahas, mai oblidaren la llengua romanç i la utilisaren casi exclusivament en el seu tracte en els mossaraps. Els mossaraps deprengueren l’arap sense oblidar sa llengua ancestral derivada del llati, i, a l’incloure un gran numero de paraules romanç en l’arap, donaren lloc a una evolucio paralela de l’arap hispanic, empelt que en la zona valenciana tingue un extraordinari desenroll, tant en la toponimia com en el vocabulari agricola.

S’ha de recordar constantment l’existencia d’este bilingüisme en el Regne Moro de Valencia des dels seus origens, no nomes per a desmontar la falsetat de la marcida teoria del “buit demografic” inventada per la tramoya catalana per a intentar impondre-nos els seus dialectes provençals, sino tambe perque respon als numerosos testimonis historics existents, que recolzen este bilingüisme.

El “buit demografic” mai es produï en el Regne de Valencia puix, quan aplegaren els conquistadors, existia una poblacio autoctona que parlava “la parla romanç mossarap” evolucionada i mantinguda per mig de les invasions.

Per la mateixa “Cronica” del rei Jaume I, tambe nomenada “Libre dels Feyts”, sabem que Jaume I va mantindre conversacions directament en el poble i els notables de Penyiscola que, no nomes eren coneixedors de l’arap sino que tambe sabien parlar una parla romanç pareguda al romanç de En Jaume.

Hussein Mones, catedratic d´Estudis Hispanics d’Al Andalus en l’Universitat d’El Cairo, diu en el seu llibre “Andalucía, Algarbia and Al Sharky”, que quan aplegà Jaume I a Valencia, hi havia en el Regne de Valencia 120.000 musulmans, 65.000 cristians i 2000 judeus. Diu que el rei Zayan li digué al rei Jaume, al donar-li les claus de la ciutat:

\"http://www.teresafreedom.com//images/articles/jaumei/JaumeEn la ciutat de Valencia conviuen musulmans, gent noble del meu poble, junt a cristians i judeus. Espere que sapia governarlos per a que continuen vivint en la mateixa armonia i per a que treballen esta noble terra conjuntament. Aci, durant el meu regnat, eixien provessons de Semana Santa i els cristians professaven la seua relligio en tota llibertat, donat que el nostre Coran reconeix a Crist i a la Verge. Espere que voste concedixca el mateix tracte als musulmans de Valencia”

(Castell Maiques, Vicente: “Proces sobre l’ordenacio de l’Iglesia Valentina entre els arquebisbes de Toledo, Rodrigo Jiménez de Rada, i de Tarragona, Pedro de Albalat: (1238-1246)”, (Valencia, Corts Valencianes, 1996).

I aixina fon. En l’articul II de la capitulacio  firmada en Russafa (28 de setembre de 1238) publicada per l’historiador Huici diu: “los moros que quisiesen permanecer en el término de Valencia se quedarían salvos y seguros bajo la proteccio del rey, y deberían ponerse de acuerdo con quienes tuviesen las heredades”.

Fonts Bibliografiques:
1. “Cronología Histórica de la Llengua Valenciana” .Mª Teresa Puerto y colab. R. Garcia Moya , J.I. Culla ( Diputación de Valencia.2007)
2. “Lengua Valenciana una Lengua Suplantada” de Mª Teresa Puerto Ferre (Diputación de Valencia.2006)